Benestar Digital

Equitat Digital - Benestar digital

De què estem parlant?

Entenem el benestar digital com la capacitat de fer un ús de les tecnologies que sigui equilibrat, saludable i beneficiós individualment i col·lectivament. Això ens exigeix estar més informats dels riscos, marcar límits d’exposició tecnològica, guanyar (auto) consciència de les nostres necessitats i dedicar més temps als usos digitals d’alta qualitat. 

Fa pocs anys, la nostra relació amb les tecnologies digitals era més discontínua i planificada. Actualment, tenim la sensació d’estar constantment connectats, i gairebé amb l’obligació d’estar sempre disponibles. Ara bé, està clar que aquestes solucions digitals també ens ajuden a estar més informats, faciliten moltes tasques i que difícilment voldríem tornar enrere i renunciar a elles. Per tant, vivim en una certa relació tensa d’amor-odi, que potser encara no sabem com gestionar. 

Cada cop hi ha més recerca que indica efectes negatius d’un ús excessiu de les tecnologies digitals, més enllà de les pantalles: en la salut física, mental i social, trastorns del son, fatiga ocular, mal d’esquena o depressió. Aquestes potencials problemàtiques són prou rellevants per a reivindicar la necessitat de més recerca i orientacions a la ciutadania en general, i als educadors en particular. Ara bé, adoptar posicionaments tecno-fòbics també pot ser un parany, ja que només experimentant des de la convivència quotidiana amb les tecnologies podrem construir un bon criteri d’usos i valors.

Tot just estem arrencant un camí de digitalització que encara no podem imaginar. I en aquests reptes els espais educatius i comunitaris tindran un rol definitiu per a esmorteir els riscos i no deixar ningú enrere. 

Per què això és important
per a l’educació?

Tot i que encara hi ha molta recerca a fer, podem afirmar que un ús pedagògicament ric i responsable de les eines digitals pot millorar els resultats educatius. També la motivació i expectatives d’aprenentatge de l’alumnat. Ara, les aules i les llars s’estan omplint de dispositius. Però aquesta aposta per la digitalització educativa no s’està acompanyant amb la imprescindible orientació sobre els riscos i bons usos d’aquestes tecnologies. Un enfocament encara d’urgències, massa instrumental i instruccional, no deixa espais ni temps per a les reflexions i decisions informades de les comunitats educatives. 

Si considerem que els espais educatius han de ser la punta de llança de la digitalització i la construcció de la ciutadania del s. XXI, també ho hauran de ser de les cures i benestar digital. 

El tancament de la bretxa digital d’accés (imprescindible) no pot esdevenir, per manca de recursos i lideratge, una acceleració dels empobriments pedagògics i dels mals usos digitals. 

L’espai digital està ple d’oportunitat per explorar, connectar i créixer. Però cada cop més veiem que també és un espai de desigualtats i riscos: pressions de grup, ciberassetjament, exposició pública, etc. No podem acomodar-nos imaginant que els nostres infants, adolescents i joves són nadius digitals i no ens necessiten. Els agents educatius tenim la responsabilitat d’acompanyar-los i estar preparats per fer-los costat, aportant criteri, orientacions i suport.  El benestar digital no s’assoleix amb una xerrada puntual, és un camí d’empatia, confiança i aprenentatge, que hem de començar ja.

/ són les pantalles addictives? / tenim dreta a desconnectar? / com ens cuidem a la jungla digital? / són les pantalles addictives? / tenim dreta a desconnectar? / com ens cuidem a la jungla digital? / són les pantalles addictives? / tenim dreta a desconnectar? / com ens cuidem a la jungla digital?

Quins riscos hi veiem?

De quines maneres els centres educatius integren el benestar digital?

La incorporació accelerada de tecnologies a l’aula no ha estat acompanyada de les suficients orientacions per a fomentar bons usos als centres. Encara seguim impregnats de la sensació d’urgència pandèmica, que posposa la mirada prudent o crítica al voltant de les tecnologies educatives. Ha arribat el moment de compartir les pràctiques que permeten equilibrar la connexió i la desconnexió amb metodologies híbrides. De reflexionar sobre com treballar potencials addiccions digitals. Més enllà de la falsa dicotomia entre prohibir o deixar fer, cal obrir nous camins. I posar fil a l’agulla per garantir la seguretat dels nostres infants, adolescents i joves a internet. Treballar amb els estudiants a partir de les recomanacions del fengshui digital, els CiberTrucs o PantallasAmigas són primeres passes accessibles. També experimentar, des de la comunitat educativa, en l’establiment de temps i espais sense internet. I per descomptat, oferir a tots els estudiants un canal segur per demanar ajut a l’hora de fer front a problemes derivats dels mals usos digitals.

Com ampliar el debat més enllà de les hores de pantalla?

El confinament, i la posterior digitalització educativa accelerada, han intensificat les opinions entorn de quina seria una exposició adequada dels infants, adolescents i joves a les pantalles. Una creixent recerca en alerta que un ús excessiu de pantalles pot empitjorar el rendiment acadèmic, o fins i tot perjudicar el desenvolupament cerebral dels més petits. Des del laboratori col·laborem amb activistes en aquest àmbit, perquè creiem que aquest qüestionament és molt necessari, però no serà suficient. Cal enriquir el debat parlant de quins són els bons usos digitals que valen la pena, i quins són prescindibles, o fins i tot, nocius. Anar més enllà la lectura quantitativa d’hores d’exposició per parlar d’exposició a què, en quines condicions i amb qui.

Com fer costat a les famílies?

Garantir el benestar digital passa inevitablement per l’acompanyament familiar entorn les noves tecnologies. La bona convivència i clima a les llars sovint es veu afectat per discussions entorn dels videojocs, les xarxes socials o en general les hores davant la pantalla. I sabem que les famílies amb menys estudis i recursos socioeconòmics són aquelles que més pateixen les conseqüències dels mals usos i abusos de la tecnologia. Els joves d’aquestes famílies tenen més probabilitats de desenvolupar addicions digitals, aïllament social i fracàs escolar. Per tant, cada cop està més clar que cal acompanyar les famílies, especialment les que pateixen situacions socioeconòmiques més complexes, en l’establiment d’estratègies de convivència digital a les llars. Hi ha una creixent sensibilitat per a oferir orientacions, però és un esforç encara insuficient, ja que sovint no arriben a qui han d’arribar. Cal sistematitzar solucions que garanteixin que la tecnologia esdevé una oportunitat per als adolescents i joves, i no pas un factor d’empobriment i conflictes.

Posts relacionats

Projectes relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible
    ';