L’aprenentatge híbrid combina sessions presencials (offline) amb entorns virtuals (online). Ambdues modalitats poden donar-se dins i fora de l’aula física, i en treball grupal o individual. No parlem de l’experiència parcial i esbiaixada que ens ha quedat de l’aprenentatge remot i d’emergència hem experimentat els darrers anys. Una situació excepcional en confinament, amb manca de dispositius, de formació i planificació. Mirant endavant, creiem en una concepció flexible i evolutiva de la digitalització, que integra d’una manera natural i humanista les tecnologies en els centres educatius. Per tant, es proposa superar la dicotomia entre moments d’aprenentatge amb tecnologies digitals i sense tecnologies. Ja que, aquestes esdevenen eines sempre disponibles i al servei de docents i alumnat en el desenvolupament de situacions d’aprenentatge de qualitat i projectes significatius. Això ens convida a reflexionar sobre el valor de la presencialitat als centres, sobre la qualitat dels usos dels dispositius amb els quals convivim i sobre el rol dels docents que estan liderant aquesta transició. També en la manera que delimitem els temps i espais educatius. Sent conscients que no tots els centres disposen dels mateixos recursos i condicionants, i que, per tant, aquests canvis hauran de garantir també l’equitat del sistema educatiu.
Per què això és important
per a l’educació?
Les modalitats d’aprenentatge híbrid ofereixen una alta versatilitat. Això ens ajuda a adaptar el procés d’aprenentatge a les característiques pròpies de cada edat, etapa educativa.
o condicions individuals de l’alumne, i combina el millor de l’aprenentatge presencial (vincles personals, col·laboració, adhesió educativa) i virtual (asincronia, autogestió i accés a informació en temps real).
Un altre motiu per a experimentar modalitats híbrides és el potencial que tenen per a concebre el centre com un ecosistema obert i comunitari. On reconeixem que es pot aprendre en diversos moments, a diversos espais i d’infinites maneres. Connectant així el talent, coneixement i experiències que envolten totes les comunitats educatives. Això en si mateix és revolucionari, i les tecnologies digitals ens ajuden a fer-ho possible.
El suport d’aquestes eines també ens serveix per a estar més connectats. Per a oferir un acompanyament educatiu a l’alumnat que sigui més continuat i personalitzat (fomentant la socialització, l’autonomia i l’atenció individualitzada). Així com involucrar i apropar les famílies a la quotidianitat educativa.
Una aposta decidida cap a l’aprenentatge híbrid suposa també avançar cap a l’equitat digital. Primer de tot, per al tancament de les bretxes digitals d’accés i competències. Però també pel canvi cultural que suposa, naturalitzant la tecnologia com un recurs que ens ajuda a potenciar els projectes educatius de centre i la cohesió de la comunitat educativa.
