Amb un món cada cop més interconnectat, l’educació es troba a l’avantguarda de la transformació digital. Ara més que mai, estem veient com la tecnologia esdevé una eina indispensable en el nostre dia a dia, incloent-hi la forma com ens eduquem, com ens relacionem i com aprenem. Després de l’experiència de la pandèmia i dels nous reptes sociotecnològics que tenim davant la IA (Intel·ligència Artificial) o la RV (Realitat Virtual), l’educació híbrida es presenta com una de les estratègies més prometedores per a aquest nou escenari. Però no ens enganyem… no s’ha fet educació híbrida. S’ha fet allò que s’ha pogut.
En honor a la veritat, crec que ens trobem davant del moment més emocionant de la història de l’educació. Tenim l’oportunitat d’imaginar i construir una nova forma d’ensenyar i aprendre, més adaptada als reptes i oportunitats del segle XXI. En el fons, tenim l’oportunitat de fer de l’educació una experiència més rica, més motivadora i més significativa per a tots els estudiants.
Què és l’educació híbrida?
L’educació híbrida, també coneguda com a blended learning (en català, “aprenentatge combinat”), és un enfocament educatiu que combina l’aprenentatge presencial tradicional amb l’aprenentatge online. En aquest model, una part de la instrucció i la formació es realitza en persona en una aula o laboratori, mentre que l’altra part es realitza a distància o en el mateix centre educatiu o en un espai comunitari, utilitzant recursos digitals i plataformes en línia. Això permet als estudiants aprendre al seu ritme, amb flexibilitat i autonomia, tot fomentant la interacció, la col·laboració i el treball en xarxa.
Per què l’educació híbrida?
La resposta és senzilla: adaptabilitat i personalització. Cada alumne és únic, amb les seves pròpies necessitats, estils i ritmes d’aprenentatge. Així, l’educació híbrida permet adaptar-se a aquesta diversitat, proporcionant oportunitats per a l’autoaprenentatge, la creativitat i la col·laboració, sense renunciar a l’orientació, el seguiment i el suport continuat per part del professorat. És per això que quan parlem d’híbrida se’ns plantegen molts reptes:
Aquesta transformació no es tracta simplement d’afegir ordinadors a les aules o substituir els llibres de text per tauletes. Es tracta de canviar la forma en què pensem sobre l’educació i l’aprenentatge, de com utilitzem la tecnologia per millorar la pedagogia, i de com podem preparar els nostres joves per a un món cada cop més digital i interconnectat. Recordem un cop més que l’educació digital va més enllà d’introduir a cop de martell dispositius, de la simple digitalització de continguts o l’ús de plataformes d’aprenentatge en línia. Es tracta de replantejar completament com organitzem l’educació, l’escola i l’aula; com dissenyem les activitats d’aprenentatge i com avaluem; com acompanyem el professorat i com interactuem amb els estudiants.
No obstant això, aquesta transformació no està exempta de desafiaments. Els docents han de dominar noves competències digitals i pedagògiques. Cal superar les barreres tècniques i assegurar que tots els estudiants tinguin accés a les tecnologies necessàries. També cal desenvolupar noves formes d’avaluació que reflecteixin la diversitat d’habilitats i competències que es desenvolupen en un entorn híbrid. A més, és fonamental garantir la seguretat i la privacitat dels estudiants en l’ús de plataformes i recursos digitals.
- Un viatge cap a l’aprenentatge del segle XXI: les competències clau en joc!
L’educació híbrida i la transformació digital de l’escola són com un viatge cap a una nova frontera de l’aprenentatge. Un viatge que no està exempt de desafiaments, però que també està ple d’oportunitats. La clau d’aquest viatge és la innovació, la creativitat i l’empatia.
Amb l’educació híbrida, tenim l’oportunitat de donar cabuda a diferents estils d’aprenentatge, de personalitzar l’educació segons les necessitats i interessos de cada estudiant, i de fomentar una mentalitat d’aprenentatge continu. Aquest model educatiu no només prepara als estudiants per a un món digital, sinó que també els ajuda a desenvolupar competències clau com el pensament crític, la resolució de problemes, la col·laboració, la comunicació, la presa de decisions, el civisme, el caràcter i la creativitat. Les famoses 6C’s de Michael Fulla, recordeu?
La transformació digital de l’escola, per la seva part i com dèiem abans, va més enllà de l’ús de la tecnologia. Es tracta de canviar la manera com organitzem l’educació, de com dissenyem les activitats d’aprenentatge, de com interactuem amb els estudiants, i de com podem fomentar una nova cultura de la innovació, la col·laboració i l’aprenentatge continu.
Una mirada a l’escola del futur: escenaris possibles
Imaginem una escola on cada estudiant pugui seguir el seu propi camí d’aprenentatge, amb el suport de mentors i la possibilitat d’explorar els seus interessos i passions. Una escola on la tecnologia es vegi com una eina per a l’aprenentatge, no com un fi en si mateixa. Una escola on l’aprenentatge no es limiti a les aules, sinó que es faci present a tota la comunitat i més enllà. Una escola on cada estudiant es prepari per a un món interconnectat, digital i en canvi constant.
Aquesta és la promesa de l’educació híbrida i la transformació digital de l’escola. Aquest és un dels reptes per a l’aprenentatge del segle XXI que tenim davant nostre. Aquesta és la missió que compartim com a educadors, pares, i ciutadans compromesos amb l’educació dels nostres infants i joves.
Com podem fer aquest pas tan important?
Iniciant petits canvis en la nostra mentalitat, en la nostra pedagogia, en la nostra forma de veure la tecnologia i, finalment, en la nostra organització escolar. Cal trencar velles barreres i treballar conjuntament per construir un nou model educatiu. Es requereix una formació i una preparació adequades per al professorat, una inversió en recursos tecnològics, una bona planificació i un bon disseny d’activitats híbrides, així com una comunicació fluida entre totes les parts interessades. Ningú ha dit que tot això sigui fàcil. Queden encara molts interrogants per respondre i moltes qüestions rellevants que cal desvetllar i aclarir: conceptes, imaginaris, escenaris, rols, funcions… Tot això es pot aconseguir amb un lideratge fort, una visió compartida i la voluntat de prendre riscos. Riscos petits que, en paraules de X.Marcet, innovar és també donar mig pas per endavant.
I, sobretot, el compromís amb l’equitat
A més, hauríem de tenir present que la transformació sociodigital no ha de generar desigualtats. Ens haurem d’assegurar que tots els estudiants, independentment del seu context socioeconòmic, tinguin accés a les mateixes oportunitats d’aprenentatge. Això significa que hauríem de proporcionar els recursos necessaris, tant tecnològics com de suport, perquè ningú quedi enrere en aquest nou repte de l’aprenentatge del segle XXI.
Com sempre, i cal recordar-ho constantment, parlar de transformació sociodigital a l’educació és parlar de persones. Així de simple i així de senzill.
