MAP / L’aprenentatge remot d’emergència vol dir fer servir la tecnologia per sortir del pas, i es tracta de suplir la presència amb l’ús de la tecnologia, quan en realitat la presència i la virtualitat tenen regles de joc diferents. Hem vist que fer la mateixa classe virtual que com la faries presencial no funciona. En canvi, quan parlem d’escola híbrida vol dir que és capaç d’entendre l’espai i temps de forma flexible i li dona a la virtualitat el pes que ha de tenir i a la presencialitat el pes que també ha de tenir. És a dir, es flexibilitzen els espais i temps per poder utilitzar els recursos quan valgui la pena.

MAP / No et puc dir casos exemplars, però sí que s’estan començant a fer experiències d’hibridació, com l’Institut Badia i Margarit, d’Igualada; les escoles Vedruna, que comencen a explorar l’aprenentatge híbrid a ESO i batxillerat, o el centre de formació d’adults Palau de Mar.

MAP / Als últims cursos de l’ESO, batxillerat i universitat probablement podria ser més fàcil, però també és veritat que hi ha experiències americanes que treballen en l’àmbit de la primària. Escola híbrida vol dir que els nois han d’anar a escola, però el concepte d’espai i temps és diferent: l’escola es pot obrir a la comunitat perquè els alumnes treballin en centres comunitaris, poden assistir a una conferència en remot que també poden seguir altres escoles del territori, o es poden treballar diferents escoles entre si. Estàs físicament a l’escola, però treballes de manera virtual, utilitzant l’espai i el temps de manera diferent.

MAP / Cal trobar l’equilibri, i això vol dir preguntar-nos perquè val la pena que ens trobem. La presencialitat és molt necessària a l’educació, però si hem d’estar asseguts escoltant el que hi ha en un PowerPoint potser no val la pena. Hem de donar valor afegit a la presencialitat. Això no vol dir que no hi hagi classes magistrals molt bones, però cal trobar mètodes de treball que combinin diferents varietats metodològiques i on la tecnologia sigui invisible.

MAP / Precisament, el que defensa l’escola híbrida és revitalitzar i resignificar la presència. Cal fomentar que la presència sigui més significativa i revitalitzadora i que s’utilitzin els recursos digitals quan siguin necessaris i oportuns de cara a produir un millor aprenentatge.

MAP / Hi ha tres bretxes digitals: la d’accés als dispositius o a la connexió, que és fàcil de superar si l’administració redistribueix les infraestructures i vetlla pels que no en tenen; la bretxa d’ús, que és no saber què fer amb l’aparell perquè et manquen les competències, habilitats i aptituds; i la bretxa d’aprofitament, que es produeix quan tens les destreses, però aleshores cal aprofitar-les pel coneixement escolar i acadèmic. Les escoles que ja treballaven digitalment i tenien un bon projecte tecnològic se’n van sortir més fàcilment, de manera que es reclama que el centre disposi d’un pla estratègic al voltant de la tecnologia. 

MAP / La solució passa per fer més formació del professorat i de l’alumnat perquè siguin competents digitalment, i també cal acompanyar més a les famílies per millorar la competència digital de la ciutadania. I sobretot, garantir que hi hagi un lideratge de l’equip directiu sobre aquestes qüestions en cada centre. 

MAP / És un error prohibir els mòbils a l’aula, perquè és una eina més per treballar. Aconsellem un ús racional de l’aparell: si l’hem d’utilitzar, regulem-ho. Per això, cal educar molt en com l’utilitzarem el mòbil i per això cal que els mateixos alumnes siguin corresponsables de la utilització dels aparells i que les famílies hi estiguin d’acord. 

MAP / Aquestes eines poden amplificar les mancances socioemocionals, qüestions d’assetjament o d’imatge personal… i que no tinguem, en definitiva, un codi de conducta quan empren les tecnologies digitals. Seria l’aprendre a conviure també en digital. I, d’altra banda, també poden provocar que ens ho empassem tot. Em preocupa molt la desinformació, les fake news. Cal sensibilitzar i educar molt en saber cercar, triar i interpretar la informació i treballar l’esperit crític.

MAP / Hi ha iniciatives molt interessants perquè es formin. En diré cinc: la Guia de la Generalitat sobre els usos de les tecnologies digitals en infants i adolescents; el programa eduCAC, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que té tallers i materials audiovisuals molt bons; el projecte Learn to check, sobre el tema de la desinformació i el fact checking; i dos materials de la Fundació Bofill, un informe sobre com emprar els mòbils a l’educació i la guia de l’escola híbrida.