Els mons virtuals -entre ells els metaversos- s’estan convertint en un recurs de primer ordre per a la docència i el procés d’ensenyament i aprenentatge. Hi ha àmbits com la formació mèdica on s’opta per oferir experiències d’aprenentatge clínic, que serien difícils a la vida real. Per això, la simulació, entesa com la recreació d’un esdeveniment clínic o l’entrenament d’una tècnica de la manera més fidedigna possible, ha guanyat impuls com a mètode per impartir aprenentatge experiencial. També el metavers ha suscitat molt interès – ja s’han habilitat campus universitaris – en allò que es coneix com formació executiva (programes acadèmics de postgrau a escoles de negoci), on el professor exerceix més com a creador de continguts que per la seva presencialitat física, reservada per als debats i discussions en grup. Però, potser, on més expectatives s’han creat -a mitjà i llarg termini- és a l’educació primària i secundària on les innovacions del metavers a l’educació venen precedides de l’ús que els mateixos infants i adolescents fan ja dels videojocs. Roblox, una de les plataformes de jocs en línia més important, ha construït un itinerari formatiu per a alumnes sobre com utilitzar la xarxa d’una manera segura i el professorat està començant a fer-lo servir en itineraris formatius propis. Un altre exemple actual és MEEMZ, plataforma pionera de metavers educatiu dissenyada per a joves estudiants i nens i que utilitza funcions socials, de gamificació i de recompensa perquè l’aprenentatge sigui senzill. En totes es planteja el pas de mètodes magistrals a la ludificació: la importància d’incloure la gamificació com a eina del procés educatiu es reforça amb el metavers. L´ús de tecnologies immersives ofereix un caràcter de realisme sensorial que aporta una experiència més profunda a les persones que la viuen.

L’aposta del metavers és que la seva interacció més gran s’acompanyarà d’una major atenció focalitzada i això augmentarà els aprenentatges. Es parla fins i tot d’augments espectaculars de l’atenció, ara en crisi, pel caràcter immersiu de la tecnologia. La pandèmia va obrir el camí cap a entorns educatius híbrids. Aquesta nova etapa implica un canvi de paradigma que suposa passar ara d‟un procés presencial híbrid o digital a un altre plenament immersiu. Tots aquests avenços són indubtables, però també coneixem els límits de l’educació en línia. Plantejar una elecció entre educació online o offline és clarament un fals dilema perquè no hi ha dubte que el futur de l’educació serà híbrid, entre la presència i allò virtual.

Els testimonis que hem recollit durant la pandèmia, de nens i adolescents, ens mostren com les classes virtuals resulten un tràmit a complir, que cadascú eludeix com pot, sense aquesta guspira que és el signe de la passió que cada docent posa en allò que explica i que, quan n’hi ha, es transmet a l’alumne com a desig. Era difícil escoltar algun entusiasme als seus testimonis. Molts ens expliquen com jugaven durant les classes, sabien a més a més com fer-ho per no ser detectats, o com s’adormien sobre el teclat. A la pantalla quedaven desapareguts, esborrats i, per a ells, ser vistos és molt important, encara que sigui perquè els pillin. De vegades, alguns provoquen ser vistos com m’explicava Luis, nen necessitat d’atenció, que li feia ratlla-ratlles al coll amb un boli al davant: “És que el profe és molt avorrit, mai no es fixa en mi.” El mateix podem dir dels docents que, a la fórmula híbrida pels confinaments parcials (alumnes virtuals i alumnes presencials), perdien, a més, la referència del conjunt de la classe i se centraven en els presents a classe. En una altra ocasió (“El món poscovid. Entre la presència i allò virtual. Ned, 2021), ja comentem l’experiència de l’educació en línia al projecte Summit, al comtat de Wichita (Kansas), on l’aliança entre la Fundació Melinda i Bill Gates i Sillicon Valley va proposar una fórmula d’excel·lència per educar adolescents – sense presència de docents – que va acabar en fortes protestes dels pares que veien com els seus fills, en lloc d’assolir aquest objectiu excepcional que els havien promès, més aviat vagabundejaven a un local ple de tecnologia i de programari, guiats però absents de referències personals.