Seguidament, va ser el torn pel Dr. Sangrà. Va iniciar exposant el que per ell és el concepte més simple de l’escola híbrida és aquella amb “Un model que permet l’alternança de moments presencials i moments no presencials; de moments síncrons i moments asíncrons”, definició que va posar en la mateixa direcció a tots els assistents. Novament, l’Albert va fer l’incís en el fet que per fer l’evolució a un nou model, aquest ha de gaudir d’un trànsit fluid, no traumàtic, que és precisament el que no vam poder tenir en el moment de la pandèmia. Segons ell, aquest va ser un dels primers aprenentatges adquirits al llarg d’aquest temps que fa, entre d’altres, que el col·lectiu docent no se senti l’educació híbrida com “la seva”. Cal fer palès tot allò que, per l’Albert, no és híbrid i que, novament, és un aprenentatge que no voldria que passés per alt com, per exemple, que “l’educació híbrida és el mal menor: presencialitat amb gotetes en línia és el que realment no funciona”. Novament enfocat en el trànsit fluid que cal fer entre models, ens mencionava la necessitat de crear models amb capacitat adaptativa, que permetin fer passes endavant i endarrere sense que això suposi un canvi traumàtic al sistema, a les alumnes, les famílies, a l’administració i al col·lectiu docent en general. Per aconseguir-ho, plantejava fer el disseny des d’una mirada posicionada en un extrem, és a dir, de pensar-ho en clau cent per cent digital. D’aquesta manera serem capaços de veure’n les potencialitats reals, evidents i explícites d’allò que ens aporta la tecnologia al canvi, sense treure’n les que una classe presencial aporta en el procés d’aprenentatge. Sintetitzant, l’Albert va voler fer palesa la idea que el model de l’híbrida ha d’aportar a l’educació en aspectes com la personalització, l’avaluació diversificada i en l’aplicació de ritmes d’aprenentatges diferenciats, sinó no serà necessària ni esperada, en no poder aportar canvis significatius en els processos d’ensenyança.

Després de l’Albert, va ser el torn de la Dra. Azucena Vázquez qui ens va exposar les seves 5 claus de l’aprenentatge híbrid:

1. Recursos digitals adequats i disposar de la necessària competència digital com per emprar-los aplicant la mirada crítica i per a potenciar l’aprenentatge.
2. L’educació híbrida no ha de perpetuar models presencials obsolets, sinó que ha d’afavorir l’aparició de metodologies actives integrant una avaluació formativa i diversificada.
3. S’ha de procurar dissenyar els processos educatius des d’una mirada inclusiva, per exemple integrant el model DUA.
4. Els entorns híbrids han de permetre tant el treball individual com el grupal i tant el síncron com l’asíncron.
5. I, finalment, la comunicació i el seguiment de l’alumnat ha de ser permanent, continu i fluid, per tal de garantir l’educació personalitzada. 

En paral·lel, la Dra. Vázquez ens feia la reflexió de quins reptes o barreres poden estar ara mateix fent de topall per al desenvolupament d’aquesta educació híbrida. Entre les que ens va compartir, convindria destacar-ne dues. Per una banda, la barrera conceptual, molt vinculada a la por i la incertesa que ha generat en la comunitat educativa l’aplicació de diferents models en contextos d’improvisació. Per altra banda, és interessant ressaltar, com a segona barrera, la de l’equitat: “tenir tecnologia i saber usar-la no és suficient”, en paraules textuals extretes de la seva presentació.

Finalment, va intervenir el Dr. Pardo, qui ens va parlar d’“espacios pegajosos”, com espais on l’estudiant hi vol participar, formar-ne part i que se sent atret per la voluntat d’aprendre. Per aconseguir-ho, el Dr. Pardo ens comentava que “el docent no ha de ser el més llest de la classe, sinó la xarxa que docents i dissenyadors haurien de formar”. Pel que fa a la distribució o la interacció amb la xarxa i les pantalles, el Dr. Pardo és partidari que els moments presencials que hagin d’existir durant una hipotètica situació d’escola híbrida haurien de tendir a anar a zero pantalles, o molt poca interacció amb la pantalla. I, novament, va aparèixer la necessitat de parlar de repensar els espais i els temps amb els quals ara mateix estan organitzats els espais educatius. Promovia espais d’experimentació, de creació, de disseny i, sobretot, com aquelles estones on s’aprèn a base d’assaig i error, crear “labs”. Aquest terme el va vincular amb la necessitat de poder obrir els centres educatius a l’observació i la investigació, ja que només amb l’observació i el seguiment, es podrà verificar què funciona, i què no, i poder avançar per estar a l’avantguarda educativa. Reforçant aquesta idea que l’educació i el sistema solen estar endarrerits de l’empresa privada, El Dr. Pardo també feia incís en la necessitat que en una situació d’hibridesa, convindria que els materials educatius proposats als estudiants fossin atractius, tornant a la idea de “pegajosos” amb la que començava. “Per què els materials educatius no poden ser atractius, bonics? Els centres necessiten equips de disseny per aconseguir atraure a l’estudiant, igual que ho fan altres tipus d’indústries?”.

Aquesta trobada forma part de l’estratègia d’Equitat Digital. Fa temps que estem treballant en l’impuls de diversos grups de treball interdisciplinaris, emmarcats en els espais del nostre laboratori d’oportunitats educatives. Aquesta iniciativa té com a objectiu proporcionar respostes, identificar solucions i impulsar pilots que abordin els reptes emergents de la digitalització educativa. A través d’aquestes col·laboracions, aspirem a fomentar un entorn en què l’aprenentatge digital i presencial es combinin de manera sinèrgica per a un futur educatiu més enriquidor, i socialment just. 

Intentant fer una síntesi, els allí present ens vam comprometre a continuar obrint més espais com aquests i a estudiar en quina seria la nostra situació ideal per continuar fent passes avançant cap a una reconceptualització de la híbrida i, un cop feta, què vindria aleshores? El que és evident, després de sentir totes les reflexions i aprenentatges és que calen mesures per no caure, novament, en canvis que estressin el sistema educatiu. Meures que permetin, en cas de necessitat, realitzar trànsits entre models de manera fluida, permetent a cada centre, comunitat i docent establir els seus espais de confiança de la mateixa manera que els ha generat en presencial, al llarg de tots aquests anys. Per aconseguir-ho, ha quedat palesa al llarg de la jornada la necessitat imperativa de trencar l’immobilisme entorn dels espais i els temps amb els quals s’organitzen avui dia els centres educatius. Això haurà de permetre establir itineraris que avancin cap a la personalització de l’aprenentatge, connectant l’escola amb la realitat de les seves estudiants.

Com impulsar la transformació digital de l’escola

Recentment, hem fet una actualització de la publicació Com impulsar la transformació digital de l’escola on es posa de manifest que, per tal de poder assolir aquest objectiu, cal que s’inverteixi en infraestructures, dispositius, connectivitat i formació. En aquesta darrera actualització hi trobareu informes i llibres rellevants per l’estudi i el debat sobre la digitalització i la hibridació dels espais educatius que us animem a consultar. Els trobareu a la bibliografia i a l’apartat d’Annex 1 – Referència de consulta de les vuit línies estratègiques.

LECTURES RECOMANADES

• Expandir la universidad más allá de la enseñanza remota de emergencia
• Aprendizaje invisible, hacia una nueva ecología de la educación
• Modelos híbridos en educación primaria
• Gil, E., Mor, Y., Dimitriadis, Y., & Köppe, C. (Eds.). (2022). Hybrid learning spaces. Springer.
• Rama, C. (2021). La nueva educación híbrida. Cuadernos de Universidades, 11. UDUAL. 
• Sangrà, A. (2020). Decálogo para la mejora de la docencia online: Propuestas para educar en contextos presenciales discontinuos (castellà) Universitat Oberta de Catalunya.
• Sangrà, A. (2020). Decálogo para la mejora de la docencia online: Propuestas para educar en contextos presenciales discontinuos (català) Universitat Oberta de Catalunya.
• Miranda López, F. y Mendieta Melgar, G. M. (2023). Modelos híbridos en educación primaria. Experiencias de adaptación, desafíos educativos y aprendizajes planteados por la pandemia en el regreso a las escuelas. Cuadernos de investigación educativa. Comisión Nacional para la Mejora Continua de la Educación.