Contracte parental
Des de la seva visió jurídica, l’advocat especialista en aspectes jurídics de l’entorn digital, Ramon Arno va explicar que vol dir fer un “contracte parental”. Aquest concepte es basa principalment a pactar amb els fills les condicions d’ús de les pantalles, en posar límits clars i ajudar-los a identificar situacions de riscs, perquè “si els infants no detecten un possible risc, no actuaran preventivament.” A l’hora de fer-lo realitat, Ramon va dir que no es tracta només d’un paper signat a la paret, però sí que serveix per construir un diàleg i normes consensuades entre la família.
Però críticament, Ramon també va dir que ens trobem en una situació en què hi ha una manca parental d’informació per educar sobre les tecnologies i les pantalles. “Quina referència els donem als fills si ho compartim tot a les xarxes, troben la imatge de tota la seva vida en xarxes i això no és un exemple.”
Consulta en aquest enllaç la gravació del diàleg Benestar Digital | Com promoure pràctiques que mantenen l’equilibri entre tecnologia i benestar?
Les pantalles i el temps lliure
Alba Castellví va posar sobre la taula el temps d’ús de les pantalles que inverteixen els adolescents a Espanya: “la mitjana habitual és de 6 – 7 hores per dia i els caps de setmana o vacances puja fins a 9 – 10 hores”. Amb aquesta preocupant dada, ella explica que surt a les escoles a preguntar als joves “quines altres coses faries si no tinguessis pantalles?” i va explicar que les respostes habituals són: descansar més, parlar cara a cara o fer esport.
Des d’aquesta perspectiva va explicar que és important garantir que altres coses existeixen més enllà de les pantalles, i és important que siguin al contracte entre les famílies. De quines altres activitats estem parlant? Esplais, colònies i activitats de la llar, però l’Alba també incideix en “tot el que puguin fer lliures, sols i a la intempèrie, sense activitats estructurades fins que s’avorreixin, perquè de l’avorriment surt la creativitat. Quan arriben a l’avorriment troben noves formes d’entreteniment i creativitat des de l’autonomia. La clau és que els nostres fills siguin constructors i no consumidors.”.
Nadius digitals?
Amb la notícia de l’actualització de l’esborrany de llei que vol augmentar l’edat d’accés a les xarxes socials per protegir els menors de 14 anys (augmentant-ho als 16), el Ramon Arno va exposar la seva postura explicant que per ell no és el camí per assegurar un ús adequat de les xarxes.
“Forma’t tu primerament per a després transmetre als teus fills l’alerta dels riscs que hi ha darrere les xarxes.
El rol de les persones adultes
Tant l’Alba com en Ramon van coincidir en el fet que el rol de les persones adultes ha de tenir coherència amb les normes que es posen, que s’ha de fer amb criteri. Per exemple, si s’ha consensuat un document, ha de tenir conseqüències i premis per tothom o si s’ha acordat deixar el mòbil quan es menja, ha de ser per tota la família. Perquè quan els joves veuen que els pares no ho fan, entenen que s’ha de complir.
A més, tots dos van destacar el rol de l’escola i la relació amb les famílies sortint de les accions habituals i proposant, per exemple, donar-li una volta a la formació:
“Per què no li diem a l’alumnat que siguin professors de les famílies? Fan una formació en contrasenyes segures i en acabar, quan siguin experts, els proposem que facin un taller per les famílies. Que siguin ells els qui ens expliquen com fer claus segures.”, va proposar el Ramon.
Finalment, en Ramon i l’Alba, van acordar que formar a les famílies no és només fer-les hàbils, també és ensenyar-les que posin límits amb coherència, amb resistència i amb persistència davant la frustració dels més joves. La tecnologia és tan potent que és molt difícil enfrontar-nos individualment, cal fer-lo en comunitat.
Per tancar la primera part de l’exploratori, Coral Regí, cita al psicòleg clínic José Ramon Ubieto que ha utilitzat la paraula PADRE per mostrar un acrònim que pot ajudar les famílies a fer front a l’ús dels telèfons i dispositius mòbils per part dels infants i adolescents:
P – prohibició: Regular els mòbils implica també prohibir-los quan toca.
A – acompanyament: Els menors necessiten algú que els indiqui com han d’interaccionar amb la tecnologia, ningú neix ensenyat.
D – desconnexió: És important aprendre a desconnectar de l’entorn digital.
R – retardar: Els pares han de renunciar a saber-ho tot sobre els seus fills, i la societat ha de retardar l’edat d’inici per comprendre els efectes de la tecnologia.
E – educar: Les famílies han de transmetre les ganes de viure la vida als menors i això també implica ensenyar-los què hi ha fora de la tecnologia i el món digital.
I tu, ets digitalment responsable?
Amb l’Olga Armengol i la Marta Masoliver, de l’equip Món digitat i educació de l’ICE de la UAB, descobriràs l’eina “I tu, ets digitalment responsable?” amb la qual reflexionaràs sobre el consum digital del nostre dia a dia. L’objectiu d’aquesta és promoure usos digitals més saludables, conscients, crítics i responsables mitjançant l’anàlisi de situacions que vinculen la tecnologia i el benestar digital.
