Article

Sabem ser referents digitals per a la primera infància?

LILIANA ARROYO / Membre de l’equip impulsor del MANIFEST INFÀNCIA I PANTALLES

DOMINICA DIEZ / Membre de l’equip impulsor del MANIFEST INFÀNCIA I PANTALLES

ANNA RAMIS / Membre de l’equip impulsor del MANIFEST INFÀNCIA I PANTALLES

Vetllar pels drets de la infància ha de ser una prioritat per tal de permetre que la humanitat creixi sana, amb tota la seva potencialitat, i, a més, aquest fet té caràcter d’obligatorietat, en recollir-se en la Convenció sobre els Drets dels Infants1. L’atenció i defensa dels drets de la infància compromet a tothom (famílies, escola, classe política…) a fer-nos corresponsables de fomentar el seu desenvolupament sa i el seu benestar en els entorns digitals.

El Manifest infància i pantalles promogut per un grup interdisciplinari de professionals interessats en la salut, el benestar i el desenvolupament infantil, va dirigit a institucions i entitats vinculades a l’etapa de la primera infància des dels vessants de salut, benestar, educació, lleure, cultura, comunicació i acció política, entre d’altres. Amb l’objectiu de conscienciar de la necessitat de preservar la primera infància de la sobreexposició continua els dispositius digitals i pantalles, ja que aquesta etapa és crucial per al desenvolupament cerebral, físic i emocional2.

Proposem, cinc criteris a tenir en compte per part de pares, mares, mestres, educadors i altres professionals que treballen amb els infants: 

  1. Els ginys digitals (especialment el telèfon intel·ligent) atrapen la nostra atenció: Requereixen molt el nostre temps diari, que traiem de les relacions presencials, amb les persones amb qui convivim. Si aquestes persones són els nostres fills o infants menuts, els estem enviant un missatge clar: Hi ha una cosa que atrau la nostra atenció més que tu, que passa per davant teu.  Podem pensar que tan petits ni se n’adonen, però sabem que no és cert. Per tant, els infants han de competir amb els nostres dispositius per atraure la nostra atenció. La primera clau és, doncs, repensar l’ús que els adults fem dels nostres dispositius que ens distreu de mirar, escoltar i estar plenament pels nostres infants.
  2. Som model d’ús de les pantalles, i els nostres fills, alumnes, pacients, aprenen del que nosaltres, adults, fem amb els nostres dispositius digitals. Les xarxes estan plenes d’anècdotes on un adult s’oblida del seu fill al cotxe, a casa… Però pràcticament ningú ens oblidem mai de sortir de casa amb el mòbil. Cal ser conscient que els infants aprenen del que veuen i viuen, no de què els diem. Per tant, cal començar per gestionar l’ús que nosaltres fem dels dispositius digitals: no portar sempre el mòbil a sobre (deixar-lo silenciat en una altra estança), no tenir sempre encesa la tele quan no sabem què fer, no ser únicament consumidors passius de productes digitals, sinó creadors o aprenents gràcies a les tecnologies.
  3. No tot el que trobem dins l’immens mercat digital, etiquetat o citat com a producte infantil, és vàlid i convenient per als infants. Amb el consum digital, la línia a seguir hauria de ser tal com amb el tema de l’alimentació, que a mesura de disposar de la informació i els criteris de nutricionistes i pediatres, anem amb cura a l’hora d’alimentar els nostres infants. La regulació i l’etiquetatge dels productes va molt per darrere del que les evidències científiques ens diuen sobre el consum de pantalles abans dels 6 anys. Famílies, pediatres i educadors hem de ser la punta de llança en vigilar, defensar i exigir els drets dels nostres infants.
  4. Cal saber que, segons la recerca, el principal perjudici que originen les pantalles en la primera infància és el temps i les oportunitats que els infants perden per fer o estar per altres coses que els són pròpies i necessàries per al seu desenvolupament, com bellugar-se, jugar, descobrir, experimentar, provocar, parlar, escoltar, fixar-se, badar, avorrir-se… Perquè no són capricis, són necessitats tan vitals com l’alimentació i el son. Quan un infant té una pantalla davant seu, es desconnecta de la realitat i es  queda aturat, com abduït. Si les pantalles apareixen simultàniament a fets o activitats de la vida quotidiana com els àpats, o el son, impossibiliten els aprenentatges necessaris per poder-les fer amb autonomia.
  5. És necessari conèixer quins danys produeix el consum passiu i abusiu de pantalles abans dels sis anys, i deixar de normalitzar l’ús de pantalles abans dels tres anys. El concepte “nadius digitals”, que es va acceptar de manera acrítica i generalitzada, defensa la idea que els petits que han estat en contacte amb les tecnologies des de les  primeres etapes de la infància saben utilitzar-les de forma espontània o instintiva.  Aquesta creença és cada vegada més discutida, sobretot si tenim en compte que la manca d’acompanyament en realitat està creant generacions “d’orfes digitals”.  De fet, podem dir que cada vegada hi ha més evidència científica3 que l’abús de pantalles abans dels sis anys està associat amb problemes físics, efectes en el desenvolupament cerebral i també hi ha afectacions en la salut emocional.

El principal perjudici  que originen les pantalles en la primera infància és el  temps i les oportunitats que els infants perden per fer o estar per altres coses que els  són pròpies i necessàries per al seu desenvolupament.

En l’etapa de la primera infància, cada oportunitat d’explorar, descobrir i interactuar amb l’entorn i les persones sense la mediació de pantalles és una inversió en la salut de l’infant i en el futur com a societat. 

Els infants arriben al món amb un munt de possibilitats i amb totes les necessitats per cobrir, però la presència constant de pantalles ens obliga a repensar i revisar les estratègies per garantir que aquestes necessitats es mantinguin al centre. Vivim en una societat tecnològica on tothom ha de ser competent en l’àmbit digital per governar l’ús que en fem. Cal preservar els infants de l’excés de pantalles en les primeres edats i fomentar-ne un ús conscient i proporcionat, per tal que puguin créixer de la forma més saludable possible i amb una mínima mediació digital.

Com va escriure Liliana Arroyo, membre de l’equip impulsor: La prevenció no pot dependre només de les famílies, entre altres coses perquè falta acompanyament i unes polítiques adequades per a la conciliació familiar. En un sistema en què la criança és allò que  queda a l’ombra de la productivitat, és un privilegi a l’abast de poques llars poder educar des de la presència i la consciència que requereix cada etapa. Cal, doncs, una solució sistèmica, basada en la comunitat que envolta les famílies i la criança4.

(*1) La Convenció sobre els drets de l’infant és un instrument internacional que estableix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de la infantesa. Va ser adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989 i entrà en vigor el 2 de setembre del 1990 després de la seva ratificació per part de 78 estats membres.

(*2) Fragment del text de la presentació del Manifest Infància i Pantalles publicat a Article MANIFEST per FJB A Ramis L. Arroyo

(*3) Evidència científica sobre l’abús de pantalles amb infants menors de 5 anys:

1.Children and screen time: How much is too much? 

2.El nen petit i les pantalles (I), El nen petit i les pantalles (II) 

(*4) “Bebès digitals? No, gràcies” article publicat al Diari Ara el 18 de maig de 2022

 

BIBLIOGRAFIA

Aragay Vicente, N. y Díez Marcet, Dominica (2020) Los efectos de las nuevas tecnologías en la salud infantil Guía práctica para pediatras.

Posts relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible
    ';