Crònica

Albirant una ruta comuna cap al benestar digital enmig de l’escenari polaritzat actual

ABRIL PHILLIPS / Periodista

HÉCTOR MARTÍNEZ / Impulsor laboratori d’Equitat Digital

Les solucions només poden ser compartides i equilibrades

En un context social de polarització, incertesa i alarma social, el Festival Benestar Digital, organitzat pel Laboratori d’Equitat Digital de la Fundació Bofill, va ser un fòrum d’importància crítica en la cerca de respostes col·lectives sobre el benestar i l’equitat digital. 

A través de diàlegs i intercanvis sincers i productius, el festival va abordar les complexitats i oportunitats que la digitalització educativa presenta. La diversitat d’opinions i experiències compartides revela la necessitat d’una aproximació equilibrada i informada, que prioritzi la protecció dels drets digitals dels infants mentre fomenta el desenvolupament de les seves habilitats

És evident que la col·laboració entre famílies, educadors, administració, entitats, organitzacions i experts és fonamental per a construir un entorn digital més segur i enriquidor per a les generacions futures. En aquest sentit, el Festival no només va posar sobre la taula les preguntes i inquietuds dels diferents actors, sinó que també va promoure un compromís actiu per explorar solucions innovadores que garanteixin una digitalització educativa més humana i justa.

Consulta, al final de la crònica, tots els recursos, presentacions i gravacions de totes les intervecions que es van dur a terme al llarg del Festival per l’Equitat.

Petites experiències, grans oportunitats: La Fundació El Llindar

El Festival x l’Equitat va començar amb Begonya Gasch, patrona de la Fundació Bofill, i directora de la Fundació El Llindar. Va compartir algunes idees sorgides de la seva pròpia experiència com a directora d’una escola de segones oportunitats com El Llindar. Begonya va voler remarcar la importància d’empoderar els estudiants en la generació d’oportunitats en clau digital, que ajudin a reduir bretxes. Sobretot, val a destacar la seva afirmació en el fet que “les oportunitats educatives no venen d’ensenyar als estudiants sobre la digitalització i la tecnologia, sinó d’ajudar els alumnes a aprendre amb la digitalització i amb la tecnologia. Crear contextos d’aprenentatge i recolzar-los en l’ús d’aquestes eines digitals per poder imaginar, crear, compartir i aprendre, i a més a més, consumir-les”.

Les oportunitats educatives no venen d’ensenyar als estudiants sobre la digitalització i la tecnologia, sinó d’ajudar els alumnes a aprendre amb la digitalització i amb la tecnologia. – Begonya Gasch

El benestar digital, en boca de tothom

“És el dia més especial per a la comunitat d’equitat digital, perquè és el dia en què ens trobem totes, amb diferents projectes, missions, batalles, reptes i grups de treball. Ens connectem i compartim aprenentatges, i celebrem que certes coses ja siguin una realitat”, va dir el director de l’estratègia d’Equitat Digital de la Fundació Bofill, Héctor Gardó.

Segons l’Héctor, el discurs sobre el procés de la digitalització educativa ha anat mutant al llarg del temps. Inicialment, feia la sensació com si arribés una mica sense demanar permís. “Semblava una cosa inevitable”, va dir Gardó i va indicar que “Ara veiem que no és tan així. Estem passant dels ‘coms’ als ‘perquès’… De ‘com digitalitzo la meva aula, com introdueixo la tecnologia, com m’actualitzo’, als ‘per què he de digitalitzar la meva aula?’ o ‘per què la digitalització millora la vida d’algunes persones i empitjora la de d’altres?‘”. 

Per a ell, tot això ens ofereix una finestra d’oportunitat: “Passar del ‘com’ al “per què” ens situa davant d’un dilema, a on hem de fer ús del pensament crític. Aquest canvi de mirada ha arribat per quedar-se”, va assegurar, fent del benestar digital, el debat obert en boca de tothom.

Passar del ‘com’ al “per què” ens situa davant d’un dilema, a on hem de fer ús del pensament crític. Aquest canvi de mirada ha arribat per quedar-se. – Héctor Gardó

Més enllà dels mites i dels titulars sensacionalistes, què ens diu l’evidència?

Amb total contundència, la següent intervenció va començar amb una afirmació que va posicionar tot l’auditori davant d’un nou debat: “Si la pregunta és si la tecnologia pot ser beneficiosa en els processos d’ensenyament i aprenentatge, la resposta és sí” va afirmar Héctor Ruiz, director a la International Science Teaching Foundation. Tot i això, l’Héctor, va voler puntualitzar que el més important és “l’ús que en fem. És a dir, quina tecnologia estem escollint, per què i què estem fent amb ella”.

En què ens pot aportar valor la tecnologia en l’aprenentatge? La majoria dels casos on la tecnologia no només no ajuda sinó que fins i tot és contraproduent -va dir-, s’expliquen per la tendència de fer servir la tecnologia per continuar fent exactament el que fèiem sense ella com, per exemple, reemplaçar llibres de paper per llibres en format PDF. “Això no ens aporta valor i, al contrari, sovint ho posa més difícil i provoca més frustració”, va defensar.  

Abans d’introduir una innovació tecnològica -va advertir- és clau tenir ben definit quin és el problema que volem resoldre a través d’ella, establir objectius clars, assegurar-nos que efectivament necessitem una solució tecnològica, definir quina tecnologia necessitem i assegurar-nos de que l’escola estigui preparada per implementar-la, no només a nivell d’infraestructura sinó també de formació. Una vegada implementada, necessitem avaluar-la.

Pel que fa a la introducció de la tecnologia a les aules, l’expert va explicar que circulen molts arguments que desorienten un debat ja de per si complex. Un dels mites més citats és que les pantalles atrofien l’atenció. “La nostra capacitat de prestar atenció és la mateixa. El que ha canviat és que ara tenim moltes més distraccions. Hem d’aprendre a autoregular-nos i l’escola és un bon lloc per això”, va dir l’expert.

La qüestió ja no és si la tecnologia hauria de tenir un lloc a l’aula, sinó com podem integrar-la de manera més efectiva. – Héctor Ruiz

Menys solucions simplistes i postures polaritzades, i més matisos i recerca

Per la seva banda, la doctora en psicologia a la Universitat d’Oxford i membre del grup de Recerca actiu al Programa sobre el Benestar de l’Adolescent en l’Era Digital, Sakshi Ghai, va explicar com, davant de l’arribada d’una nova tecnologia, com en el seu moment van ser la ràdio o la televisió, els mitjans de comunicació, els polítics i la societat en general reaccionen i entren en un mode de pànic, donant lloc a un “cicle de pànics morals”.

Què ens diu l’evidència científica sobre els efectes de l’ús de la tecnologia? Per a l’experta, aquest és un terreny complex, a causa de l’existència d’evidència mixta, d’evidència correlacional, sense inferència causal, de la manca de consens internacional, de les inexactituds que es poden trobar en certes investigacions i de la manca de diversitat en els grups que són estudiats. “Els efectes de l’ús de la tecnologia, tant positius com negatius, no seran iguals segons el context”, va assegurar. 

Pel que fa a les polítiques públiques desenvolupades al Regne Unit, va destacar l’aprovació de l’Online Safety Bill, una llei sobre seguretat en línia que obliga les empreses tecnològiques a informar de qualsevol cosa que pugui ser perjudicial per als nens, nenes o adolescents. “S’està transferint la responsabilitat de les famílies i la investigació a les empreses tecnològiques. Jo crec que és un inici molt prometedor”, va indicar, tot i advertir que el desafiament és que “quan els governs busquen assessorament, obtenen evidència mixta sobre com l’ús de pantalles impacta el benestar”. 

En aquest sentit, va dir que “Hi ha actors i evidència molt potents que defensen que la tecnologia està darrere de la crisi de salut mental dels joves i després molts altres actors de la comunitat científica internacional que diuen que no hi ha evidència per connectar aquestes dues coses”. Davant d’aquest escenari, per a Ghai és clau anar més enllà dels titulars sensacionalistes, centrar-se en els matisos i en mitigar els riscos perjudicials que pot haver-hi, per “donar a la joventut una plataforma per poder desenvolupar-se en termes digitals i aprofitar al màxim les oportunitats”.

És clau donar a la joventut una plataforma per poder desenvolupar-se en termes digitals i aprofitar al màxim les oportunitats. – Sakshi Ghai

Cliff Manning, director de recerca i desenvolupament a Parent Zone, va coincidir en el fet que “L’evidència és molt mixta, i això fa que, tant pares com professors, puguin sentir-se confosos, i també fa que tant polítics com diverses persones amb certs interessos adoptin una posició polaritzada”.

Segons Manning, “A la política no li agraden els matisos i s’acaba optant per respostes més simplistes. Això és un problema. Perquè les empreses tecnològiques poden dir que tot està bé i que no hi ha cap problema i, d’altra banda, poden haver-hi postures que defensin tornar a l’educació tradicional. Els pares, les mares i els docents vivim entre aquests conflictes d’interessos, entre aquestes dues posicions extremes”, es va lamentar.

A partir de la seva feina, van aprendre que és necessari que hi hagi menys focus en les normes i eines, ja que donen una falsa sensació de seguretat i, al contrari, que s’impliquin els pares i mares activament, sense donar-los lliçons o criminalitzar-los. “Volem eliminar els obstacles sistèmics de la criança digital. No volem culpabilitzar els pares, el que hem de canviar és el sistema”, va assegurar Manning.

A la política no li agraden els matisos i s’acaba optant per respostes més simplistes. Això és un problema. Perquè les empreses tecnològiques poden dir que tot està bé i que no hi ha cap problema i, d’altra banda, poden haver-hi postures que defensin tornar a l’educació tradicional. – Cliff Manning

Seguit d’això, la directora General de Societat Digital, Liliana Arroyo, va moderar un diàleg amb els experts Sakshi Ghai i Cliff Manning, amb l’objectiu de pensar com fer front al repte de la promoció del benestar digital a l’educació a Catalunya. “Què ens pot ajudar a, per una banda, abordar la necessitat urgent de protegir els drets digitals dels infants i, alhora, promoure els talents digitals que necessita la nostra societat en el futur?”, és una de les preguntes que els va llançar als ponents.

“Les competències tècniques són un aspecte important, però també ho són les competències ciutadanes. Ens fan falta més poetes i menys codificadors. Em preocupa que aquests elements creatius i artístics, que també ens ajuden a comprendre la tecnologia, al Regne Unit s’estan eliminant de l’educació en favor d’una visió més mecànica“, va opinar Manning.

Tot i que va assegurar que per a ella “No hi ha una solució única que resolgui tots els problemes i satisfaci tots els actors”, per a Ghai, entre els elements clau que s’haurien d’incloure, estan la capacitat d’adaptabilitat davant una tecnologia que canvia tan ràpidament, l’avanç de la recerca de manera que pugui ser més inclusiva, més representativa i més participativa i la necessitat de generar més espais de debat on poder prendre decisions conjuntes i traçar rutes d’acció comunes.

Què estem fent a casa nostra i què hauríem de fer?

En línia amb la necessitat de generar espais de debat sincers i constructius que es va plantejar al llarg de la jornada, el Festival Benestar Digital ens va deixar espais d’intercanvi molt productius dels diferents actors que formen part de la discussió en l’àmbit social.

La taula rodona facilitada per Ismael Peña-López, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, va reunir perfils representatius de l’àmbit de l’administració, de la clínica, de les famílies i de l’educació, per intentar teixir ponts, veure què hi ha avui sobre la taula en el context català, cap a on volem anar i què necessita aportar cadascú per arribar-hi. Van participar en el diàleg Joan Cuevas, director general d’innovació educativa, currículum, digitalització i llengües al Departament d’Educació, Elena Flores, psicòloga clínica, membre de la Unitat de Conductes Addictives de l’Adolescent, Xavier Casanovas, matemàtic i Doctor en filosofia, impulsor de la plataforma Adolescència Lliure de Mòbil, i Núria Sabaté, directora de l’Escola Marià Fortuny de Reus.

Entre les coses en què els diferents actors podrien estar d’acord, es van mencionar la presència de cert malestar, conflictivitat i preocupació pel que fa a l’ús dels mòbils, la necessitat d’una educació digital, la sensació que hi ha una pèrdua de consens social sobre què hauria de fer l’escola i, finalment, la manca d’evidència exhaustiva que permeti un tractament rigorós.

Sobre aquest darrer punt, la psicòloga clínica Elena Flores va aclarir que “Tot i que existeixen milers d’articles que parlen de l’addicció a Internet, quan busquem evidència, veiem que no existeix com a concepte o patologia. Tenim molt poca evidència respecte de la causalitat de l’ús de les pantalles en la salut mental. Això pot generar un alarmisme social que des de la psicologia clínica ens preocupa, tant per la repercussió que té en les famílies, com pel fet que pot portar a prendre decisions polítiques des de la urgència, a causa de la pressió social. Les decisions preses des de la urgència i l’alarma social no són les més adequades”. Pel que fa als punts de desacord, Joan Cuevas, director general d’innovació educativa, currículum, digitalització i llengües al Departament d’Educació, va assenyalar que “el principal focus de no entesa no és la finalitat, sinó les solucions concretes”. Per a ell, hi ha un “fals dilema: o eduquem en digital o prohibim els mòbils. La resposta és molt més complexa“. Al seu torn, va plantejar que el que s’haurien de replantejar des de l’administració és “fins a quin punt regulem de manera centralitzada el sistema educatiu”. Segons va explicar, certes experiències que van poder observar al Regne Unit, on la regulació desmuntava alguns bons usos de centres educatius per no tenir en compte les diferents realitats dels centres, els va portar a pensar que “potser és important plantejar regulacions que, tot i oferir un patró general, sí que puguin adaptar-se a cada context particular”. Sobre aquest punt, la directora de l’Escola Marià Fortuny de Reus, Núria Sabaté, va dir: “Ara la regulació és la mateixa per a tots i, des del lloc d’un centre educatiu, m’agradaria poder tenir aquesta autonomia”. Per a ella, “cal educar amb les famílies, però no des de la prohibició. No funciona. Cal educar en el bon ús. El mòbil és una eina molt potent, que pot ser molt positiva”. D’altra banda, Xavier Casanovas, impulsor de la plataforma Adolescència Lliure de Mòbil, va aclarir: “No demanem la prohibició de les pantalles de les escoles, ni tampoc de totes les pantalles, sinó retardar la tinença del mòbil. Si està a l’aula per a una activitat educativa que només es pot fer amb el mòbil, cap problema. Però no volem que es doni per fet que el portin”. Al seu torn, va indicar: “Nosaltres apel·lem a un principi de precaució. Si encara no tenim prou evidència científica, si no sabem si és més perillós que beneficiós, si no ho tenim clar, de moment, aturem-ho”.

Pel que fa als passos a seguir, se’ls va demanar a cadascun dels ponents que assumissin algun compromís i que apuntessin deures a un altre. Entre les tasques pendents, van destacar:

  1. la necessitat d’avançar en la recerca, en la docència i en la difusió de pautes generals.
  2. la importància de regular i exigir responsabilitat a les empreses tecnològiques.
  3. responsabilitat col·lectiva per intentar que els mitjans de comunicació deixin de polaritzar.
  4. assumir la responsabilitat parental en l’acompanyament des de casa, des de les famílies.
  5. suport de les escoles perquè també estiguin al costat per treballar la relació positiva amb els dispositius i explicar els perills.
  6. finançament, tant de recerca com d’experiències innovadores, per part de l’administració, i generar campanyes de sensibilització, polítiques públiques i regulació flexible i adaptable a cada realitat.

Diàlegs per a (re)pensar el benestar digital

En la segona part del Festival, els participants van tenir l’oportunitat de triar entre diferents diàlegs, experiències i tallers centrats en el benestar i l’equitat digital. Pel que fa als diàlegs, en el primer d’ells, ‘Pantalles, adolescència i famílies: Com podem capacitar les famílies per regular l’ús, reduir l’abús i debatre sobre la prohibició de les pantalles amb els seus fills?’, Mariela Reiman, directora de Chicos.net, i Jorge Flores, fundador i director de PantallasAmigas, van intercanviar idees amb Èric Roig, analista de dades de la Fundació Bofill. Un terç dels usuaris d’Internet són menors d’edat que socialitzen, juguen, comuniquen, aprenen, en plataformes que no van estar i no estan dissenyades per a ells. Les tecnologies no són neutres i operen amb un algoritme que té com a objectiu captar la nostra atenció. Els nens no poden ser una mercaderia. Aquí és on és necessari regular”, va assenyalar Mariela Reiman, directora de Chicos.net, mentre defensava la necessitat d’evitar la perspectiva restrictiva o basada en prohibicions, “perquè no permet construir criteris”. Per a ella, “Si els dispositius estan prohibits, no hi ha cap diàleg possible i desviem l’atenció dels riscos reals: el contacte amb desconeguts, les notícies falses, etc. A més, la prohibició està lligada a un control i això desplaça tota possibilitat de confiança en l’adult i que el menor pugui acudir a ell davant d’un risc“. Per a Jorge Flores, fundador i director de PantallasAmigas, “Prohibir és compatible amb educar. Posar límits és necessari“. En la seva visió, “la pregunta de si prohibir o educar està viciada. Qui voldria prohibir en lloc d’educar? Però no són incompatibles. És possible educar prohibint, i després garantir entorns de desenvolupament i autonomia progressiva“. A més -va aclarir-, “No és el mateix parlar de pantalles en l’àmbit educatiu, utilitzades amb un propòsit, que dels mòbils”.

En el segon diàleg, moderat per José Ramón Ubieto, tres adolescents i joves, Hugo, de 14 anys, Petra, de 17 anys, i Zaira, de 24 anys, van compartir les seves percepcions sobre el benestar digital, les seves visions sobre les oportunitats i els riscos del món digital, van explicar els diferents usos que fan dels dispositius, què és el que els atreu i enganxa dels mòbils, quines coses els aporten, què els agradaria canviar del seu consum, i com creuen que els adults haurien d’acompanyar-los.

En el segon diàleg, moderat per José Ramón Ubieto, tres adolescents i joves, Hugo, de 14 anys, Petra, de 17 anys, i Zaira, de 24 anys, van compartir les seves percepcions sobre el benestar digital, les seves visions sobre les oportunitats i els riscos del món digital, van explicar els diferents usos que fan dels dispositius, què és el que els atreu i enganxa dels mòbils, quines coses els aporten, què els agradaria canviar del seu consum, i com creuen que els adults haurien d’acompanyar-los.

Experiències i tallers: bones pràctiques i estratègies per avançar cap a una major equitat digital

Els participants també van tenir l’oportunitat de triar entre dos tallers. El primer, ‘Sigues genial a internet: aprèn com acompanyar als infants a protegir-se, explorar i guanyar la confiança necessària per navegar i ser ciutadans de ple dret als entorns digitals’, va ser impartit per Megan Rose de Parent’s Zone i Eulàlia Alemany de Fad Juventud. El segon, ‘Cibermanagers: coneix com activar el teu alumnat per a què siguin actors protagonistes de la intervenció ajudant en la formació i transferència de coneixement a estudiants menors, famílies i docents en l’ús segur i responsable en clau de prevenció i riscos a la xarxa’, va ser dirigit per Iker Martínez, de Pantallas Amigas.

Pel que fa a les experiències, hi va haver dos blocs diferents. En el primer, Mariona Serradell i Anabella Bellelli van compartir les seves vivències impulsant els hàbits saludables al barri de Girona Est amb [Des]Connecta’t. Al seu torn, Marta Mas va compartir el cas pioner de la Salle Premià. Irene González i Àlex Gili van exposar el programa de promoció i prevenció pel bon ús de les tecnologies entre les comunitats educatives de primària, KOA Tecnologia.

En el segon bloc d’experiències i bones pràctiques, Carme Fornells i Sergi Garcia van explicar la seva experiència conscienciant l’adolescència des del Centre Jove de Salut de l’Ajuntament de Girona, mentre que Francesc Granés va exposar la proposta de Serveis Territorials d’Educació de Girona per acompanyar la parentalitat digital i, finalment, Elisabet Samà i Anna Maria Fornos van presentar la seva experiència garantint oportunitats digitals de qualitat al barri La Mina, de Sant Adrià del Besós.

RECURSOS EN OBERT

A continuació, volem compartir amb tu tots els materials generats durant el Festival:

ESPAI DE CONFERÈNCIES

ESPAI DE TALLERS

ESPAI DE CONFERÈNCIES

Recupera les intervencions de cadascuna de les experiències que es van compartir al llarg de tot el Festival.

  • [Des]Connecta’t, impulsant els hàbits saludables al barri de Girona Est, amb Mariona Serradell i Anabella Bellelli
  • Estratègia digital de centre referent, el cas pioner de la Salle Premià, amb Marta Mas
  • WEKO Tecnologia: programa de promoció i prevenció pel bon ús de les tecnologies entre les comunitats educatives de primària, amb Irene González i Àlex Gili.
  • Pantalles: ús o abús?, conscienciant l’adolescència des del Centre Jove de Salut de l’Ajuntament de Girona, amb Carme Fornells i Sergi Garcia
  • Acompanyem la parentalitat digital, una proposta de Serveis Territorials d’Educació de Girona, amb Francesc Granés
  • Garantint oportunitats digitals de qualitat, l’experiència de l’IE La Mina, amb Elisabet Samà i Anna Maria Fornos.

Posts relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible
    ';