Si fem l’exercici de posar per escrit, negre sobre blanc, els noms de 20 personatges claus de la ciència i la tecnologia, trigarem una mica a fer-ho, però ho aconseguirem en una estona. Si demanem 50 o 100 noms, ja necessitarem una mica més, però una consulta ràpida a “personatges de ciència i tecnologia” a qualsevol cercador, ens proporcionaran un conjunt de recursos que ens despertaran records, de noms i temes que teníem una mica arraconats a la memòria, però que amb poc esforç tornen a recuperar el seu lloc a les prestatgeries de la nostra memòria (no estaven perduts, només s’havien quedat “tombats” i per això no ens havien vingut al cap a la primera).

Alguns noms seran relativament àgils de localitzar. Sobretot si han guanyat dos Premis Nobel, o un, o si tenen històries “tèrboles darrere”, o si han tingut un final tràgic, o han patit una gran injustícia. Perquè aquests detalls ajuden a fixar en la nostra memòria els noms i les històries. I així, mentre llegiu aquestes paraules, els noms de Marie Curie, Rita Levi Montalcini, Hedy lamarr, Rosalind Franklin o Lise Meitner us hauran ballat per davant dels ulls.

I poca cosa més.

Perquè aquests recursos de “personatges de ciència i tecnologia”, que acabo de consultar minuts abans de teclejar aquestes ratlles, m’han portat a un llibre en què no hi ha cap nom de dona. Per això em nego posar el nom del recurs. I tot i que tenim recents algunes campanyes de visibilització, els noms i fites de les nostres científiques, investigadores, inventores i creadores no han impregnat prou la nostra pell, i els seus noms ens fan ballar el cap una mica, i ens mirem entre nosaltres buscant que algú digui “sí, i tant!” perquè no són familiars, ni habituals en llibres de text (ans al contrari), ni primeres opcions si hem de fer una tria de “personatges més destacats en ciència i tecnologia”. De fet, més d’una vegada, davant la meva insistència en la necessitat del fet que els noms d’elles han de sortir als llibres de text, em trobo amb una negativa perquè “no podem treure els noms d’ells per posar els d’elles”. 

I per què no? Els noms d’ells ja són coneguts i reconeguts, els hem tingut entre pàgines, entre línies, els hem vist en pel·lícules i en jocs, els identifiquem i els entenem com referents.

Però, en tant que hem titulat aquest article “les 100 emprenedores tecnològiques oblidades per la història”, no puc estar-me de donar-vos una relació de noms (a més dels que ja he esmentat abans) que mereixen que dediquem un temps, a buscar sobre qui són i què han fet, i quin efecte ha tingut o té la seva activitat en la nostra vida. I em sap greu que, en tant que no puc utilitzar més de 1000 paraules, només us donaré uns quants noms, perquè m’estaria escrivint dies i dies. I us avanço que, en algun cas, no serà fàcil trobar informació, perquè no tenen ni tant sols pàgina de Wikipedia. De les “antigues”, us diria els noms d’Alice Parker, Marie Von Brittain Brown, Elia Garci-Lara Català, Virgina Apgar, Gabriella Morreale, Elizabeth Hawks, Alice Guy Blaché. I amb això us estic garantint una setmaneta de cerca d’informació que (espero) us sorprendrà. I de les més joves/actuals, us donaria uns quants noms també: Judith Giró, Verónica Torrano, Concha Monje, Elena García Armada, Alícia Casals, Carme Torras, Clara Prats, Alícia Síntes, Clara Grima, Pilar Mateo i Celia Sánchez Ramos, entre d’altres. I us acabo d’obrir no un sinó uns quants melons, que ho sabeu.

Els noms de totes aquestes dones, i de moltíssimes més que em queden al teclat, són absolutament necessàries de conèixer (sense desmerèixer la tasca dels científics-inventors-creadors, que consti), perquè elles no es faran publicitat i si ens han arribat els seus noms és perquè hauran demostrat sobradament, la seva qualitat, per tant, venen ja amb garantia.

Coneixeu-les, busqueu informació de les seves vides i de les seves activitats, apreneu-vos els seus noms, utilitzeu-los com a primera opció, convertiu-les en les protagonistes dels vostres treballs d’estudi, divulgueu-les, perquè només així seran tan visibles com mereixen.