En aquest sentit, conèixer els pros i contres de la tecnologia resulta essencial per prendre millors decisions quan es tracta d’incorporar-la a les aules. Això requereix basar-se en informació contrastada. Malauradament, entre les raons que sovint s’exposen per qüestionar la presència de dispositius (pantalles) a l’aula, amb freqüència s’inclouen arguments no fonamentats en la investigació, o que sorgeixen a partir de malentesos en la seva interpretació. De fet, en els mitjans de comunicació últimament abunden arguments d’aquest tipus que alerten dels presumptes riscos per a la salut i el benestar dels alumnes com a conseqüència de fer servir dispositius a classe.

A continuació, tractaré d’aclarir què ens diu la recerca sobre alguns dels arguments desafortunats més comuns, amb la humil intenció d’ajudar al fet que ajudar al fet que els debats no es vegin enterbolits per desinformació i puguin posar l’atenció en aquelles qüestions que realment val la pena sospesar quan plantegem l’ús de tecnologia a les aules.

La miopia està associada a factors genètics, però la seva aparició i progressió es veu influïda per factors ambientals. La recerca sobre els efectes oftalmològics de les pantalles no compta amb evidències concloents que permetin afirmar que les pantalles incrementin el risc de desenvolupar miopia. Els estudis mostren resultats contradictoris, però les metaanàlisis (estudis que es fan ajuntant les dades dels treballs existents) no permeten establir una associació entre el temps d’ús de pantalles i la miopia. En realitat, aquesta recerca no compara l’ús de pantalles amb altres activitats que impliquen fixar la mirada en un punt proper, com llegir o escriure en paper. I el fet és que fa temps que la recerca va establir una associació causal entre aquest tipus d’activitats i la miopia. Per tant, el que podrien estar mostrant els estudis que troben alguna relació entre el temps d’ús de pantalles i la miopia és que els infants que passen moltes hores del seu temps d’oci fent una activitat que implica fixar la vista en un punt proper, en comparació amb fer altres activitats a l’aire lliure, podrien tenir més risc de desenvolupar abans la miopia. Però quan es tracta d’estudiar, no hi hauria diferència entre fer-ho en paper o amb una pantalla. Per desgràcia, llegir molt incrementa el risc de desenvolupar miopia.

• Lanca, C., i Saw, S. M. (2020). The association between digital screen time and myopia: A systematic review. Ophthalmic and Physiological Optics, 40(2), 216-229.
• Foreman, J., Salim, A. T., Praveen, A., Fonseka, D., Ting, D., et al (2021). Association between digital smart device use and myopia: a systematic review and meta-analysis. The Lancet Digital Health, 3(12), e806-e818.
• Dirani, M., Crowston, J. G., i Wong, T. Y. (2019). From reading books to increased smart device screen time. The British Journal of Ophthalmology, 103(1), 1-2.
• Lanca, C., Yam, J. C., Jiang, W. J., Tham, Y. C., Hassan Emamian, M., et al. (2022). Near work, screen time, outdoor time and myopia in schoolchildren in the Sunflower Myopia AEEC Consortium. Acta ophthalmologica, 100(3), 302-311.
• Baird, P. N., Saw, S. M., Lanca, C., Guggenheim, J. A., Smith Iii, E. L., et al (2020). Myopia. Nature Reviews. Disease Primers, 6(1), 99.

El que suggereix la recerca és que l’ús de pantalles (inclosa la televisió) abans d’anar a dormir pot endarrerir la conciliació del son, presumptament perquè la llum brillant de la pantalla pot inhibir la secreció nocturna de melatonina, l’hormona que regula el cicle son-vigília. Per altra banda, fer servir videojocs o xarxes socials abans d’anar a dormir pot alterar el son perquè aquestes aplicacions poden provocar una activació emocional. A més, sobretot en el cas dels adolescents, hi ha el risc que posposin l’hora d’anar a dormir per entretenir-s’hi. En definitiva, res d’això no té cap relació amb l’ús de tecnologia a les escoles.

• Dworak, M., i Wiater, A. (2014). Impact on excessive media exposure on sleep and memory in children and adolescents. A: C. Von Failitsen, J. Stenersen (Eds.), Young People, Media and Health: Risks and Rights (p. 99-110). Göteborg, Suècia: Nordicom.
• Higuchi, S., Motohashi, Y., Liu, Y., Ahora, M., i Kaneko, Y. (2003). Effects of VDT tasks with a bright display at night on melatonin, core temperature, heart rate, and sleepiness. Journal of Applied Physiology, 94(5), 1773-1776.

No hi ha proves que les pantalles tinguin efectes persistents en l’arquitectura cognitiva de les persones. Les pantalles ens resulten molt atractives perquè el nostre cervell ha evolucionat de manera que ens atrauen les promeses d’una nova informació que pot ser rellevant per als nostres propòsits. Aquesta tendència a buscar nova informació allà on detectem que podem obtenir-ne va resultar essencial per a la supervivència de la nostra espècie. El que ha canviat avui amb les pantalles és la possibilitat d’accedir a aquest tipus d’informació en qualsevol moment. Això pot fer que sembli que tenim menys capacitat d’atendre, quan en realitat el que tenim són més distraccions. El que ha canviat, doncs, és el nostre entorn, no el nostre cervell. Podríem fer una analogia amb el menjar: el nostre cervell va evolucionar de manera que els greixos i els dolços ens fossin molt atractius, ja que en un entorn on el menjar era escàs, prioritzar la peça d’aliment més energètica contribuïa a la supervivència. En l’entorn actual, on el menjar ja no escasseja, la nostra arquitectura cerebral ens traeix inclinant-nos a menjar massa dolços i greixos (i massa aliments en general). Aprendre a regular la pròpia dieta sobreposant-se a aquests impulsos resulta fonamental. De la mateixa manera, aprendre a regular l’ús de les pantalles i diferenciar els usos beneficiosos dels perjudicials suposa exposar-se a models de bon ús i de regulació com els que pot proporcionar l’escola.

• Wilmer, H. H., Sherman, L. E., i Chein, J. M. (2017). Smartphones and cognition: A review of research exploring the links between mobile technology habits and cognitive functioning. Frontiers in Psychology, 8, 605.
• Kobayashi, K., i Hsu, M. (2019). Common neural code for reward and information value. Proceedings of the National Academy of Sciences, 116(26), 13061-13066.
• Gazzaley, A., i Rosen, L. D. (2016). The distracted mind: Ancient brains in a high-tech world. Cambridge, EUA: The MIT Press.

Les pantalles no tenen cap efecte addictiu per se. Això s’aprecia clarament en el fet que les persones no s’enganxen a les pantalles perquè utilitzin processadors de textos (p. ex. Word), fulls de càlcul (p. ex. Excel) o llibres digitals cada dia. Allò que pot resultar atraient són determinades aplicacions. En especial, són molt seductores les aplicacions que contínuament prometen informació nova que el cervell estima com a rellevant, com les xarxes socials. De fet, els adolescents es troben en una època del desenvolupament que es defineix com a hipersocial, i això fa que la informació de caràcter social els resulti molt atraient (tot i això, no es pot parlar d’addicció, excepte en casos excepcionals). Per tant, no té cap sentit atribuir a les aplicacions educatives que es fan servir a l’escola cap efecte que porti els estudiants a «enganxar-se a les pantalles». En tot cas, com s’ha dit en el punt anterior, el paper que juga l’escola a l’hora de contribuir a l’equitat quant a les oportunitats que ofereix la tecnologia implica no només facilitar l’accés a aquesta tecnologia sinó, sobretot, educar–hi en l’ús responsable i productiu.

• Bhanji, J. P., i Delgado, M. R. (2014). The social brain and reward: social information processing in the human striatum. Wiley Interdisciplinary Reviews. Cognitive Science, 5(1), 61-73.
• Kilford, E. J., Garrett, E., i Blakemore, S. J. (2016). The development of social cognition in adolescence: An integrated perspective. Neuroscience and Biobehavioral Reviews, 70, 106-120.

Recentment, s’ha atribuït a l’ús de les pantalles un presumpte increment dels casos d’infants en edat preescolar que presenten un desenvolupament del llenguatge inferior al que és esperable. No obstant, en cas de ser així, caldria aclarir que el fet més probable  és que no es tracti d’un efecte directe de les pantalles, sinó que seria la conseqüència de reemplaçar per pantalles el tipus d’estímuls lingüístics i socials que els menors de tres anys necessiten per desenvolupar el llenguatge: parlar i interactuar amb ells, llegir-los contes, etc. La recerca suggereix que a aquestes edats, els infants es beneficien més d’aquests estímuls essencials per desenvolupar el llenguatge quan procedeixen de la interacció humana directa. A més, el poder distractor dels dispositius podria fer que els infants deixessin de prestar atenció a les converses al seu voltant, una de les formes més subtils que té el cervell d’aprendre el llenguatge en la primera infància. Per tant, és important tenir present que l’ús de les pantalles no en seria el responsable directe, sinó el fet de no atendre adequadament les necessitats dels infants. En qualsevol cas, tampoc es tractaria d’un efecte atribuïble a l’ús de pantalles a l’escola, ja que aquesta és una qüestió que concerneix  infants en edat preescolar. De fet, a partir dels tres anys, aproximadament, els infants comencen a tenir facilitat per aprendre a través de les pantalles i, des del famós i estudiat cas de Barri Sèsam, sabem que l’accés a continguts de qualitat a través d’aquest mitjà pot resultar enriquidor i contribuir significativament a l’equitat.

• Madigan, S., McArthur, B. A., Anhorn, C., Eirich, R., & Christakis, D. A. (2020). Associations between screen use and child language skills: a systematic review and meta-analysis. JAMA pediatrics, 174(7), 665-675.
• Pappas, S. (2020). What do we really know about kids and screens. Monitor on Psychology, 51(3), 42.

En definitiva, com expressa l’Associació Americana de Pediatria (Hill et al., 2016), els perjudicis per a la salut i el benestar dels infants que poden derivar de l’ús de les pantalles depenen de l’ús que se’n fa. En aquest sentit, l’ús que l’escola dona a la tecnologia i el paper que juga per educar en el seu ús responsable no encaixen amb els posicionaments que hi veuen discutible la mera presència de tecnologia a les aules per qüestions de salut. Potser els debats més aviat haurien de centrar-se en com integrar la tecnologia a les aules adequadament per garantir la competència digital i com aprofitar-la de tal manera que proporcioni un valor afegit als processos d’ensenyament i aprenentatge.

• Hill, D., Ameenuddin, N., Chassiakos, Y. L. R., Cross, C., Radesky, J., Hutchinson, J., … & Swanson, W. S. (2016). Media use in school-aged children and adolescents. Pediatrics, 138(5).