L’aprenentatge híbrid combina sessions presencials (offline) amb entorns virtuals (online). Ambdues modalitats poden donar-se dins i fora de l’aula física, i en treball grupal o individual. No parlem de l’experiència parcial i esbiaixada que ens ha quedat de l’aprenentatge remot i d’emergència hem experimentat els darrers anys. Una situació excepcional en confinament, amb manca de dispositius, de formació i planificació. Mirant endavant, creiem en una concepció flexible i evolutiva de la digitalització, que integra d’una manera natural i humanista les tecnologies en els centres educatius. Per tant, es proposa superar la dicotomia entre moments d’aprenentatge amb tecnologies digitals i sense tecnologies. Ja que, aquestes esdevenen eines sempre disponibles i al servei de docents i alumnat en el desenvolupament de situacions d’aprenentatge de qualitat i projectes significatius. Això ens convida a reflexionar sobre el valor de la presencialitat als centres, sobre la qualitat dels usos dels dispositius amb els quals convivim i sobre el rol dels docents que estan liderant aquesta transició. També en la manera que delimitem els temps i espais educatius. Sent conscients que no tots els centres disposen dels mateixos recursos i condicionants, i que, per tant, aquests canvis hauran de garantir també l’equitat del sistema educatiu.
Les modalitats d’aprenentatge híbrid ofereixen una alta versatilitat. Això ens ajuda a adaptar el procés d’aprenentatge a les característiques pròpies de cada edat, etapa educativa.
o condicions individuals de l’alumne, i combina el millor de l’aprenentatge presencial (vincles personals, col·laboració, adhesió educativa) i virtual (asincronia, autogestió i accés a informació en temps real).
Un altre motiu per a experimentar modalitats híbrides és el potencial que tenen per a concebre el centre com un ecosistema obert i comunitari. On reconeixem que es pot aprendre en diversos moments, a diversos espais i d’infinites maneres. Connectant així el talent, coneixement i experiències que envolten totes les comunitats educatives. Això en si mateix és revolucionari, i les tecnologies digitals ens ajuden a fer-ho possible.
El suport d’aquestes eines també ens serveix per a estar més connectats. Per a oferir un acompanyament educatiu a l’alumnat que sigui més continuat i personalitzat (fomentant la socialització, l’autonomia i l’atenció individualitzada). Així com involucrar i apropar les famílies a la quotidianitat educativa.
Una aposta decidida cap a l’aprenentatge híbrid suposa també avançar cap a l’equitat digital. Primer de tot, per al tancament de les bretxes digitals d’accés i competències. Però també pel canvi cultural que suposa, naturalitzant la tecnologia com un recurs que ens ajuda a potenciar els projectes educatius de centre i la cohesió de la comunitat educativa.
/ com repensem els temps i espais? / com garantim l’equitat en els entorns virtuals? / com les tecnologies es tornen invisibles? / com repensem els temps i espais? / com garantim l’equitat en els entorns virtuals? / com les tecnologies es tornen invisibles? / com repensem els temps i espais? / com garantim l’equitat en els entorns virtuals? / com les tecnologies es tornen invisibles?
El desplegament accelerat d’eines digitals i la virtualitat d’urgència durant la pandèmia, ha esbiaixat la percepció que tenim del concepte híbrid. De fet, hi ha certa sensació que la tornada a les aules hauria de tornar-nos a la plena presencialitat. Cal fugir de la dicotomia d’extrems, entre presencialitat i virtualitat, per a construir noves realitats en les quals aprofitem el millor de la presencialitat i la virtualitat, però sempre connectats. Docents connectats a l’alumnat, famílies connectades als centres, equips docents connectats i comunitats educatives connectades. Amb el suport de les tecnologies que siguin necessàries i accessibles. Aquesta visió d’aprenentatge híbrid connectat, encara en fase d’experimentació, posa el focus en les persones. En arribar a tothom des de diversos temps i espais. I és un dels grans reptes pendents del nostre sistema educatiu.
Les eines digitals poden donar suport en algunes tasques clau dels docents: disseny d’activitats, avaluació, comunicació, etc. Aquestes oportunitats configuren un nou rol docent, i conseqüentment una redistribució del temps entre: instrucció directa, investigació, avaluació, acompanyament personal, etc. Un bon aprofitament d’aquestes noves eines ha de servir per guanyar eficiència en aquelles tasques més mecàniques o burocràtiques, per a tenir més temps per acompanyar de manera propera i personalitzada a l’alumnat. De nou, creiem que la digitalització només valdrà la pena si els docents tenen més temps de qualitat per a créixer professionalment i acompanyar més i millor els aprenentatges diferenciats de cada estudiant.
Sempre diem que si canvies l’avaluació, ho canvies tot. Per tant, creiem que avançar cap a models híbrids pot començar des de l’experimentació de noves manera d’avaluar. Algunes eines digitals ens permeten dissenyar un procés avaluador més extensiu, constant, qualitatiu i asíncron. I fins i tot, comunitari.
El text que es mostra a continuació ha estat traduït per una eina de traducció automàtica. És possible que hi hagi algunes errades producte de la traducció literal.
Les funcions de cerca i ordre solament funcionaran en l’idioma català.
Gràcies per la vostra comprensió.
