Aquest va ser el tret de sortida del 1r Festival d’Equitat Digital, que va reunir més de 100 persones, entre docents, investigadors i activistes, en un acte per presentar el Laboratori d’Oportunitats Educatives. L’objectiu d’aquesta nova iniciativa és reivindicar que la tecnologia i la digitalització poden ser més justes i donar a conèixer solucions per garantir l’equitat digital.

“Sonic Pi no és una eina per reemplaçar la música, és una eina per expressar la creativitat¹“, va dir Sam Aaron, el creador del sistema. Un bon resum de què hauria de ser, en general, la tecnologia quan aterra en entorns educatius: no ve a substituir cap coneixement, sinó a expandir-lo. En aquest sentit, l’exministre i patró de la Fundació Bofill el Sr. Joan Majó va reblar el clau: en una breu intervenció, va deixar clar que la tecnologia és una gran eina de progrés i alhora de desigualtat, i per això cal que el sector educatiu “ajudi” a afrontar els canvis que s’han produït i també els que vindran. Uns canvis que, fins ara, ja han generat diferències, tant en l’accés a les noves tecnologies com en els coneixements que es necessiten per utilitzar-les. Ara bé, el director d’Equitat Digital, Héctor Gardó, va alertar que la bretxa principal és la d’oportunitats perquè és la que es pot ampliar més i agreujar les diferències entre infants i joves. I és aquí on pren rellevància el concepte d’equitat digital, que Gardó va resumir en tres idees: és allà on es troben les tecnologies emergents, l’educació i la justícia social. 

En aquesta línia, va repassar els 7 principis que impulsen aquesta equitat digital: les millors tecnologies són les que ens fan més humans (perquè permeten estar connectats); les desigualtats digitals són també socials; el repte d’una major equitat digital pertoca tota la societat perquè l’escola no ho pot fer sola; la neutralitat digital no existeix (al darrere de qualsevol tecnologia hi ha una intencionalitat); la tecnologia pot ser una eina per afrontar les desigualtats educatives, garantir l’accés a la tecnologia no vol dir que es garanteixi l’equitat (també cal garantir l’acompanyament en els usos) i no n’hi ha prou amb digitalitzar l’educació sinó que cal educar també la tecnologia.

Per aterrar totes aquestes idees que toquen transversalment l’educació del país s’engegarà l’Exploratori², liderat per Coral Regí, un projecte perquè els docents coneguin pràctiques educatives que milloren i amplien les oportunitats de l’aprenentatge tecnològic per als seus alumnes.

La tecnologia, una palanca d’oportunitats

Assentats els fonaments, va arribar l’hora de construir idees amb tres ponents internacionals de luxe en una taula rodona que va servir per constatar que “la tecnologia no és la solució a tot, però no ens podem imaginar l’educació sense tecnologia”, segons va resumir Fiorella Haim, general manager del Centro Ceibal a l’Uruguai, un centre d’innovació educativa del govern de l’Uruguay, al servei de les polítiques públiques educatives. Promou la integració de la tecnologia a l’educació amb la voluntat de millorar els processos d’aprenentatge, d’innovació educativa, la inclusió i el creixement personal. Va explicar Haim que “Som un centre de propietat pública […] és a dir, estem molt a prop de l’administració pública, però funcionem de manera independent”, i va animar els docents i prenedors de decisions a tractar la tecnologia com “una aliada”, ja que “Sabem que la tecnologia no és la solució a tot, però no ens imaginem una educació sense tecnologia”. En aquesta línia, ens enumerava Haim les sis línies d’actuació en les quals treballen: tecnologies en l’educació, plataformes educatives, programes educatius, desenvolupament docent, ciutadania digital i informació estratègica pels centres.

Seguidament, va intervenir Kate Arthur, fundadora i CEO de Digital Moment, al Canadà, des d’on lidera iniciatives per garantir l’alfabetització digital d’infants i joves arreu del món. “Hem de pensar en com impliquem els joves en la creació d’aquestes noves tecnologies”, va expressar. En un moment en què es debat si cal prohibir algunes tecnologies a les escoles, Arthur va reclamar una mirada més inclusiva i aposta per “democratitzar” l’accés i la creació de la tecnologia implicant-hi els estudiants. “Els hem de posar a la taula de debat, no els hem de posar barreres”, va insistir.

En relació amb aquesta inclusió digital, Helen Milner, CEO de Good Things Foundation, al Regne Unit i Austràlia, va reclamar als governs el fet que tenir accés a internet hauria de ser “com tenir aigua, perquè és un dret fonamental”. I tenir accés, va deixar clar, no només vol dir poder connectar-s’hi sinó ser competent digitalment: “Accés obert no vol dir equitat”, va resumir.

Els riscos i les oportunitats de la IA a l’aula

Un dels plats forts de la jornada era la conversa sobre els reptes que planteja la intel·ligència artificial pel sector educatiu entre Neus Lorenzo, vicepresidenta de la Societat Catalana de Pedagogia i membre de la Junta de l’Observatori d’Innovació Tecnològica Educativa, entre altres responsabilitats, i Albert Sabater, doctor en Estadística Social i director de la Càtedra Observatori d’Ètica en IA. Tots dos van donar per fet que s’ha d’aprofitar i treballar-ho a les aules. 

Lorenzo va donar dos arguments clau: “Si no ho fem amb els alumnes, ho faran sense nosaltres”, va dir d’entrada, i si hi ha escoles que no pugen al carro de la transformació digital, el “risc d’inequitat dins del sistema educatiu” s’anirà agreujant perquè la distància entre “les escoles aventureres” i les que no ho són anirà creixent. Sabater va afegir-ne més: tot i els riscos de l’arribada de les IA a l’educació, va demanar veure-ho també com una “oportunitat” per a les educadores, que tenen un rol decisiu perquè les IA no saben llegir el context ni tenir empatia. “És el docent qui pot aportar autonomia i llibertat i ajudar a verificar i validar les informacions d’eines com el ChatGPT”, va assegurar.

El pes de les plataformes digitals a les escoles

En el segon debat de la tarda, sobre l’ús de les plataformes digitals educatives, es van percebre més diferències entre les participants, amb visions diferenciades, però complementàries. La fundadora d’Xnet, Simona Levi, va alertar de la necessitat de “substituir Google paulatinament” i generar plataformes alternatives per tenir “sobirania de l’espai tecnològic” i que les nostres dades personals no depenguin de gegants empreses tecnològiques. I més tenint en compte que més del 30% dels joves desconeixen com gestionar la seva privacitat en l’entorn digital, segons va explicar Martina Mayrhofer, de Colectic, en una intervenció paral·lela a aquest debat. 

En canvi, Jaume Feliu, enginyer de telecomunicacions, coordinador TIC i ara assessor a l’àrea de cultura digital del departament d’Educació, va posar en dubte que s’hagin de deixar totes les empreses tecnològiques de banda. “La meva experiència diu que quan l’administració fa software…”, va dir, i va deixar un silenci murri que va fer riure la sala. Levi va matisar que no proposa que sigui l’administració qui programi les noves plataformes educatives, si no que hi hagi més empreses que s’animin a fer softwares lliures, com el que han creat Xnet, juntament amb un gruo d’entitats i famílies impulsores, que s’anomena DD. Segons Jaume Feliu, els docents no tenen un compromís ètic amb l’ús de plataformes que estan acceptades pel govern: “Si l’administració del meu país no m’avisa que són problemàtiques, jo me les he de creure”, va dir, i ara que tot passa pel Classroom, el Drive o el Meet, va negar que s’estigui “plataformitzant l’educació”. “El més important en educació continua passant a l’aula i és la connexió emocional amb l’alumne”, va afirmar.

Experiències i tallers per a tots els gustos

Paral·lelament als dos grans debats de la tarda, en sales annexes, s’hi van fer tallers sobre programació desendollada i fablabs educatius, dos dels espais en els quals vol aprofundir el Laboratori d’Oportunitats Educatives d’Equitat Digital de la Fundació Bofill.

En el primer cas, el taller Com fer programació desendollada per arribar a tothom va girar al voltant del projecte Scratch Jr. Tactile, iniciativa d’en Roger Olivella i la Maria Seoane i el seu grup Sistema Thead. Scratch Jr. Tactile posa a disposició de qualsevol infant la possibilitat d’aprendre pensament computacional, independentment de les seves capacitats, o del seu accés a un ordinador. Al llarg del taller, es va poder experimentar, en primera persona, la possibilitat de programar sense necessitat d’un ordinador o, inclús, de poder-hi veure (a les palpentes). Els materials i el disseny dels materials que componen el kit, són el resultat de múltiples proves dutes a terme amb diferents infants de diferents escoles, centres i amb diverses capacitats. Tots ells van compartir amb l’equip impulsor els seus neguits, inquietuds i possibles millores sobre les peces i els components del kit educatiu (per exemple, fer el relleu cap de les peces cap a l’exterior, en lloc de fer-los reduint material és una d’aquestes millores, segons en Roger compartida per usuaris de l’ONCE en un dels primers testatges). Actualment, i en paraules de la Maria, al grup de recerca de la plataforma d’Scratch de l’MIT de Boston han decidit destinar un enginyer al desenvolupament de l’eina perquè, en un futur no gaire llunyà, els estudiants que facin ús de Scratch Jr. Tactile puguin també gaudir les seves creacions en format digital, traspassant allò que hauran codificat analògicament, en una pantalla.

En el segon taller, Com tenir un fablab educatiu realment sostenible i connectat a la comunitat en Javi Seva i en Damian Calero de l’IE Puig i Gairalt van guiar a les docents participants d’aquest espai a dur a terme la “recepta” per aconseguir transformar els espais de fabricació digital escolars en aules circulars i sostenibles. Els dos docents van replicar la pràctica de “cuinar” amb materials reaprofitats de l’entorn del centre escolar, la qual van dur a l’aula el curs passat, generant així activitats competencials i significatives pels seus estudiants. Aquesta buscava respondre, en paraules que van plasmar a la seva presentació, a la desconnexió de l’escola amb l’alumnat, l’alta demanda d’estudiants amb NESE i el perill d’absentisme escolar que això comporta. És només un exemple de les experiències d’aula que es detallen i es comparteixen en el recull de guies que forma part del projecte CLAB, en el qual s’emmarca el taller d’en Javier i en Damian. El projecte té l’objectiu de promoure als centres educatius la sostenibilitat i la circularitat a partir de la cultura maker, i està impulsat per l’IAAC, Anthesis Lavola, Abacus cooperativa, Kid’s Cluster, Esteam i la Fundació Bofill.

Simultàniament, s’hi van presentar diverses experiències tecnològiques d’èxit, com la d’impressió 3D que ha posat en marxa l’Ajuntament de Canovelles, l’avaluació híbrida que impulsa l’Escola Vedruna o l’alfabetització mediàtica de l’Institut Escola El Til·ler. També hi va haver espai per parlar de programació creativa, de les biblioteques escolars com a oasis digitals de la mà de Malang Sambou, de la Mbolo Association, i, perquè no fos dit, dels riscos a la sobreexposició de les pantalles, amb les impulsores del manifest Infància i Pantalles. Dominica Díez i Anna Ramis van explicar que l’ús descontrolat de les pantalles en els primers anys de vida provoca afectacions musculars i oculars, trastorns de la son i obesitat i van alertar que “que els nens es quedin meravellats davant d’una pantalla no vol dir que aprenguin”. En resum, van dir, “les pantalles no poden ser xumets digitals”.

Queda per saber una cosa. A l’entrada del HUB Social s’hi havien col·locat unes balances amb uns dilemes digitals que interpel·laven els convidats, que els havien de respondre col·locant uns petits pesos per fer decantar els plats cap a un costat o cap a l’altre. “Pensar que la tecnologia pot millorar la vida dels joves és: una utopia tecnocèntrica o una realitat evident?” “El principal problema de la digitalització en l’educació és: l’accés a les tecnologies o l’excés de pantalles?” “La tecnologia… ¿ens ajuda a tancar bretxes o les amplia cada vegada més?” El nou Laboratori d’Oportunitats Educatives de la Bofill ho té clar: treballarà perquè la tecnologia sigui una font d’oportunitats per a tothom i, només així, pugui millorar la realitat dels joves i ajudi a reduir les desigualtats socioeducatives que encara existeixen.