Programar Oportunitats

Equitat Digital - Programar oportunitats

De què estem parlant?

Programar, que és l’acció derivada del pensament computacional, és una manera d’escriure instruccions perquè els ordinadors puguin executar determinades tasques. Això ens habilita per ser agents crítics i creatius en un món cada cop més digital. Aprendre programació ens convida a saber com funcionen les coses, els “perquès” que hi ha darrere de tot. I alhora, ens habilita per crear les nostres pròpies solucions i alternatives. Per tant, entenem que programar, és molt més que zeros i uns. És un llenguatge contemporani imprescindible per a esdevenir ciutadanes de ple dret a la societat de la informació. Però també té una part lúdica, ja que crear codi, com tota activitat creativa, ens allibera, i permet expressar-nos des de nous llenguatges.

Per què això és important
per a l’educació?

El treball d’aula en programació activa i desenvolupa habilitats metacognitives que ens ajuden a pensar millor. Això és encara més interessant en una educació que volem que sigui més activa, competencial i que generi aprenentatges a partir de la indagació. Programant aprenem a descompondre problemes, reconèixer patrons, destriar la informació rellevant i a resoldre reptes. També, ens convida a treballar l’autoconfiança, el reconeixement de l’error com a font d’aprenentatge i l’elevació de les expectatives d’aprenentatge. Cal que ho fem en un clima positiu, empoderador i de socialització.

/ per què programar ens ajuda a pensar? / aprendre a programar hauria de ser un dret? / podem programar sense pantalles? / per què programar ens ajuda a pensar? / aprendre a programar hauria de ser un dret? / podem programar sense pantalles? / per què programar ens ajuda a pensar? / aprendre a programar hauria de ser un dret? / podem programar sense pantalles?

Quins són els reptes?

Com fer de la programació una activitat de socialització?

Aprendre a programar ha de ser una activitat lúdica, però sobretot socialment rica i connectada. Sabem que aprenem més i millor quan ho fem amb d’altres. També que els perfils d’estudiants més vulnerables necessiten encara més aquests vincles per a reforçar la seva confiança, motivació i l’adhesió educativa. Per tant, en una activitat intensiva en l’ús de dispositius individuals cal atendre amb molta cura als factors socioemocionals. Metodologies com les parelles de codi o els equips de codi ens ajuden a evitar aquestes dinàmiques d’aïllament que empobreixen l’experiència educativa i la salut mental.

Com aprendre a programar pot estar a l’abast de tothom?

Totes aprenem de maneres diferents. La digitalització pot afegir barreres que no ens podem permetre. A l’hora de programar tenim el risc de deixar enrere a infants, adolescents i joves que tenen unes capacitats i identitats diverses. Per garantir que això no ens passa, cal que incorporem metodologies com la programació tàctil, les activitats desendollades o els principis del DUA. I reivindiquem que per celebrar aquesta diversitat, i garantir l’equitat, caldrà estendre i dotar de recursos aquestes estratègies que generen oportunitats i enderroquen barreres.

Com destriar els recursos educatius de pensament computacional més adients?

Disposem d’una infinitat de recursos oberts, llenguatges de programació, iniciatives i propostes perquè docents i educadores incorporin la programació. Aquesta allau pot generar dubtes sobre quina és la millor opció, com tenir un bon encaix entre recursos d’aprenentatge i necessitats educatives i fins i tot qüestions ètiques. Cal acompanyar aquestes decisions educatives, generar certesa, des del sentit crític, perquè el poc temps de què disposen les docents s’encamini a oferir la millor experiència de programació possible, per a tenir els millors resultats.

Com programar esdevé una activitat educativa accessible a tothom?

Aprendre a programar hauria de ser un dret educatiu. De fet, en aquesta línia s’encaminen els canvis curriculars recents, que donen el marc per assolir-ho. Ara bé, ens trobem davant un territori d’inequitat. La majoria de l’aprenentatge que es fa sobre programació es dona a extraescolars privatives, on hi ha un acompanyament intensiu, un ambient informal i grups reduïts, factors clau en l’experiència d’aprenentatge dels infants i joves. Cal garantir que la programació a l’àmbit escolar no cau en la burocratització curricular i disposa dels recursos perquè es facin plantejaments competencials d’alta qualitat amb projectes significatius. I alhora, que hi ha una oferta extraescolar gratuïta i disponible, especialment en els entorns més vulnerables on les famílies no poden assumir aquest cost.

Com el pensament computacional esdevé un aprenentatge humanista?

Treballar el pensament computacional a l’aula, o aprendre a programar, no és per aconseguir que tots els nostres infants, adolescents i joves vulguin ser programadors. Igual que fer música no s’encamina al fet que tots seguim músics, o fer esport per a ser esportistes. Parlem d’obrir nous horitzons, enderrocar mites i biaixos sobre les tecnologies i oferir noves oportunitats. Per tant, cal introduir aquestes maneres de pensar i crear amb les tecnologies com una estratègia transversal. Que interacciona amb les arts, la cultura, les matemàtiques o el benestar. No desitgem un futur ple de tecnòlegs, sinó de ciutadanes que dominen, qüestionen i creen tecnologies, des de diversos espais i realitats. 

Com equilibrar l’exposició a pantalles i aprendre a programar?

Cada cop hi ha més recerca, debats i moviments cívics que ens alerten dels possibles riscos d’un excés d’exposició a les pantalles. No només en termes de salut mental, sinó pel que fa al correcte desenvolupament neurològic. Especialment en les edats més primerenques del 0-3, i fins i tot 0-6, on algunes posicions defensen la zero exposició. En aquest sentit, posem en valor les activitats desendollades per als més petits, i una (auto) regulació i dinàmiques d’acord en els temps d’ús. Alhora, cal tenir present el factor qualitat, ja que el valor educatiu del consum en entreteniment, i el de creació i aprenentatge, no poden equiparar-se. Per tant, regular exposició atenent a la recerca, i treure el màxim profit educatiu dels temps davant la pantalla.

Posts relacionats

Projectes relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible