Article

Aprender a programar

JORGE CALVO MARTÍN / Director de Innovación y Analítica de Datos, Colegio Europeo de Madrid

Un simple contenido o un derecho educativo

Si comencem aquest article preguntant-nos si és realment important aprendre a programar, amb tota seguretat moltes de les respostes serien positives, és evident que el coneixement de la programació i la tecnologia informàtica s’estan tornant cada vegada més important en una àmplia gamma de camps, des dels negocis fins a la ciència i les arts. Com a tal, brindar a l’alumnat l’oportunitat d’aprendre a programar és una forma fonamental d’ajudar-los a preparar-se per al futur i tenir èxit en les carreres que triïn o els objectius que es proposin. Però si només ens quedem amb aquestes línies i tanquem la nostra opinió amb aquesta explicació, ens estarem perdent en una capa superficial on realment hi ha molt més que afegir i aprofundir.

El desenvolupament de noves habilitats o el potenciar competències des d’edats cada vegada més primerenques des de l’àmbit educatiu, és un dels grans reptes als quals ens enfrontem des de les aules. El desenvolupament cognitiu, el pensament crític o aptituds numèriques o memorístiques són factors que tenen la seva major potència de desenvolupament en unes certes edats, encara que es puguin treballar durant tota la nostra vida, i és aquí on l’ús i el coneixement de la programació ens pot ajudar.

Pensar a programar va molt més allà de robòtica o codis i a més és un error pensar que únicament està allotjat en l’àmbit tecnològic, la seva integració a les aules ha de ser vista des d’una perspectiva més àmplia i amb un objectiu d’aprenentatge més transversal.

La programació és una habilitat valuosa que pot beneficiar a l’alumnat de diverses maneres. Pot ajudar-los a desenvolupar el pensament crític i les habilitats de resolució de problemes, i també pot ser una activitat divertida i atractiva que promogui la creativitat i la col·laboració.

És difícil dir si els estudiants que aprenen a programar són més competents que els que no. No obstant això, hi ha evidències que suggereixen que aprendre a programar pot millorar les habilitats cognitives i el rendiment acadèmic general d’un estudiant. Encara que opinem que aquests estudis són nous, ja durant la dècada dels 90 l’article Effects of Logo and CAI environments on cognition and creativity explicava en les seves conclusions que els nens que van usar el llenguatge de programació Logo en educació infantil van demostrar major capacitat d’atenció, més autonomia, i mostraven un major plaer pel descobriment de nous conceptes. I en aquesta mateixa línia, un estudi a major escala en edats de primària que programaven amb el mateix llenguatge (Logo and Geomtry) va demostrar que van obtenir millors resultats en proves de matemàtiques, raonament i resolució de problemes.

Encara que és un fet que el concepte de programació és un aprenentatge que pot arribar a ser complicat i complex de portar a edats educatives molt primerenques (ja que implica del coneixement previ d’una mena de llenguatge), que per molt simple que sigui, com per exemple la programació per blocs, pot tenir una corba d’aprenentatge alta per a aquesta maduresa educativa.

Per aquest motiu, abans de la programació s’ha de parlar d’un aprenentatge una mica més elevat, com és l’aprenentatge computacional, o com es coneix actualment el pensament computacional.

Un concepte que podem definir com la manera de dividir els desafiaments que se’ns plantegen, en passos més manejables o senzills, per a d’aquesta manera trobar una solució que ens permeti continuar avançant i generalitzar en altres reptes fos del mateix context.

Aquest tipus de pensament es pot emportar d’una manera més efectiva en edats més primerenques, ja que es pot introduir com una eina per a la resolució de problemes o tasques i no necessàriament tecnològiques, sinó de qualsevol àmbit. El pensament computacional és la manera d’entendre de com una computadora resoldria una tasca, per la qual cosa ens permet la divisió d’una tasca complicada en altres més simples i el com seqüenciar-lo fins a arribar a la seva resolució, alguna cosa que perfectament pot ser aplicat en una aula.

Entenent el sentit de programar des d’un vessant educatiu i escalat a les diferents etapes, es pot afirmar que aquest contingut pot ser perfectament aplicable a les aules i que, per tant, tindrà un impacte en les competències i habilitats de l’alumnat que el treballi. Però la pregunta més correcta que s’ha de fer en l’actualitat educativa que ens trobem, és si realment l’impacte d’aquestes competències i habilitats que s’adquireixen són tan importants i necessàries en comparació amb l’alumnat que no les ha treballat. Per a contestar correctament a aquesta pregunta s’ha d’entendre què implica el desenvolupament d’un pensament computacional en edats primerenques, i fins i tot ja no sols tancat al computacional, sinó també al matemàtic o científic.

Al meu entendre tots aquests pensaments neixen del nostre pensament crític, el poder desenvolupar-lo des de primerenca edat ens permet abordar un altre tipus de pensaments d’una forma més sòlida i coherent.

Des del punt de vista matemàtic ens donarà la possibilitat de raonar per a entendre, i no simplement mecanitzar per a obtenir. Al meu entendre les matemàtiques no sols han de ser explicatives i manipulatives, també han de ser verbalitzades per a acostar-les a la realitat. Tot això ha d’estar basat en una bona didàctica on el pensament matemàtic és una de les seves bases.

Crec que el bon desenvolupament del pensament matemàtic, igual que el computacional, permet el creixement d’unes habilitats molt transversals, és a dir, la capacitat de poder aplicar-les més enllà de l’àmbit de les matemàtiques o la tecnologia. Habilitats com el descobriment o l’exploració neixen de preguntar-nos per què succeeixen les coses, i encara que les matemàtiques pensem que és un món “exacte” no és del tot cert i la divergència en el desenvolupament de les solucions és una cosa molt enriquidora.

Es creu que l’alumnat de fins a deu anys poden beneficiar-se directament de les oportunitats de participar en el pensament computacional. Es pot començar resolent endevinalles en paper, continuar en taulers de joc i, en última instància, completar les solucions en ordinadors. A través d’aquest procés, l’alumnat pot ser guiat a través d’activitats de pensament algorítmic cada vegada més complexes que es construeixen a partir del seu coneixement tàcit i entusiasme pel joc.

Un estudi realitzat en 20141 va trobar que els jocs de programació poden ajudar a millorar la comprensió de l’alumnat sobre l’aprenentatge computacional. Aquest estudi en particular va concloure que, en participar en activitats de pensament computacional, els nens van obtenir una millor comprensió dels patrons de pensament algorítmic. Aquesta comprensió millorada podria traduir-se bé en activitats matemàtiques i reforçar les habilitats de resolució de problemes. Aquests guanys poden tenir un clar impacte positiu en el seu acompliment com a estudiants i, a llarg termini, com a professionals.

El camp de la informàtica és una de les poques disciplines professionals en les quals és completament acceptable fallar gairebé constantment. L’error no sols és recognoscible immediatament, és a dir, un programa es “trenca” i no funciona segons el pensat, sinó que literalment no es pot aconseguir l’èxit fins que es manegin tots els errors. Fins i tot els programes més senzills requereixen que un codificador comprengui un conjunt de problemes i els resolgui; en cas contrari, el codi no s’executarà segons el que es preveu.

Per tot això, una habilitat molt interessant que es pot adquirir gràcies a la programació, i la qual no és en moltes ocasions esmentada, és l’anomenat “aprenentatge de l’error”.

Quan l’alumnat comença a programar, aprèn que el fracàs és passatger i no té per què ser frustrant o un obstacle per al progrés. Fins i tot els petits èxits poden proporcionar l’estímul que l’alumnat necessita per a superar els problemes en les seves activitats o tasques. Amb el temps, aquesta perseverança pot reforçar el seu valor i servir com un dels indicadors més importants del seu èxit educatiu i futur professional.

Aquest tipus d’aprenentatge desenvolupa la capacitat de recuperar-se després del fracàs. S’aprèn que el fracàs no és necessàriament una cosa dolenta i, de fet, sovint pot ser una cosa positiva perquè serveix com una oportunitat d’aprenentatge. Aquesta és una de les raons més importants per les quals els nens han de programar, ja que aprendran ràpidament que “depurar” el seu codi és la meitat de la diversió i part de l’objectiu a aconseguir.

Analitzant tots els punts que s’han esmentat ja en l’article i valorant els avantatges que pot arribar a tenir l’ensenyament de la programació en edats educatives, se’ns obre una altra rellevant porta en la metodologia i modalitat d’integració d’aquests conceptes a l’aula. Entenent modalitats d’aprenentatge com la manera d’ensenyar-ho, podem dir que tant la programació com el pensament matemàtic tenen modalitats diferents. El pensament matemàtic és un tipus de pensament i, per tant, es pot ensenyar i treballar per mitjà de les anomenades rutines de pensament. Com per exemple tècniques de VEIG, PENSO, EM PREGUNTO amb l’objectiu d’activar coneixements previs i establir connexions amb nous aprenentatges.

D’altra banda, l’aprenentatge de la programació es fa d’una forma més lògica on ha d’existir una important capacitat de raonament. En aquesta mena d’aprenentatge podem incloure el pensament algorítmic, el qual com s’ha esmentat anteriorment, els dona l’habilitat de poder resoldre problemes concrets per a posteriorment tenir la capacitat d’aplicar-ho de manera general.

Com a conclusió, podem remarcar la importància que el pensament computacional, i com a conseqüència un aprenentatge a programar, ha de considerar-se de coneixement general per part de les institucions, principalment perquè l’objectiu prioritari no és a crear experts en programació, sinó persones que convisquin en una societat on aquesta habilitat i competència serà un ús del seu dia a dia, independentment de quin sigui la seva situació professional. A més, ha de ser un coneixement accessible i de qualitat en la seva implantació a les aules i per descomptat sota una estandardització i rigor avaluatiu. Al meu entendre, com a docent aquests són uns pilars bàsics perquè es produeixi un desenvolupament d’aquestes noves habilitats i competències d’una manera contínua, per a inspirar en l’alumnat la seva curiositat, imaginació, joc, invenció i creació.

El treball d’aquestes habilitats aportades a l’aula no és una idea nova o una moda passatgera, sinó un concepte fonamental i, com a docents, un dels primers passos que hem de seguir per a la seva integració és revisar el nostre pla d’estudis i identificar oportunitats per a inculcar habilitats computacionals que ens permetin millorar l’enteniment, resolució i comprensió de conceptes dins de les nostres assignatures.

(*1) Linda Werner, Jill Denner, and Shannon Campe. 2014. Children Programming Games: A Strategy for Measuring Computational Learning. ACM Trans. Comput. Educ. 14, 4, Article 24 (February 2015)- https://doi.org/10.1145/2677091

Posts relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible
    ';