Article

Les nenes programen el seu futur, als espais comunitaris de Granollers

Cada divendres a la tarda, des de fa dos cursos, l’Eva Gutiérrez – professora d’informàtica i robòtica – espera a un Casal Cívic de Granollers a un conjunt de nenes d’entre 6 i 12 anys que conformen els dos grups per l’activitat “Tecnologia i programació de jocs en femení”. Allà, es crea un espai d’empoderament femení on les nenes poden aprendre sense comparar-se, col·laborant entre elles i demostrant-se que són capaces de dissenyar i programar els seus propis videojocs. 

En aquesta era de revolució tecnològica tan accelerada, l’ensenyament de la programació des de la infància esdevé una pedra angular en el desenvolupament d’infants i joves. Aquesta disciplina permet cultivar  habilitats com el pensament analític i la resolució de problemes: per tant, va més enllà, prepara als infants i les joves per a un futur on la presència de la tecnologia serà encara més dominant que ara i que, en conseqüència, les empodera com a ciutadanes riques, cultes, i amb esperit crític. 

Així, en un àmbit com la tecnologia i la programació, on predomina la presència masculina, l’Associació feminista Sorotopia de Granollers es posiciona fermament com una força de canvi amb el seu projecte “Tecnologia i programació de jocs en femení”. Aquesta iniciativa està marcant el camí cap a un futur on les nenes i adolescents s’empoderen en el món tecnològic, desafiant els rols de gènere establerts i obrint noves portes d’oportunitats i inspiració. 

“El regidor ens va dir que Granollers necessitava un projecte educatiu i feminista”

Això és justament el que s’ofereix des de Sorotopia. L’Eva Gutiérrez, juntament amb l’Eva Cuenca – presidenta de Sorotopia – van idear i redactar el projecte per presentar-lo al Premi de la Beca Maria Gaja que atorga l’Ajuntament de Granollers, motivades per la preocupació creixent sobre la baixa representació femenina en les carreres tècniques i els pocs espais on les nenes podien aprendre i desenvolupar-se en aquest àmbit. No sabien on podrien dur a terme aquestes activitats, així que van contactar amb algunes escoles de la ciutat i s’hi van trobar tota mena de resposta: des de les que veien molt clar la necessitat d’aquesta activitat exclusivament per a nenes, fins als equips que dubtaven de la idea per ser una proposta que excloïa als nens i proposaven que la canviessin. 

Eva programando - cuerpo

És quan programo que hi veig clar…

Una de les noies més grans ens explica que a més de divertir-se, programant sent que desconnecta del món exterior i és una via d’escapament. I és que en aquest grup, que es divideix en dos segons les edats (un per a nenes de 6 a 8 anys i un altre per a nenes de 9 a 12 anys), hi ha un perfil molt ampli de participants. La majoria de les noies venen d’escoles públiques de Granollers i reflecteixen la societat diversa i plural en la qual vivim. Les nenes hi van a gust, tenen ganes d’aprendre i els agrada fer-ho. És un grup molt heterogeni, amb nenes de diferents edats, però també amb ritmes d’aprenentatge diversos; i això no suposa cap problema: observem que és un espai segur, d’ajuda mútua, de cooperació entre elles.

Davant d’aquest ambient que es genera durant l’activitat, l’Eva Gutiérrez, professora de tecnologia, ens explica que aquesta experiència l’ha “ajudat a confirmar que una avaluació basada només en exàmens no serveix per aprendre més ni millor”. Afegeix també que “es crea un ambient increïble i molt sa quan s’obren espais d’aprenentatges complexos més enllà dels murs de l’escola”. Ella destaca la motivació del grup, les ganes d’aprendre que tenen les nenes i la il·lusió amb la qual afronten els nous reptes setmana a setmana. 

Les nenes més petites, d’entre 6 i 7 anys, no han fet mai programació i, de fet, han fet molt poca informàtica. En aquest espai, han aconseguit guanyar confiança amb el navegador i agilitat amb el ratolí i el teclat, a més de treballar el pensament computacional. Al taller poden anar més enllà, se’ls hi ofereix que aprenguin amb molts entorns de programació diferents, podent veure que es poden fer coses diverses i complementàries als aprenentatges que adquireixen a l’escola. 

A més, hi ha altres dos factors claus que ajuden a crear aquest ambient tan màgic al grup: la llibertat amb la qual les nenes assisteixen a l’activitat cada divendres; i les famílies. Les famílies de les nenes que fan l’activitat la valoren molt bé i demanen la continuïtat dels tallers. Des de l’organització, s’han realitzat dues sessions de portes obertes perquè veiessin com les nenes aprenien a programar d’una forma lúdica i creativa, en un ambient molt divertit. D’altra banda, l’Eva Gutiérrez ens explica que durant els tallers que han realitzat a alguna escola de la localitat.

Trencar amb totes les barreres possibles, també l’econòmica

Moltes de les activitats que es realitzen de programació i robòtica, les famílies no poden assumir-les i això agreuja la situació de desavantatge a la que s’enfronten les nenes. Des de Sorotopia, tenien molt clar que aquest taller, igual que els altres que duen a terme, havia de ser gratuït per a les nenes que hi participen. L’activitat es finança amb la dotació econòmica de la Beca Maria Gaja. Això ha permès dur a terme un taller de 16 de sessions durant l’any passat del qual es van beneficiar 32 nenes; organitzar un acte pel 8 de març (Dia Internacional de la Dona Treballadora); oferir tallers d’informàtica per a dones i realitzar tallers de programació durant 3 mesos a una escola de Granollers; a més de continuar amb l’activitat aquest curs, en la qual s’han inscrit més nenes i tenen llista d’espera oberta. Nogensmenys, la beca no assegura la continuïtat del taller al llarg del curs, i per això han demanat una subvenció a Meet and Code i estan fent xarxa amb altres associacions feministes i entitats tecnològiques per poder continuar amb les activitats.

És una activitat que es podria replicar a altres localitats. Amb molt pocs recursos, Sorotopia ha creat un espai només per a nenes, on les referents són dones i és gratuït i inclusiu, omplint les aules. En aquesta activitat, les noies no són cap minoria. Moltes d’aquestes nenes, per molt que els agradi programar, no anirien a fer una extraescolar si la majoria són nois, i tampoc si les famílies han de pagar el que costa una extraescolar així. Ens explica l’Eva Gutiérrez que “l’educació feminista busca generar entorns segurs per empoderar les noies i aconseguir un futur amb més igualtat. Les famílies també ho han de veure així i no posar prejudicis als estudis de les filles. Això no només ho pensem nosaltres, ja que és una qüestió que es repeteix en molts actes, ponències i debats educatius. Si volem més noies enginyeres, cal acompanyar-les en el camí, no posar-hi pors”. 

El poder de referents femenins a la comunitat educativa

El rol de l’Eva Gutiérrez com a dinamitzadora del projecte és molt més que una mera posició de lideratge. És un símbol potent que desafia els estereotips de gènere en el món de la tecnologia i la programació. La seva passió, sensibilitat i competència en aquest camp no només transmeten coneixement, sinó que també inspiren confiança i aspiració entre les participants. Aquest tipus de referent femení en el món tecnològic pot tenir un impacte profund en la manera com les nenes veuen les seves pròpies capacitats i possibilitats futures. 

(*) Fotografia d’Eva Gutiérrez en una de les sessions del projecte revisant un dels jocs creats amb Scratch per una participant

Posts relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible