“No m’havia parat mai a pensar si realment m’agradava tot això de l’enginyeria. No tenia cap mena de referents. Era un món desconegut que no havia viscut mai”, explica l’Alba Montoya, una alumna que va participar durant l’ESO del Technovation Girls Catalonia, un concurs internacional que es fa des de fa sis anys a Lleida, en el qual nenes i adolescents d’entre 8-18 anys han de buscar solucions tecnològiques per a problemes socials del seu entorn local. “Això de programar em va cridar molt l’atenció i vaig veure que realment m’agradava molt”, recorda ella, que ara està en 1r de batxillerat.

Les vocacions no són “inevitables” ni sorgeixen per si mateixes, cal construir el camí perquè apareguin. Perquè una nena o una noia pugui dir “Vull ser enginyera”, primer ha d’existir un context social en què això li sembli possible o realitzable. Com pot plantejar-se una nena o noia ser una enginyera, si no coneix cap dona que ho sigui, si no té referents en els quals projectar-se? Què passa si aquesta nena o noia es troba, a més, en una situació de vulnerabilitat econòmica? Com es plantejarà ser enginyera si ningú a la seva família ha fet una carrera universitària i no té clar que ella podrà fer-la?

“Un cop arriben a la universitat, hi ha molts recursos, beques, programes… El problema és el camí que les porta fins aquí”, va opinar la directora de l‘Escola Politècnica Superior de Lleida, Magda Valls, i va explicar que “es poden trobar barreres culturals que poden dificultar més que una noia s’empoderi i pugui arribar a fer uns estudis universitaris. També pot dependre de les oportunitats que tenen segons el centre educatiu al qual assisteixen, la possibilitat d’activitats extraescolars i l’accés a la tecnologia”.

Aquest any, va explicar la directora, “en enginyeria informàtica, hi ha quatre noies de famílies d’origen magrebí, que a més a més els seus pares no els poden pagar un pis a Lleida i elles baixen de Mollerussa”. Aquestes noies – va indicar Valls – “han hagut de lluitar contra l’estigma de ser dona, contra la barrera cultural de la seva família i a sobre la dificultat de cada dia, de moure’s fins a Lleida i després tornar a marxar. Són noies que tiren i tiren, perquè han superat moltes dificultats”. Per a ella, “és un èxit que aquestes noies acabin arribant a les aules, perquè vol dir que algunes coses han funcionat als seus centres educatius, que algú els ha posat aquesta opció davant”.

Els ‘brots verds’: D’on venim i cap a on volem anar

Les noies que arriben a l’Escola Politècnica Superior de Lleida representen el 20% del total de l’alumnat. Tot i que encara el percentatge és molt menor que el dels nois, va reconèixer la directora Magda Valls, també és important entendre d’on venim: “Fa uns anys, eren només el 16%”. La carrera que té menys nombre de dones és la d’informàtica. “El 2019, teníem una entrada del 9%. Aquest any, hem tingut una del 16%. Tot i que continua sent molt poc, és un increment molt important”, va assenyalar la directora de l’EPS.

Quin és el perfil d’aquestes noies? Les taxes d’èxit de les noies són entre un 5% i un 10% més que les dels nois, i el percentatge de les titulades que acaben en el temps previst és un 10% més alt que el dels nois. Pel que fa a la taxa d’abandonament, de les persones que van entrar el 2019, el 31% dels nois van abandonar i només el 23% de les noies.

Amb aquestes dades, Valls va assegurar que les noies “són més resilients, més compromeses, més participatives, més treballadores, perquè han fet aquest pas abans, aquesta aposta personal més important. Les noies acaben evolucionant bé, se senten empoderades per acabar, acaben amb més èxit que els nois i, a més a més, acaben investigant en un percentatge més alt”.

Però no tots els denominadors comuns són positius. Una característica que es repeteix molt en les alumnes és l’autoexigència: “Són molt implicades. Però les noies necessiten notes més altes per plantejar-se fer enginyeria i els nois no tenen aquesta barrera”. Per a la moderadora de la jornada, l’educadora i assessora en transformació educativa, Coral Regí, “és molt important treballar en aquesta confiança de les noies a les aules. Als nois no els fa por equivocar-se, i van fent. Ells no tenen aquestes barreres. Les noies, des de petites, intenten fer-ho tot bé. És molta pressió”.

Com a employer branding manager a GFT Group, Marta López, té molt clar que les noies s’infravaloren. “És veritat que les noies ens exigim més. Et trobes persones superpotents que es creuen molt petites, que només es presenten per a una feina si creuen que compleixen tots els requisits. Amb els programes de mentoria, intentem empoderar-les, animar-les a parlar en públic, a poder dir i demanar les coses”, va indicar ella.

La directora de l’EPS de Lleida Magda Valls va recordar una sessió de contacte d’alumnes amb enginyeres que van fer, en què les professionals explicaven: “Jo també he suspès una assignatura a la carrera, o dues. I no passa res. No hem de ser superheroïnes”.

En l’empresa de Marta López, el percentatge de dones que treballen en IA està, “igual que en la resta del món, al voltant del 25%”, va dir ella i va assegurar: “Com a gran empresa, necessitem que les noies hi siguin per poder crear solucions tecnològiques que arribin i incloguin la visió de tothom”.

En aquesta línia, desenvolupen programes “per arribar a les nenes des de petites i acostar el món de la tecnologia a tothom”. També impulsen accions “on fem comunitat entre nosaltres amb l’objectiu d’inspirar, mentoritzar, formar i empoderar a les noies”, va explicar ella.

Si pogués aplicar mesures concretes per disminuir la bretxa de gènere al món digital i potenciar aquestes vocacions tecnològiques en les dones del futur, la proposta que faria la docent i directora de centre Rosa Prats “és apropar el món de la tecnologia. Que, des de primària, tothom pugui estar en contacte amb programes que siguin xulos, però que alhora tinguin rigor. Passar del postureig a la realitat, amb programes concrets, amb mans i responsables formats i amb pressupostos. Aquest és un camí que hem de recórrer“.