“L’alfabetització mediàtica s’hauria d’ensenyar a les escoles perquè és l’única manera d’arribar a tota la població, sense importar-ne la seva condició social o econòmica”. Kari Kivinen, investigador i expert finlandès en confiança mediàtica, explica així la importància de formar els més joves en estratègies per lluitar contra la desinformació. L’amenaça dels continguts esbiaixats i manipulats és una realitat a què s’enfronten avui dia educadors i famílies. A més d’una problemàtica cada cop més present al debat públic.

Però com podem fer-hi front? Quins mètodes podem utilitzar per educar ciutadans crítics? Aquestes i altres qüestions es van posar sobre la taula el passat 25 d’octubre a la jornada No m’ho trago! Construïm espais de confiança mediàtica, organitzada pel Laboratori d’Equitat Digital.

“La manera com veiem internet és la manera com entenem el món”, va assegurar l’Alba Tobella, una de les cofundadores de Verificat i l’encarregada d’obrir un acte on es va incidir en la urgència d’oferir a les docents eines per augmentar la confiança mediàtica de l’alumnat: 3 de 4 professors a Espanya pensen que els seus estudiants estan desinformats i 2 de cada 3 creu que no s’inverteixen prou recursos per combatre aquesta problemàtica.

A aquest efecte des de la Fundació Bofill, conjuntament amb Verificat, Escuela 21 i Junior Report hem engegat Centres Desfake, un projecte educatiu pioner a Catalunya per portar l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) a les aules de 10 centres educatius. Aquesta iniciativa formarà 45 mestres en mètodes i eines pràctiques per integrar l’AMI a tota l’activitat educativa d’aquestes escoles. I així desenvolupar les capacitats dels estudiants a l’hora d’avaluar de manera crítica els continguts que reben a les xarxes socials.

“Quan tens la sensació de voler compartir un contingut és el moment de parar i comprovar que aquesta informació és real”, va il·lustrar Tobella. Després d’aquesta pausa han de venir preguntes com: Qui hi ha darrere aquesta informació? Quines proves aporta? Què diuen altres fonts sobre el tema en qüestió?

Formar des de ben petits

L’expert Kari Kivinen, durant la seva ponència a la jornada, va alertar de com la manera de consumir informació per les noves generacions ha canviat radicalment en els darrers anys. Les xarxes socials han assumit un rol que abans exercien els professionals dels diaris, la televisió i la ràdio. “Els adults hem crescut en un món en què podíem confiar en els periodistes. Però a les xarxes socials tothom pot publicar, sense cap limitació”

Per tant, educadors i professors han de començar per escoltar les pròpies experiències i reptes que enfronten els seus estudiants a l’entorn digital, va recomanar Kivinen. Des de les informacions confuses que reben –només el 53% dels menors de 15 anys a la Unió Europea diuen que els han ensenyat com detectar una informació subjectiva o esbiaixada– a l’assetjament sexual a què molts estan exposats. 

Kivinen va treballar durant anys en un institut del seu lloc d’origen, Finlàndia, un país considerat per molts com a pioner de l’alfabetització digital de l’alumnat. En l’escola finlandesa aquestes competències digitals es practiquen des d’edats molt primerenques, per exemple, fent que els alumnes a l’etapa prèvia a la primària (abans dels 6 anys) es familiaritzin amb l’ús bàsic d’un navegador web en un entorn segur.

Al debat actual sobre l’ús de les pantalles a l’aula, Kivinen es va posicionar clarament en contra de la prohibició dels dispositius. “És massa tard per dir als joves que no facin servir més les xarxes socials, cal ensenyar-los a fer-ho de la manera correcta”, va afegir.

Per saber-ne més:

• Consulta la presentació Landing of the Media and Information Literacy in education, Concept and framework – FaktaBaari EDU que va fer el Kari durant l’acte.

Iniciatives per portar l’AMI als joves

Si pensem en alumnes d’edat més avançada, portar l’alfabetització mediàtica a adolescents no és una tasca senzilla. Alex Mahadevan, director de l’organització nord-americana MediaWise, va explicar com als EUA la polarització ideològica “està afectant ja el sistema educatiu”, cosa que dificulta cada vegada més que els professors es prestin a participar en aquests programes. 

Per això han buscat maneres de portar l’AMI allà on són els joves mitjançant projectes com la Teen Fact-checking Network, una redacció de joves verificadors que distribueix els seus continguts a les xarxes. Amb Verificat i la Fundació Mobile World Capital Barcelona, ​​aquesta organització ha llançat recentment un programa per crear una redacció pròpia d’aquest projecte a l’Estat espanyol.

Els mitjans de comunicació també han de tenir un paper clau en la construcció d’aquesta confiança mediàtica, va dir Vanesa Hernandez Perez, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). “Tenim una responsabilitat per educar els joves i acompanyar-los en aquest procés”. En aquesta línia, des de la CCMA llançaran properament la SX3 Academy, un espai de formació en competències digitals per als professors catalans amb tres blocs principals: educació mediàtica, benestar digital i creació de continguts.

Mirant cap a Europa, altra  de les iniciatives presents a l’acte va ser Lie Detectors, una organització que porta a l’aula periodistes que expliquen als estudiants com detectar i frenar la desinformació online. Rayan Temara, que dirigeix ​​el treball d’incidència de l’entitat, va alertar de com “l’interès dels professors per l’alfabetització mediàtica va augmentant, però l’acció va darrere”. 

I va advertir que cal implicar més les institucions en el combat contra la desinformació. Per aconseguir-ho cal més investigació sobre quins mètodes són realment útils per millorar l’esperit crític de l’alumnat, va dir Temara.

Iniciatives per portar l’AMI als joves

Si pensem en alumnes d’edat més avançada, portar l’alfabetització mediàtica a adolescents no és una tasca senzilla. Alex Mahadevan, director de l’organització nord-americana MediaWise, va explicar com als EUA la polarització ideològica “està afectant ja el sistema educatiu”, cosa que dificulta cada vegada més que els professors es prestin a participar en aquests programes. 

Per això han buscat maneres de portar l’AMI allà on són els joves mitjançant projectes com la Teen Fact-checking Network, una redacció de joves verificadors que distribueix els seus continguts a les xarxes. Amb Verificat i la Fundació Mobile World Capital Barcelona, ​​aquesta organització ha llançat recentment un programa per crear una redacció pròpia d’aquest projecte a l’Estat espanyol.

Els mitjans de comunicació també han de tenir un paper clau en la construcció d’aquesta confiança mediàtica, va dir Vanesa Hernandez Perez, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). “Tenim una responsabilitat per educar els joves i acompanyar-los en aquest procés”. En aquesta línia, des de la CCMA llançaran properament la SX3 Academy, un espai de formació en competències digitals per als professors catalans amb tres blocs principals: educació mediàtica, benestar digital i creació de continguts.

Mirant cap a Europa, altra  de les iniciatives presents a l’acte va ser Lie Detectors, una organització que porta a l’aula periodistes que expliquen als estudiants com detectar i frenar la desinformació online. Rayan Temara, que dirigeix ​​el treball d’incidència de l’entitat, va alertar de com “l’interès dels professors per l’alfabetització mediàtica va augmentant, però l’acció va darrere”. 

I va advertir que cal implicar més les institucions en el combat contra la desinformació. Per aconseguir-ho cal més investigació sobre quins mètodes són realment útils per millorar l’esperit crític de l’alumnat, va dir Temara.

Per saber-ne més:

• Consulta la presentació Què poden fer les institucions i la societat civil per impulsar l’Alfabetització Mediàtica i Informacional del Rayan.
• Consulta la presentació Innovation and research to bolster misinformation resilience de l’Alex.
• Consulta la presentació de la intervenció sobre les accions que es duen a terme des de la CCMA de la Vanesa.

La democràcia necessita confiança

Per tancar el matí es va celebrar una taula rodona amb acadèmics de referència a l’AMI sobre els reptes educatius que plantegen les darreres investigacions en aquest camp. Charo Sádaba, doctora en Comunicació de la Universitat de Navarra, va assegurar que “totes les campanyes de desinformació busquen, més enllà dels seus objectius concrets, erosionar la confiança”.

I és que aquest terme, confiança, va ser un dels que més van sonar al llarg de la jornada. “Parlem de confiança perquè la democràcia la necessita. Necessitem prendre decisions junts i per això necessitem confiar en la informació de qualitat quan la trobem” va dir també Lorenzo Marini, un dels cofundadors de Verificat.

Sádaba, per la seva banda, va rebutjar que la desinformació sigui un problema exclusiu dels mitjans –”és un problema de tots”–, ni que la seva difusió es limiti a les notícies en mitjans tradicionals. I va alertar del paper que les plataformes digitals juguen en l’expansió de la informació malintencionada, fent una crida als poders públics a que “posin regles” a la seva activitat, tal com planteja la recent Digital Services Act. “Les plataformes busquen que el contingut arribi el més ràpid als usuaris, sense assumir cap responsabilitat sobre ell”, va apuntar.

En una línia similar es va expressar Eva Herrero, doctora en investigació de Mitjans de Comunicació de la UC3M i autora d’un estudi sobre alfabetització mediàtica a centres d’ESO de tot Espanya, que recull veus d’estudiants i docents. Durant la seva elaboració, Herrero va constatar l’interès dels professors a introduir l’AMI a l’aula, però també la “manca de temps” i “formació” per fer-ho. “L’interès en l’alfabetització mediàtica hi és. Des de l’acadèmia fa anys que s’estudia, però ara hi ha un interès dels polítics i poders públics”, va recordar.

Aquesta feina feta durant anys també la va reivindicar Santiago Tejedor, director del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB, que va destacar com “vivim embolicats en publicitat” a través de continguts aparentment informatius que realment no ho són. “Necessitem aprendre a mirar ia avaluar de manera crítica allò que ens envolta”, va apuntar.

Per saber-ne més:

• Consulta la presentació Confianza i desinformación de la Charo.
• Consulta la presentació Impulsar la AMI en la educación formal de l’Eva.

Construint confiança als centres

Ja a l’horari de tarda va tenir lloc un diàleg entre l’Albert Aguilera, periodista a la CCMA, i Domi Viñas, mestra i directora de l’institut IE El Til·ler, sobre com transitar des de la desconfiança a la veritat als centres. Viñas va apuntar a la necessitat de tenir en compte el context i la realitat de cada centre per establir estratègies concretes d’alfabetització mediàtica. “Unificar és complicat. Ens trobem en entorns on les famílies no hi participen i altres en què sí”, però cal comptar amb les famílies, va explicar.

Aguilera, per la seva banda, -a més del seu treball a TV3 dóna classes a alumnes d’ESO i Batxillerat en comunicació- va establir que ha d’existir una “corresponsabilitat” entre mitjans, educadors i la societat en conjunt per formar ciutadans crítics: “hem de treballar perquè els alumnes no vegin el mòbil com una joguina, sinó com una eina per a activitats específiques”.

Per saber-ne més:

• Pots recuperar el diàleg entre la Domi i l’Albert en aquest enllaç.

Practicant l’alfabetització mediàtica

Per acabar la jornada es van celebrar quatre tallers per experimentar en primera persona algunes tècniques d’aprenentatge mediàtic informacional en espais educatius.

A la primera proposta Catesco i el periodista i professor Marc Navarro van mostrar com detectar i abordar la desinformació que apareix a les xarxes. A partir dels postulats de la Unesco, Navarro va explicar propostes didàctiques senzilles i traslladables a l’aula.

Per saber-ne més:

• Consulta aquí la presentació al taller d’en Marc.
• Consulta aquí la guia didàctica Com aprenem a clicar críticament i assenyada?

El segon taller va anar a càrrec d’Ariadna Delgado, de l’escola Vedruna Ripoll. Els participants van aprendre a mirar d’una manera diferent les informacions que arriben des dels mitjans. Igualment, Delgado va presentar un projecte educatiu en què participa per promoure l’AMI en diferents etapes educatives (dels 3 als 16 anys).

Per saber-ne més:

• Consulta aquí la presentació al taller de l’Ariadna.
• Consulta aquí la guia didàctica Endinsem-nos en la desinformació.

En una altra sala, l’equip del diari Junior Report va abordar el paper que han de jugar els joves a la construcció de mitjans i informacions dirigits a aquest col·lectiu en concret. A través de diverses dinàmiques, els assistents van experimentar com intentar despertar l’interès de l’alumnat per l’actualitat informativa.

Per saber-ne més:

• Consulta aquí la presentació al taller dut a terme per l’equi del diari Junior Report.
• Consulta aquí la guia didàctica Com promovem l’interès del jovent per una actualitat ben informada?.

Finalment, Cristina Figueras, de Verificat, va impartir un quart taller on es va explorar de manera activa com els joves naveguen avui dia el panorama informatiu en línia. Quins referents els inspiren? Com accedeixen a la informació? I a la desinformació?

Per saber-ne més:

• Consulta aquí la presentació de la Cristina.
• Consulta aquí la guia didàctica Com podem submergir-nos en la realitat digital i informacional de l’alumnat?