Ja és un dels debats del nou curs escolar: com resoldre la presència del mòbil a les aules. El debat es mou entre els partidaris de prohibir l’ús de mòbils i tauletes a la classe, que argumenten que la recerca ha constatat efectes molt negatius en la salut física i mental dels joves si abusen d’aquests aparells, i els que opten per orientar alumnes, educadors i famílies perquè en facin un bon ús. Sembla que només hi ha un punt d’acord: en general, les societats actuals -i especialment els infants- estan fent un ús excessiu de les pantalles, amb els riscos associats que aquest ús indiscriminat porta implícit. Davant d’aquest panorama, el Laboratori d’Oportunitats Educatives per a l’Equitat Digital de la Fundació Bofill va organitzar un nou Exploratori, amb el títol “Com aprenem a (des)connectar?”, per intentar trobar l’equilibri entre la prudència tecnològica i l’acompanyament digital a les aules.

La jornada es va obrir amb un debat intens i amb pocs punts en comú. Moderat per l’educadora i assessora en transformació educativa Coral Regí, va ser una mena de cara a cara entre María Zabala, periodista i autora de “Ser padres en la era digital”, i Fran Villar, psicòleg i coordinador de conducta suïcida en adolescents de l’Hospital de Sant Joan de Déu. Villar va explicar que a la primera línia d’atenció a joves perjudicats per l’abús a les pantalles han notat l’impacte de les tecnologies entre els menors d’edat. Si fa uns anys atenien 250 intents de suïcidi a l’any, ara n’atenen un miler. “I les pantalles travessen contínuament el relat de per què un noi de 15 anys pensa que la seva única sortida és el suïcidi”, va assegurar el doctor. Va explicar que els mòbils i les tauletes els priven d’oportunitats de relació social, són “una amenaça per a la salut” i afegeixen problemes com el cyberbullying o la pornografia a la complexitat pròpia d’una edat de canvis. “No cal que la tecnologia els compliqui més l’adolescència”, va dir Villar. I va insistir, contundent: “La pregunta no és per què s’ha d’evitar la tecnologia. La pregunta és per què s’ha de posar”. Per al doctor, malgrat que la tecnologia és beneficiosa en l’àmbit professional, també “és tan poderosa que fa mal als nens”. “Necessitem orientació i necessitem prohibir”, va sentenciar, i va dir que abans de deixar que al món digital hi entrin menors cal garantir que és “un espai segur”.

Ara bé, aquests posicionaments no faran desaparèixer els mòbils de les nostres butxaques. Per a María Zabala, la tecnologia no ajuda a abordar la complexitat de l’adolescència, però tampoc és la causant de tots els mals. Segons va dir, que els infants i joves visquin rodejats de pantalles no significa necessàriament que estiguin “abandonats a Internet”. “No tot és blanc o negre: ni ho hem de prohibir tot ni ens hem de deixar endur per la inèrcia de no controlar-ho per falta de ganes, de formació, de temps o d’equitat”, va afirmar. El que proposa l’experta és acceptar “la convivència” de menors i tecnologia i, a partir d’aquí, treballar per acompanyar-los. “Defenso que el que facin els infants amb la tecnologia té un impacte i el que els hi deixem fer els adults té un impacte infinitament major. Per això, cal gestionar una autonomia progressiva i un accés gradual a la tecnologia d’acord amb l’edat”, va apuntar l’experta.

Com ha de ser aquest accés controlat? D’entrada, va dir Zabala, evitant qualsevol exposició a les pantalles dels 0 als 2 anys¹. “Quan són tan petits els hi deixem les pantalles perquè s’entretinguin i ens deixin tranquils, no pas perquè aprenguin”, va reconèixer. En una apel·lació directa a les famílies, va admetre que en general “no saben com fer-ho” perquè no estan prou informades i els va demanar “exemplaritat” per controlar l’ús que fan dels mòbils davant dels fills. I també va reclamar el compromís de tota la societat perquè, tal com han fet els pediatres amb l’alimentació dels nadons, hi hagi “unes regles a nivell social” sobre l’accés al món digital entre els infants.

De fet, la crida per un compromís de les famílies i la societat per afrontar aquesta problemàtica amb responsabilitat va ser gairebé l’únic moment en què els dos ponents van acostar posicions. El debat va tenir poc espai més per a l’acord. Al torn de preguntes, els ponents van topar novament a tomb de l’oci digital. Villar va assegurar que l’avorriment és un parany, perquè si els pares deixen triar als fills què volen fer, escolliran jugar amb el mòbil o mirar la televisió. “No hi ha res més atractiu que les pantalles”, va dir. En canvi, per a Zabala, “l’oci digital no ha de substituir la resta, però pot acompanyar”, i va posar l’exemple del seu fill: és un gran fan del videojoc Minecraft i, a banda de passar-hi hores del seu temps lliure, també li ha donat la inspiració per fabricar-se manualment unes espases per jugar-hi analògicament. El debat de l’Exploratori va servir per posar sobre la taula opinions contrastades i fonamentades i provar d’acostar postures sobre una de les grans problemàtiques educatives actuals.

Per saber-ne més:

• Consulta en aquest enllaç la gravació del diàleg “Com aprenem a (des)connectar?”

De fet, per promoure usos de qualitat, fomentant un ús crític i creatiu de la tecnologia, l’Exploratori va acabar amb un tastet d’experiències i tallers amb recursos i orientacions pràctiques sobre el tema de debat. N’hi havia tres.

Una primera proposta, moderada per Olga Armengol i Marta Masoliver, de l’equip Món digital i educació de l’ICE de la UAB, on es va presentar l’eina “I tu, ets digitalment responsable?”, L’objectiu fonamental d’aquesta rúbrica és obrir espais per a la consciència i responsabilitat en l’ús de la tecnologia digital. D’aqeusta manera, es promouen pràctiques més saludables i crítiques a través de l’examinació de les situacions que interrelacionen la tecnologia i el benestar digital, amb estudiants, docents i famílies.

Per saber-ne més:

• En aquest enllaç pots consultar la presentació de l’Olga i la Marta al seu taller: I tu, ets digitalment responsable? Visualitza aquí el reportatge fotogràfic corresponent a aquest taller.

Un segon taller dinamitzat per José Antonio Morales, de Cibervoluntarios Una proposta de gamificació a l’aula per fomentar un ús segur i saludable d’internet alertant de possibles situacions de risc a les xarxes.

Per saber-ne més:

• En aquest enllaç pots consultar la presentació d’en José Antonio al seu taller: Com detectar situacions de risc a la xarxa? Para | Pensa | Connecta’t!  Visualitza aquí el reportatge fotogràfic corresponent a aquest taller.

Per últim, la darrera opció, a proposta de la plataforma  Desconnect@’t, de l’Escola Sadako, dinamitzada per en Josep Ma. Vives i l’Aleix Llopis. Es van presentar recomanacions sobre l’accés d’infants i joves al primer mòbil, a les xarxes i a la convivència d’aquestes tecnologies a les aules. Totes elles, seguint el projecte educatiu engegat per l’escola on es va posar a debat l’ús dels dispositius, consensuant-ne els espais d’ús entre els membres de tota la comunitat.

Per saber-ne més:

• En aquest enllaç pots consultar la presentació de la plataforma Desconnecta’t de l’Escola Sadako al seu taller: Com abordar un ús indiscrimnat del mòbil i altres problemàtiques derivades de l’accés prematur a les xarxes socials des dels centres educatius ? Visualitza aquí el reportatge fotogràfic corresponent a aquest taller.