He vist un Tik Tok que…

Com combatre llavors aquesta amenaça? Abans d’entrar en solucions pràctiques és important entendre com les generacions més joves consumeixen avui continguts en línia.

Alba Sunyol és coordinadora pedagògica a l’INS Pineda de Mar, un centre de recent creació on no es fan servir llibres en paper (els alumnes treballen amb un ordinador individual i els mòbils estan prohibits). Sunyol recorda com fa un parell d’anys, durant l’erupció a l’illa canària de La Palma, en les rotllanes dels alumnes es comentava que els gasos del volcà i la seva alta toxicitat provocarien la mort dels veïns de l’illa.

La font, és clar, provenia d’una xarxa social. Els professors de Ciències Naturals van apagar aquest petit incendi a l’aula explicant que res d’això no passaria. “Sempre diuen el mateix: “he vist un Tiktok que…”, o “m’ha sortit aquest vídeo en aquesta plataforma”, comenta Sunyol. El funcionament dels algorismes d’aquestes plataformes digitals premia els continguts ja viralitzats o amb més capacitat per fer-ho. Sense importar si es tracta d’una mentida o d’una informació enganyosa. “El que surt de Tiktok i Instagram és la seva manera d’informar-se”, apunta Ruben Mas, profesor de ciències socials i anglès de segon d’ESO a l’institut Dr. Puigvert, del barri barcelonès de Sant Andreu. 

Tal com apunta Mas, per sort cada cop més divulgadors i mitjans professionals aposten per oferir informació de qualitat en aquestes plataformes. Però aquesta acaba barrejant-se amb continguts que no ho són. “Els arriba un vídeo o una foto que sembla verídica i se la creuen i després la reenvien, que potser és el pitjor, no només creu-t’ho sinó escampar-la encara més”, reflexiona aquest educador.

“No saben quan els estan enganyant i quan no”, afegeix Sunyol. “De vegades com a docents ens trobem amb continguts que saps que no són certs, però als alumnes els falten eines per saber distingir-los. I a nosaltres com a professors ens falten eines per ensenyar-los a fer-ho”, continua aquesta docent.

De subjectes passius a ciutadans digitals actius

Al recent informe La protecció dels infants i els adolescents en l’entorn digital, el Síndic de Greuges de Catalunya assenyala que “l’educació i la formació del personal educador” és efectivament clau per combatre l’allau desinformativa que avui existeix a la xarxa. Però també adverteix sobre la necessitat d’entendre que avui dia els nens i adolescents actuen – el 83% dels joves catalans escullen internet i les xarxes socials com a canals per informar-se, segons el document – com a “consumidors passius” d’informació en aquest entorn.

Entre altres mesures, el Síndic reclama promocionar la seva participació activa a les xarxes per combatre aquesta dinàmica. Una actitud poc habitual encara entre molts joves. David García fa classes a l’INS Bisbe Berenguer, un altre centre públic de l’Hospitalet, en aquest cas al barri de Santa Eulàlia. El curs passat, als seus alumnes de 1r de batxillerat els va fer una mena d’enquesta per saber si estaven al corrent de “les notícies en general” i per conèixer com hi accedien.

Per començar, García va descobrir que nou de cada deu no veia la televisió. “Algun cercava informació en algun [mitjà] digital”, però era en percentatge molt petit. La majoria deia “estic a Tiktok i m’arriba alguna cosa sobre una cosa que ha passat a l’Iraq i si m’interessa entro i si no doncs res…”, relata García. “Són subjectes passius en un percentatge molt alt. Alguns sí que indaguen alguna cosa més en funció del seu interès, però la majoria les reben, apareix a la pantalla i decideixen si els interessa o no. La seva manera de pensar és el moviment del dit, si no m’interessa moc el dit i s’ha acabat”, afegeix.

Charo Sádaba és catedràtica de Comunicació a la Universitat de Navarra i una de les expertes darrere d’una recent guia per a educadors sobre com combatre la desinformació a l’aula, publicada per la Comissió Europea. Sádaba considera que la iniciativa d’aquest docent, començar per conèixer els hàbits informacionals del teu alumnat, va en bona direcció. “Crec que l’acció que pugui seguir aquest diagnòstic serà millor en la mesura que el diagnòstic sigui més comprensiu de la realitat a què ens enfrontem”, apunta.

El document de la Comissió incideix en la importància de centrar els esforços d’institucions i governs a fomentar l’esperit crític dels alumnes com a requisit bàsic per formar “ciutadans digitals” – persones capaces de “participar de manera segura, eficaç, crítica i responsable al món en línia”, segons la guia.Però avaluar els seus progressos en aquest camp, apunten els autors, va més enllà de saber identificar una notícia falsa davant d’una veritable. “També consisteix a mesurar en quin grau els estudiants mantenen una mentalitat crítica i oberta, es mostren receptius a les refutacions i escolten de manera activa”, afegeixen.

Fer-se preguntes prèvies

Els centres dels quals formen part García, Sunyol i Mas estan participant en aquest curs escolar al projecte Desfake, una iniciativa impulsada per l’organització Verificat, que ofereix recursos i tallers presencials a centres educatius sobre alfabetització mediàtica i informacional (AMI). Aquest terme tècnic fa referència a la capacitat d’un individu per entendre i avaluar críticament aquella informació que es troba als mitjans, però també per crear i participar-hi.

“Amb la digitalització i les xarxes socials, el concepte s’ha estès. La participació i la creació adquireixen una nova dimensió, però també la de comprendre i interpretar, perquè el tipus de continguts és molt més gran i d’origen incert, en molts casos”, complementa Sádaba. Si en èpoques passades a les escoles es feien activitats com La Ràdio a l’aula o El diari a l’aula ara calen nous recursos educatius, exemplifica aquesta experta.

Davant de qualsevol informació, des del projecte Desfake proposen fer-se quatre preguntes concretes: 

1. Quina emoció em genera?
2. Qui hi ha darrere?
3. Quines proves aporta? 
4. Què diuen altres fonts?

“El primer objectiu és problematitzar la desinformació i la realitat que estem vivint”, apunta Cristina Figueras, responsable de la iniciativa i experta en el foment de l’equitat digital a l’educació. Figueras adverteix com, en general, els alumnes “no són conscients del problema de la desinformació”, segons la seva experiència impartint tallers als centres aquests anys. “Ens hem adonat que sovint els alumnes pràcticament no coneixen els mitjans de comunicació, ni tampoc saben com s’elabora una informació ni el propi concepte tradicional de notícia“.

El segon objectiu de Desfake és treballar metodologies i eines per identificar continguts falsos i distingir-los de la informació de qualitat. Per això utilitzen exemples reals que circulen per les xarxes i proposen als alumnes que ells mateixos ho verifiquin, per a continuació publicar-ho a xarxes. Aquest curs acadèmic des de Desfake busquen fer un pas més i començar a formar els mateixos docents, “perquè ells puguin impulsar aquest canvi”, explica Figueras.