Sempre ha existit la informació manipulada, notícies enganyoses o fake news. Però la digitalització ha accelerat i complexitat aquest fenomen. Això posa en risc la qualitat democràtica, i ens polaritza com a societat. En moments de crisi, postveritat i discursos d’odi, aquestes notícies s’estenen de forma viral, afectant la política, la ciència, l’educació i qualsevol àmbit social. És, per tant, una problemàtica de primer ordre que cal entomar de manera urgent. Per això, cal generar informació i espais de confiança. No com actes de fe, sinó com eines i processos concrets que ens garanteixen l’accés a informació contrastada i de qualitat sobre la qual construir coneixement i opinions. L’educació mediàtica incorpora competències informacionals imprescindibles perquè equips docents i alumnat tinguin la capacitat de cercar, destriar i generar informació veraç i de qualitat. Sabem també, que la desinformació impacta amb més ferocitat les comunitats més vulnerables, ja que no disposen de l’orientació i estratègies per a protegir-se. En això, ens hi juguem els pilars d’una societat cohesionada i d’oportunitats per tothom. I els centres educatius hi tenen un rol clau.

Els nostres infants, adolescents i joves estan exposats a informació digital diàriament. És la matèria primera sobre la qual aprenen i construeixen les seves identitats. Per tant, resulta imprescindible dotar-los de les competències i eines perquè esdevinguin ciutadans crítics, autònoms i creatius en un món que cada cop serà més digital. 

Les organitzacions intensives en coneixement i informació són aquelles que més exposades estan al fenomen de la desinformació. Però alhora, també les que poden exercir un rol més determinant a l’hora de generar els espais de confiança mediàtica que necessitem. 

Per començar, des de les aules, podem treballar amb l’alumnat la detecció de casos de desinformació (fact-checking), esdevenint agents actius aturant la reproducció de notícies falses. Una pràctica interessant a l’hora de treballar el pensament crític i l’empatia social. També desenvolupant activitats de reporterisme educatiu que desenvolupin les multi-alfabetitzacions, incloses les digitals. Som davant una gran oportunitat de connectar els centres educatius amb un entorn ple d’informació i coneixement, però també caldrà atendre als perills que comporta la societat infoxicada. 

Aquesta realitat emergent encara depassa la capacitat dels equips docents, els quals necessiten orientació, formació i acompanyament. Actualment, l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) es troba transversalitzada al currículum. Una situació que la difumina, provocant que sigui una responsabilitat de tothom i de ningú.