Motius per a l’esperança
Algunes de les propostes per combatre el sexisme digital entre els joves van venir des del públic assistent a l’exploratori, a través de diverses docents presents a l’acte. Una va destacar un projecte amb adolescents que està realitzant la seva escola per acompanyar en el consum de contingut en línia, en què se’ls convida a reflexionar sobre el contingut que reben, sense quedar-se només en el que és superficial.
Una altra professora va assenyalar com aquests projectes no s’han de quedar només a l’àmbit de l’aula. “És important el treball amb tota la comunitat educativa. També amb els professionals i les famílies”, sent conscients que algunes poden ser inicialment reticents a participar-hi per motius culturals, ideològics o religiosos.
Per fer front a aquesta realitat complexa, a l’escola d’aquesta professora van fer una enquesta entre les famílies del centre a través d’un formulari en línia. Amb aquest “diagnòstic” van detectar una sèrie de necessitats a partir de les que han començat a treballar. Per exemple, explicant a les famílies els materials que utilitzen o els tallers que fan a l’escola des d’una perspectiva feminista. “No saber els crea reticències”.
Tot i els reptes que continuen existint, des de la pràctica docent van arribar reflexions esperançadores. Una de les educadores presents va explicar com al seu centre, sentir general entre els docents és que les generacions més joves sí que estan fent seus els principis d’igualtat i justícia de gènere. “Crec que en uns anys veurem els resultats”, va assenyalar.
Una altra educadora va posar com a exemple l’experiència viscuda en els darrers carnavals al seu centre. Hi van convidar els alumnes a barrejar en les seves disfresses tota mena de complements, des de faldilles a corbates, sense importar el gènere a què habitualment s’associa la peça en qüestió. “Fins als vuit anys tot va ser molt natural, no hi va haver cap problema. A partir d’aquesta edat sí que se’n va haver de parlar”, va explicar.
El diàleg al centre i fora d’ell va ser el comú denominador de les anàlisis exposades durant l’exploratori. “Se’ls ha d’educar al pensament crític. Cal ensenyar-los que davant de certs missatges, i imatges, tenen la possibilitat de pensar per si mateixos”, va dir una docent, que va recalcar que davant d’un youtuber que difon missatges masclistes “el camí no és dir-li que no el vegin”, sinó tractar l’assumpte i abordar junts per què és problemàtic.
En aquest sentit, la moderadora del debat Coral Regí va assenyalar que les “prohibicions exagerades” es poden girar en contra. I va advocar per posar sobre la taula exemples pràctics que els joves troben a les xarxes, com poden ser unes declaracions masclistes d’un polític. “Si fem doctrina nosaltres, el rebot serà encara més gran. Els nens no aprenen quan els diem coses, sinó quan incorporen i fan seu el que es treballa a l’aula”, va dir Regí.