“Els immigrants reben més de l’estat del què aporten”. Poseu-vos en situació: Ens trobem en una aula d’un institut de màxima complexitat. Estem treballant la desinformació i el discurs d’odi, i els mostrem als alumnes les narratives més acceptades sobre la migració a Espanya segons el CIS. Els demanem que verifiquin amb dades oficials si aquestes narratives són verídiques o no. Una alumna d’origen estranger s’emporta una sorpresa quan troba informació fiable: “Però si no som tan dolents!”, comenta en veu alta als seus companys. Aquesta és una de les escenes reals que ens hem trobat treballant a l’aula amb els alumnes. És un exemple de com la desinformació alimenta el discurs d’odi, a la vegada que es converteix en combustible per als moviments antivacunes o les teories de la conspiració.  

Els estudis mostren com les adolescents passen cada vegada més i més hores amb el telèfon, i han desterrat els mitjans de comunicació tradicionals, en els que no confien, a favor de les xarxes socials. Ens hem acostumat a sentir que estem davant una generació de nadius digitals. I sí, tenen intuïció per moure’s en l’univers d’aplicacions, però no són tan capaces de distingir quan es troben davant d’informació fiable i quan no, segons estudis com l’informe PISA. Els falta un marc mental que els permeti posar en context les fonts i prioritzar. I no els ajuden l’acceleració en el consum, ni l’allau de continguts a què estan sotmeses. Davant d’aquesta realitat, és fonamental compartir amb les adolescents eines i hàbits que els permetin tenir accés a fonts de qualitat i saber reconèixer i descartar les que no són de fiar.

Quan parlem de desinformació, no sempre ens referim ha contingut 100% fals. A vegades només cal barrejar dades verídiques amb una petita dada falsa, o ordenar els continguts de determinada manera, perquè generin una narrativa esbiaixada que busca fer mal. La desinformació erosiona la confiança en la societat democràtica i les institucions, amplia les divisions, i s’estén ràpidament en moments d’incertesa i divisió. Ho veiem en l’àmbit científic, en el polític, en la nostra convivència diària. Internet popularitza i accelera la difusió de la desinformació, que qualsevol pot crear i compartir de forma gratuïta.

En l’era digital, els continguts s’han multiplicat infinitament, tant els bons com els dolents. És el que anomenem infoxicació, una intoxicació per massa informació que dificulta al nostre cervell processar-la i comprendre-la. Abans només els mitjans i certes institucions podien publicar informació, era cara de produir i distribuir. Ara, la producció i distribució és pràcticament gratuïta i oberta a qualsevol que tingui un compte a les xarxes socials. I pràcticament no s’han fixat responsabilitats legals associades als continguts publicats.

L’investigador de la Universitat de California-Los Angeles Richard L. Hasen parla del concepte cheap speech, un discurs creat per a les xarxes socials, sensacionalista, barat de produir i, sobretot, que no aporta pràcticament cap valor. I entre aquests continguts, una realitat cada vegada més present i accelerada: la desinformació. 

“Les prediccions per a les últimes dècades sobre el clima no s’han complert”, va dir Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid, en un popular programa de televisió. Tot i que això no és així, s’ha tornat habitual sentir missatges enganyosos o falsos per part de persones que no són expertes sobre el tema del qual parlen. Un primer pas per aturar la desinformació és analitzar qui hi ha darrere de les afirmacions i si és molt o poc expert sobre el tema del qual parla. Incorporar passos bàsics a l’hora de filtrar la informació és una rutina que es pot i s’ha de treballar a les aules, així com entendre que la viralitat no vol dir legitimitat, i que és necessari validar les pàgines web consultant altres fonts fiables que ens ajudin a posar-les en context.

La informació de qualitat és un dret i una necessitat. En funció de la informació a la qual accedim, prenem decisions amb efectes individuals i col·lectius: em vacuno o no, a qui voto, reciclo? Els canvis accelerats que ha forçat la revolució digital ens obliguen també a preparar-nos com a societat per fer front a aquest nou entorn comunicatiu, més complex. 

Tornem a la nostra aula. “La vacuna (de la covid-19) no tiene ninguna efectividad”, deia l’influenciador Naim Darrechi. Té 20 anys i 26 milions de seguidors a Tiktok, però cap títol en Immunologia. Després d’uns dies de treballar amb les alumnes, vam posar aquest vídeo viral a classe per parlar de pseudociències. Abans d’analitzar-lo, una alumna va aixecar el braç. Va comentar que l’havia vist el cap de setmana i que, automàticament, havia buscat qui era aquest influenciador, quan en sabia del que parlava. Va descartar ràpidament el seu missatge. La classe va continuar i nosaltres vam somriure per dins.