Els últims anys han posat de manifest que la desinformació s’ha convertit en una pandèmia silenciosa. Malgrat tractar-se d’un fenomen tan vell com la mateixa humanitat, una sèrie de factors han contribuït recentment al seu creixement:

• D’una banda, els temps d’incertesa sempre han estat rics en faules i mentides i a això han contribuït el coronavirus, la guerra a Ucraïna i el seu efecte en l’economia o la creixent polarització política. A més, la creixent i generalitzada connectivitat facilita la creació i difusió ràpida de continguts desinformatius que arriben si ser sol·licitats al correu electrònic, als grups de whatsapp o a les xarxes socials.
• El soroll que genera la quantitat d’informació a la qual estem exposats és de tal magnitud que es fa difícil, per a un usuari mitjà, distingir entre el banal i el perniciós, entre l’opinió i els fets, entre la veritat i la mentida.

És en el front de la ciutadania on cal actuar de manera més decidida. La desinformació ha estat identificada com un problema social per la pràctica totalitat de la població a Espanya, d’acord amb l’estudi realitzat per UTECA i la Universitat de Navarra en 2022. Nens, nenes i adolescents són un públic prioritari per la seva gran exposició a continguts digitals i la seva capacitat crítica encara en formació. L’educació formal és una excel·lent oportunitat perquè això succeeixi, encara que alguns estudis apunten a com l’entreteniment que perceben en determinats formats pot rebaixar el seu llindar crític. 

Però també les persones majors són susceptibles de sofrir els efectes de la desinformació, en aquest cas per la seva competència digital menys desenvolupada. Alguns estudis recents posen de manifest com a accions formatives dirigides a aquest col·lectiu poden ser eficaços per a incrementar la seva capacitat de fer-li front, la qual cosa anima a continuar treballant en aquest camí.

La desinformació busca erosionar un valor essencial en les societats democràtiques: la confiança. La confiança en les institucions, en els mitjans de comunicació i, també, la confiança interpersonal. És important reclamar i donar suport a iniciatives que condueixin a una ciutadania més capaç de fer front a aquest fenomen, sent conscients que també són necessàries polítiques i accions dirigides a la resta de participants.