Podem entendre una biblioteca com un espai físic on conservem i organitzem llibres per a la seva consulta. Ara bé, sabem que les possibilitats que ens ofereixen van molt més lluny. Cada cop més, haurem d’entendre les biblioteques com entorn físics i virtuals on es faciliten recursos informacionals. On podem gaudir de la lectura, promocionar els drets culturals, i també aprendre coses noves, reforçant processos d’aprenentatge. Espais des d’on construir una ciutadania del s. XXI que consumeix i produeix coneixement.
També són estructures de cohesió social, on s’incorporen les diversitats que ens enriqueixen al voltant de la cultura. Tenint així una funció d’igualador d’oportunitats socials.
En l’àmbit educatiu, les biblioteques són un gimnàs per al desenvolupament de les alfabetitzacions. Les de sempre (lectoescriptura), i també les noves (informacional i mediàtica). Són les grans aliades per a la construcció d’una societat del coneixement més justa i democràtica.
Les biblioteques són un luxe que ha d’estar a l’abast de tothom. Als barris, als centres educatius i les llars. I, per tant, també els hi hem de reconèixer la seva funció d’equitat, com a igualadores de les oportunitats socioeducatives i motors per a l’assoliment dels ODS.
Per què això és important
per a l’educació?
Des d’una mirada comunitària, és indispensable que els centres educatius estiguin connectats a la biblioteca pública, en tant que servei cultural, educatiu i social imprescindible per la comunitat i node rellevant en les noves xarxes del coneixement. Aquesta aliança pot ser clau a l’hora de fer reforços educatius, però també per a oferir al centre un espai més informal des del que treballar altres competències, rutines i actituds.
Ara bé, el gran compte pendent que tenim és amb la biblioteca escolar de centre. A Catalunya, per llei, tota escola pública hauria de disposar d’una biblioteca degudament dotada de recursos bibliogràfics, tecnològics i humans. L’evidència apunta que disposar d’una biblioteca escolar augmenta els resultats educatius. Ara com ara, a Catalunya, només el 58% dels centres públics disposen d’una biblioteca escolar, quan l’any 2015 eren el 79%. Aquesta situació dramàtica també té una dimensió de desigualtat social, ja que els centres en entorns més vulnerables són els que tenen una pitjor dotació. Situació inadmissible, tenint en compte que l’alumnat d’aquests centres, sovint disposa de menys llibres a casa i menys acompanyament lector per part de la seva família.
En clau tecnològica, trobem que les biblioteques escolars haurien de ser un node de cultura digital. Espais capdavanters als centres on el professorat trobi un suport en l’ús de noves tecnologies i la gestió de la informació. I l’alumnat, un espai contemporani a la seva vida des d’on poder explorar, indagar i fins i tot crear coneixements que els hi siguin útils.
Per ara, estem encara lluny d’aquesta biblioteca escolar del s. XXI que molts somniem.
