Des de la Biblioteca Gabriel García Márquez, l’exploratori “La biblioteca escolar és urgent. Però quina biblioteca volem?” va comptar amb Monica Baró, professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, especialitzada en biblioteques escolars i Cristina Novoa, qui va ser la responsable de l’Assessoria de Biblioteques Escolars a la Consejería de Educación de la Xunta de Galícia.
La moderació va estar a càrrec de l’educadora i assessora en transformació educativa, Coral Regí que va obrir posant en context la situació de les biblioteques escolars a Catalunya i va plantejar que aquests espais “van molt més enllà de les idees convencionals que teníem, com espais només de llibres. Creiem que la biblioteca escolar ha de ser un espai que sigui aglutinador del centre, que incorpori la cultura digital i treballi totes les competències comunicatives.”

Per què s’han reduït les biblioteques als centres escolars? 

Mònica Baró va plantejar dos tipus de causes sobre la reducció de les biblioteques escolars. Per una banda, el context actual on hi ha un cert desinterès sota el lema “tot està a internet, per què voleu una biblioteca” i que l’única alternativa que hi ha és donar arguments per rebatre-ho, explicant que quan hi ha biblioteques escolars s’observen impactes molt positius en l’aprenentatge. 

L’altre punt és “més intrínsec de les biblioteques i de l’educació i té relació amb les polítiques públiques que tiren endavant dels espais, o sigui de l’administració” sosté la Mònica. I explica com han sigut els anys de bonança per les biblioteques escolars (tant de Catalunya, com a Galícia) però com, amb els anys, algunes comunitats autònomes han deixat de donar suport econòmic i institucional per sostenir aquests espais. El resultat d’això és el moment que estem vivint ara. 

Quines línies podríem treballar per fer la revolució de les biblioteques escolars? Quins elements de l’experiència de Galícia podem incorporar? 

La Cristina Novoa, comença aclarint que cada biblioteca ha de saber adaptar “el model” impulsat per la UNESCO al seu centre i, que cada comunitat autònoma també. Més enllà d’aquest aclariment, explica quins factors d’èxit ha tingut el programa gallec: 

• Enfocament holístic amb diversos programes actius en simultani.
• Els centres haurien de tenir una infraestructura física bàsica per a les biblioteques. 
• Fomentar i promoure la lectura, més enllà dels programes actius. 
• Treballar la comunicació i les competències d’alfabetització mediàtica. Com la biblioteca pot contribuir al desenvolupament d’aquestes competències. Fomentant, des de l’administració, la inclusió d’aquest tipus d’eines.  
• Treballar una xarxa de formació de professorats. Formació del professorat i trobades entre els integrants dels equips de les biblioteques escolars. 
• Incidir en les metodologies educatives, perquè les biblioteques escolars acabin incidint en les polítiques del centre. 
• Treballar per i amb la comunitat. Obrir la biblioteca a l’entorn.
• Recursos econòmics. Pels programes, i pels centres.  
• Cultura de la planificació i avaluació. A Galícia es va recollir a un document, tota la planificació per a cinc anys de tots els programes de biblioteques escolars (PLA LIA) i tot això s’avaluava i s’actualitzava, tant els objectius com les propostes, i s’enviava als centres. I amb això, la introducció de canvis i avanços a mesura que passa el temps. 
• Protagonisme al professorat i l’alumnat. Per exemple, “a Galícia no només una persona estava al davant la biblioteca del centre, sinó tot un equip amb una distribució de tasques.” 
• Centres de referència. Intervenció directa amb models punters com exploració per anar-hi un pas més endavant.

Pensant en la visió de futur, quines línies de recursos i millores caldria prioritzar des de les administracions? 

“Si les administracions impulsen els aprenentatges competencials, les biblioteques aquí tenen un espai essencial”, explica la Monica Baró i complementa dient que no parla de les antigues biblioteques, sinó d’“una biblioteca actual, moderna, seguint el model de Galícia, es poden implementar una multitud de competències.”