Només el 58% dels centres públics disposen d’una biblioteca escolar, quan el 2015 eren el 79%. La Fundació Bofill i el COBDC¹, entre d’altres, han proveït d’informació i recursos amb escreix, però el malalt segueix a l’UCI sense pronòstic positiu. 

L’aturada cardiorespiratòria ve motivada per moltes causes, començant per la deixadesa institucional, l’incompliment de les lleis i la manca de priorització en els múltiples plans de lectura, que legislatura rere legislatura, han estat arxivats.

No és casual que aquesta mancança s’esdevingui en un context on la lluita per l’equitat educativa no centra tots els debats de futur d’aquest país. Podríem afirmar que la biblioteca escolar és la primera baula en l’accés a la informació i el coneixement. La gravetat no radica només en la precarietat del personal que se n’ocupa – massa sovint voluntariat depenent de les AFAs – o en els pressupostos per col·leccions, sinó en la manca de connexió amb les necessitats bàsiques dels centres actuals.

Si entreu a una de les escoles públiques catalanes que encara diuen disposar de biblioteca escolar, us trobareu molt sovint uns espais molt semblants a les biblioteques escolars de fa trenta anys, amb poquíssim o nul material informàtic. En el millor dels panorames, trobarem un ordinador destinat a un catàleg – malaurada la priorització de les hores de catalogació a les nostres escoles – i algun ordinador atrotinat que ja no es vol a cap aula del centre. 

Aquí caldrà ser clars: les biblioteques escolars són la porta d’accés al coneixement i, per tant, no només han de disposar de bons i variats recursos de lectura en paper sinó també de material, eines i serveis digitals de primer ordre. Cal recordar que encara són poques les famílies que tenen l’hàbit d’acompanyar els seus fills a les biblioteques públiques i que només les escoles poden fer aquesta obertura al món de la curiositat més enllà de l’entorn acadèmic. Un espai que ha de lluitar contra l’escletxa digital, compaginant els recursos bibliogràfics amb la programació, els espais ‘maker’ i les pantalles. Les biblioteques escolars d’avui han de complir els estàndards digitals que ja compleixen les biblioteques públiques al nostre país, disposant de bones connexions, plataformes de recursos digitals i oferta formativa en àrea TIC. 

Tenim tendència a lluir les innovacions digitals a les escoles, posar l’accent en la necessària actualització digital, però ningú planteja seriosament com actualitzar les nostres biblioteques escolars. Ni l’accés al món de la lectura i al coneixement estan assegurats, ni molt menys ho està tampoc l’accés als recursos tecnològics. Mirem d’una vegada a Galícia o Portugal i imitem-los amb el model, busquem d’una vegada per totes com fer eficients els nostres espais i recursos. La revolució al nostre país en matèria de biblioteques públiques modernes no té més de vint-i-cinc anys. Fem que passi també a les biblioteques escolars!