La tecnològica/digital, l’econòmica o la social són algunes de les primeres que ens venen al cap. Tecnològica perquè ofereixen accés a cert material que no tota la població té a casa (ordinadors, tauletes, impressores de tinta i 3D…). Econòmica, perquè en molts casos es renuncia a tenir aquest material en propietat pel seu ús ocasional, però en d’altres perquè és una tecnologia a qui no tothom pot accedir econòmicament. I social perquè l’accés per part d’aquest segon grup de persones, evidentment elimina els privilegis entre aquests dos grups. 

Malgrat la gran quantitat d’exemples més, quan pensem en una biblioteca que brinda aquestes possibilitats, ràpidament ho relacionem amb una biblioteca pública, però gairebé mai amb una biblioteca escolar. I és que generalitzant, les biblioteques escolars que tenim a Catalunya (i cal recordar que el 43% dels centres no en tenen tot i que és obligatori per la LEC i la Llei 4/1993 del sistema bibliotecari de Catalunya), s’han convertit en poc més que magatzems. En la gran majoria de visites que he pogut fer a moltes biblioteques escolars de diferents centres i tipologia, la majoria tenen col·leccions molt envellides i moltes ni tan sols oferien el servei de préstec. Especialment preocupant són els centres de secundària, que acaben sent un espai on s’acumulen llibres donats sense cap mena de criteri. Ja no parlem que no hi ha ningú per gestionar-les, o que en el millor dels casos és un membre del professorat amb unes 2-4 hores setmanals de dedicació, poca formació en gestió bibliotecària i cap pressupost econòmic¹.

Aleshores, és possible veure funcionar «la biblioteca escolar com a eina d’inclusió» tal com recomanen les indicacions del mateix Departament? Doncs lamentablement la resposta és: difícilment. On veiem biblioteques escolars que prestin atenció a l’alumnat i el professorat a través de diferents serveis bibliotecaris i pedagògics i que treballin i dediquin recursos a la inclusió i equitat des de diferents vessants?   Doncs majoritàriament allà on n’hi ha una persona dedicada exclusivament a gestionar la biblioteca amb formació superior en gestió bibliotecària. Hi ha força casos i principalment a centres educatius privats, concertats i centres públics que compten amb unes AFAs que tenen prou pressupost per a aquest propòsit, especialment a secundària. 

Alguna d’aquestes biblioteques escolars entre els seus serveis més comuns (préstec, informació i referència, desiderates, suport a la competència informacional i la docència), ofereixen també el de «curació de continguts».

Curació de continguts: què és?

Si coneixeu les maletes viatgeres² (una tria de llibres literària o temàtica dins d’una maleta per facilitat la seva mobilitat per tot el centre). En el cas de la curació de continguts, la maleta no existeix físicament i, per tant, no conté tampoc cap llibre. Hem de traslladar el concepte a la virtualitat.

Aquesta virtualitat la podem dur a terme amb diferents apps/web. De fet, persones són curadores de contingut sense saber-ho. Quant a les xarxes socials com Instagram, Twitter o Pinterest guardem una publicació a favorits, això és una curació de continguts. Per fer curacions de continguts més avançades (on puguem posar recursos de diferents formats i endreçar-los o classificar-los), podem fer servir algunes apps/web com Pearltrees o Wakelet. Sent la primera la més indicada per a biblioteques i educació, per les seves possibilitats.

Així doncs, una curació de continguts és un espai digital on trobem els recursos accessibles. I aquesta és la diferència principal amb un catàleg. Un catàleg bibliotecari, habitualment és un llistat del fons d’una biblioteca, a la que normalment no podem accedir de forma directa a les obres. Una curació de contingut, és un llistat de recursos accessibles en línia que poden ser llibres en PDF, vídeos, videojocs, breakoutedu virtuals, jocs de taula, articles electrònics de premsa generalista, especialitzada o blogs, etc. En definitiva, aquesta curació de continguts, no deixa de ser el fons digital de la biblioteca. També conegut com a repositori o preferiblement, biblioteca digital.

Amb la següent curació a Pearltrees podeu veure un exemple d’una curació sobre prehistòria:

Una de les primeres característiques que veiem és que no cal sortir de l’aplicació per consultar els diferents recursos. Però altres característiques són el multiformat: vídeos curts, texts introductoris, premsa, infografies bàsiques i avançades, fragments de documentals i inclús còmics, videojocs o material de jocs de taula, exposicions de museus, visites virtuals, etc.

Tot això serveix per treballar a l’aula, però també com a material de repàs autònom i inclús com a material didàctic per l’alumnat que no ha pogut assistir a classe. Amb diferents nivells de lectura, diferent complexitat i diferents materials, les curacions de continguts poden atendre la diversitat que trobem a l’aula, inclús si així ho volem, la diversitat lingüística i cultural, però també els diferents nivells als quals als que avança cada alumne. En molts casos, una curació de contingut realitzada per la biblioteca, pot significar també una petita espurna d’innovació educativa.

Quan la biblioteca escolar obre prou hores i disposa de material informàtic per a la seva consulta, la curació de continguts es converteix en una gran eina per combatre les desigualtatsles desigualtat, educar a l’alumnat en competència informacional i en educació mediàtica (habituant-los a consultar recursos electrònics de qualitat amb certes característiques), en ètica digital (tot el material que hi ha en una curació de contingut ha de respectar els drets d’autor) i a centrar el material educatiu en l’alumnat i en la diversitat que trobem a classe.