“[La violència de gènere] és culpa de l’home que s’està aprofitant de la dona, però també és culpa de la dona per no haver controlat“. Aquesta frase s’extreu d’un informe elaborat per la Fundación FAD Juventud a partir d’entrevistes amb adolescents homes entre 14 i 16 anys.

L’informe, que porta per títol Culpables hasta que se demuestre lo contrario. Percepciones y discursos de adolescentes españoles sobre masculinidades y violencia de género posa sobre la taula un problema de preocupació creixent per a educadors, famílies i experts. Els discursos contraris al feminisme estan calant entre una franja de la població juvenil i el món digital, a través de xarxes socials, influencers, fòrums i altres canals, juga un paper clau en la proliferació d’aquestes narratives.

Evidentment, internet no és l’únic culpable en l’augment d’aquest antifeminisme.

Però cada cop més veus alerten de com els discursos d’odi i la desinformació en línia generen un brou de cultiu perillós per a les generacions més joves. Per a Alba Tobella, periodista i cofundadora de Verificat, “hi ha un argumentari contra el feminisme que es va quedant i que es va repetint, i és molt perillós no només perquè nega les discriminacions de gènere sinó perquè de vegades té un aire humorístic, de treure’l pes a la qüestió”.

Aquesta banalització del masclisme als espais digitals, així com possibles estratègies per combatre-la, va ser abordada el març passat per Tobella i altres expertes en un exploratori organitzat pel laboratori d’Equitat Digital de la Fundació Bofill. Una trobada en què es van dibuixar també una sèrie de pràctiques que els educadors poden aplicar a les aules i fora.

Reacció davant dels avenços

Els avenços en matèria d’igualtat dels darrers anys, segons la investigadora en discursos d’odi Marta Cambronero, no tenen els mateixos efectes en tota la població jove. Avui dia conviuen generacions que se situen en pols oposats, va assenyalar Cambronero. “Nois més reaccionaris i noies més feministes”. La qüestió és si pot existir un diàleg entre les dues posicions que contraresti l’onada reaccionària que està arrossegant molts joves. “Cal posar el focus en què s’està fent malament perquè hi hagi aquesta reacció”.

L’estudi de FAD Juventud, on s’analitzen les percepcions juvenils sobre violència de gènere, adverteix que en molts casos els joves “banalitzen o minimitzen la importància” d’aquest problema. A més, les seves posicions canvien amb el temps o en funció de la informació (o desinformació) a què estan exposats. La proliferació de creadors de contingut en línia que utilitzen l’antifeminisme com un dels seus ganxos d’atracció fa aquest darrer punt especialment perillós.

Però per què funcionen tan bé aquests discursos entre els adolescents? “Hi ha una reacció a la pèrdua de privilegis”, va opinar la investigadora Cambronero. Tot i que els motius darrere d’aquest sentiment de greuge, especialment entre els joves, poden ser molt variats. “S’estan vivint avenços que molts joves no estan sentint com a propis”, va apuntar Cambronero.

Un altre punt que juga a favor d’aquestes narratives reaccionàries és el caràcter anti-sistèmic i aparentment rebel. “Quan institucions, escoles i mitjans de comunicació adopten certa retòrica, aquesta es converteix en mainstream. I els adolescents es rebel·len contra ella”, va assenyalar l’escriptora, periodista i documentalista Anna Pazos. Per tant, el repte està avui a construir des de la institució una “retòrica confrontativa, atrevida i lliure” que sigui també atractiva per als joves.

Amb tot, cal tenir en compte que el sexisme en línia no apareix en el buit. Si no que es dóna en un context més ampli de legitimació de les actituds contràries a la igualtat entre sexes. Si s’amplia el focus s’observa que aquesta reacció també s’està donant en altres àmbits de la societat. En aquest sentit, Tobella va establir un fil conductor entre les diferents formes de negacionisme que hi ha als canals digitals: des de les que neguen el masclisme fins a les que neguen el canvi climàtic i els seus efectes. I va defensar establir una mirada més àmplia a l’hora de teixir estratègies que contrarresten aquests discursos.

Un consum crític i una nova retòrica

Què es pot fer aleshores davant aquesta onada reaccionaria que arriba a molts joves en entorns digitals? Les expertes presents van deixar clar que és imprescindible com a punt de partida impulsar un consum més crític de la tecnologia. Per això cal treballar competències molt vinculades a l’alfabetització digital. És a dir, les capacitats per veure una publicació en línia i entendre’n el context. Des de qui la va crear, amb quina intenció i quins missatges intenta transmetre.

Igualment, per confrontar aquest discurs reaccionari, més que presentar dades fredes sobre en què es tradueix el masclisme en el dia a dia de les dones, les ponents van coincidir que cal construir noves retòriques. Tenint en compte per exemple les característiques pròpies del terreny en línia.

“Les xarxes tenen un component emocional molt important. Per això, quan un contingut ens emociona, ens fa riure o ens fa plorar és el moment d’aturar-nos un moment a pensar: quin és el missatge que hi ha darrere d’això?”, va dir Tobella.

Alhora, cada vegada més veus assenyalen la importància d’establir espais de diàleg oberts amb els joves, sense traves ni judicis previs. En què els adolescents sentin que puguin parlar de tot, sense por de represàlies per part dels adults i exercint com a interlocutors vàlids en els debats.

Un tipus d’activitat que s’ha demostrat molt efectiva per generar postures favorables al feminisme i altres formes d’igualtat, tal com destaca l’estudi de FAD Juventud: els adolescents enquestats van respondre de manera millor a relats amb experiències reals sobre sexisme que davant dades fredes sobre la violència contra les dones. 

A més, va destacar Cambronero, és fonamental fer veure els homes joves que “en formen part” i que el feminisme és bo per a la societat en conjunt, no només per a la població femenina. Pazos, per part seva, ha destacat que és important “contrarestar la sensació d’exclusió” que molts adolescents senten, de manera justificada o no, davant els canvis socials que s’estan produint. 

Motius per a l’esperança

Algunes de les propostes per combatre el sexisme digital entre els joves van venir des del públic assistent a l’exploratori, a través de diverses docents presents a l’acte. Una va destacar un projecte amb adolescents que està realitzant la seva escola per acompanyar en el consum de contingut en línia, en què se’ls convida a reflexionar sobre el contingut que reben, sense quedar-se només en el que és superficial.

Una altra professora va assenyalar com aquests projectes no s’han de quedar només a l’àmbit de l’aula. “És important el treball amb tota la comunitat educativa. També amb els professionals i les famílies”, sent conscients que algunes poden ser inicialment reticents a participar-hi per motius culturals, ideològics o religiosos.

Per fer front a aquesta realitat complexa, a l’escola d’aquesta professora van fer una enquesta entre les famílies del centre a través d’un formulari en línia. Amb aquest “diagnòstic” van detectar una sèrie de necessitats a partir de les que han començat a treballar. Per exemple, explicant a les famílies els materials que utilitzen o els tallers que fan a l’escola des d’una perspectiva feminista. “No saber els crea reticències”.

Tot i els reptes que continuen existint, des de la pràctica docent van arribar reflexions esperançadores. Una de les educadores presents va explicar com al seu centre, sentir general entre els docents és que les generacions més joves sí que estan fent seus els principis d’igualtat i justícia de gènere. “Crec que en uns anys veurem els resultats”, va assenyalar.

Una altra educadora va posar com a exemple l’experiència viscuda en els darrers carnavals al seu centre. Hi van convidar els alumnes a barrejar en les seves disfresses tota mena de complements, des de faldilles a corbates, sense importar el gènere a què habitualment s’associa la peça en qüestió. “Fins als vuit anys tot va ser molt natural, no hi va haver cap problema. A partir d’aquesta edat sí que se’n va haver de parlar”, va explicar.

El diàleg al centre i fora d’ell va ser el comú denominador de les anàlisis exposades durant l’exploratori. “Se’ls ha d’educar al pensament crític. Cal ensenyar-los que davant de certs missatges, i imatges, tenen la possibilitat de pensar per si mateixos”, va dir una docent, que va recalcar que davant d’un youtuber que difon missatges masclistes “el camí no és dir-li que no el vegin”, sinó tractar l’assumpte i abordar junts per què és problemàtic.

En aquest sentit, la moderadora del debat Coral Regí va assenyalar que les “prohibicions exagerades” es poden girar en contra. I va advocar per posar sobre la taula exemples pràctics que els joves troben a les xarxes, com poden ser unes declaracions masclistes d’un polític. “Si fem doctrina nosaltres, el rebot serà encara més gran. Els nens no aprenen quan els diem coses, sinó quan incorporen i fan seu el que es treballa a l’aula”, va dir Regí.