Si bé l’entitat ha realitzat recentment l’aturada de les seves activitats i funcions, totes les persones implicades al projecte continuaran treballant aquest propòsit des de diferents àmbits com el de la consultoria, o en projectes vinculats al món de l’educació. En aquest sentit, la Sarah ens situa diversos reptes a tenir en compte en treballar l’Equitat Digital, com el benestar digital, sobretot vinculat amb la salut mental i les xarxes socials; l’exclusió digital que moltes vegades ve condicionada d’una exclusió social prèvia. Sona raonable pensar que si per raons de gènere, origen o discapacitat ja estàs exclòs en alguns àmbits de la vida, el més probable és que tinguis també menys desenvolupades les competències digitals, i això retroalimenta l’altra exclusió (desavantatge doble); o el bridge (pont) escola-món laboral. Tanmateix, per ella el principal repte que haurem de posar sobre la taula serà l’enfrontament a una digitalització massiva que ens hem vist forçats a realitzar arreu de la pandèmia i que s’ha fet en molts casos, degut a la urgència, de manera acrítica i sense conèixer del tot qui la governa, i que comporta com a futur, sobretot en temes com la privacitat.
Davant d’aquesta problemàtica, no ens planteja cap solució definitiva, sinó que ens parla de dos elements que considera imprescindibles. El primer respon a la seva visió ideal de la relació entre professorat i tecnologia. En visiona un professorat reflexiu, que es sent segur amb la tecnologia i que està prou format per a adaptar-se a diferents plataformes i incorporar la tecnologia de manera equilibrada i crítica. D’altra banda, tal com l’experiència de l’entitat ha demostrat, la garantia per aconseguir un impacte real en termes d’equitat implica vincular a la comunitat en el procés. Aquesta perspectiva de xarxa comunitària farà que arribis en un primer moment a les famílies que necessiten aquest suport, i alhora, permetrà tenir les seves necessitats al centre.
Com a part del seu llegat, ens comenta que, durant els últims vint-i-cinc anys han treballat de manera directa amb aproximadament 40.000 docents, només al Regne Unit. En paraules de la Sarah, si cada professor pot estar ensenyant a 25 estudiants per classe, això voldria dir un impacte indirecte aproximat d’un milió d’estudiants. Entre els projectes duts a terme, en voldríem destacar alguns de referència que ens indiquen certs camins a seguir a favor de l’equitat digital.
Per tal d’organitzar els coneixements i competències digitals necessàries, van desenvolupar un currículum per la incorporació efectiva de les tecnologies computacionals a l’aula. Juntament amb aquest, oferien suport i instrucció al professorat, amb qui tenen disponibles tant formació com consultoria. També incloïen tallers per l’alumnat i kits tecnològics per les classes.
Formació al professorat, direccions i altres educadors/es per incorporar la pedagogia Blended Learning als seus processos d’ensenyança-aprenentatge. En aquest sentit, aquesta pedagogia cerca la combinació efectiva d’activitats tant dins com fora de l’aula on s’utilitzin les tecnologies digitals (el que podem conèixer com a escola híbrida). A més, el contingut d’aquestes formacions s’enfocaria també en la provisió de recursos que puguin ser adaptables al context de cada centre i comunitat.
A través dels centres educatius, arribaven a persones dins de les comunitats que tinguessin les habilitats computacionals suficients per a donar suport a altres persones. Aquestes persones s’encarregaven de dirigir sessions a adults de la seva comunitat on poder desenvolupar aquestes habilitats, i es realitzaven en diversos espais com biblioteques, centres d’ocupació i de formació. El format peer to peer (aprenentatge entre iguals) permetia una major connexió entre formador i formant.
Capacitació al professorat enfocada en l’enteniment de les competències identificades com a necessàries per als futurs llocs de treball. Aquesta formació es fa connectant al professorat amb partners de la indústria digital i cultural de Londres.
