Article

The London Connected Learning Center

SARAH HORROCKS / Capdavantera al CLC

Sarah Horrocks considera imprescindible treballar amb els socis que tenen a la comunitat per arribar a la gent (biblioteques, centres educatius i centres d’ocupabilitat).

En termes d’equitat, opina que “si per raons de gènere, origen o discapacitat ja estàs exclòs en alguns àmbits de la vida, el més probable és que tinguis també menys desenvolupades les competències digitals i, per tant, pateixis una doble bretxa”.

Durant els últims 23 anys, el London Connected Learning Centre (en endavant, The CLC) ha treballat amb alumnat, professorat i famílies el seu vincle i desenvolupament amb el món digital. Amb el propòsit d’acompanyar-les en la seva formació digital, la seva tasca ha sigut buscar diferents propostes encarades a generar accions amb impacte comunitari. 

Al capdavant d’aquesta entitat pionera trobem des de fa 19 anys a la Sarah Horrocks, anteriorment professora de primària, i que ara se situa com a experta de referència en temes d’inclusió digital i aprenentatge a distància, entre d’altres. A través d’una conversa, repassem amb ella el treball realitzat per l’entitat, els seus reptes i el llegat que deixa. 

Dins dels seus serveis, The CLC oferia diferents projectes de formació i consultoria adaptats segons els actors educatius a qui es dirigia. En alguns casos, també establien formacions conjuntes, com és el cas dels projectes d’aprenentatge i creació per famílies i infants. 

En general, per qualsevol projecte que duien a terme l’objectiu final era desenvolupar en tots els actors implicats un sentiment d’empoderament per convertir-se en membres actius dins la societat a través del desenvolupament personal d’habilitats i competències digitals.

Durant aquest treball, la fundació es va trobar amb diferents reptes i obstacles per operar. Però, tal com apunta la Sarah, un dels principals va ser aconseguir trobar i involucrar a les persones per a qui treballaven: col·lectius en situació de vulnerabilitat, on consideraven que s’havia de realitzar accions de manera prioritària. Per ella, les claus per enfrontar aquest repte van ser dues. Primerament, treballar amb els socis que tenien a la comunitat per arribar a la gent. Sobretot, van col·laborar amb els centres educatius, biblioteques i centres d’ocupació. Això també va potenciar un dels seus principals propòsits, involucrar a gent de la comunitat i del teixit associatiu. Seguidament, va ser crucial també desenvolupar diferents formes de connectar amb la gent, oferint des de tracte més proper i directe amb consultoria personalitzada, fins a models més generals com workshops (tallers) o formació en línia.

Si bé l’entitat ha realitzat recentment l’aturada de les seves activitats i funcions, totes les persones implicades al projecte continuaran treballant aquest propòsit des de diferents àmbits com el de la consultoria, o en projectes vinculats al món de l’educació. En aquest sentit, la Sarah ens situa diversos reptes a tenir en compte en treballar l’Equitat Digital, com el benestar digital, sobretot vinculat amb la salut mental i les xarxes socials; l’exclusió digital que moltes vegades ve condicionada d’una exclusió social prèvia. Sona raonable pensar que si per raons de gènere, origen o discapacitat ja estàs exclòs en alguns àmbits de la vida, el més probable és que tinguis també menys desenvolupades les competències digitals, i això retroalimenta l’altra exclusió (desavantatge doble); o el bridge (pont) escola-món laboral. Tanmateix, per ella el principal repte que haurem de posar sobre la taula serà l’enfrontament a una digitalització massiva que ens hem vist forçats a realitzar arreu de la pandèmia i que s’ha fet en molts casos, degut a la urgència, de manera acrítica i sense conèixer del tot qui la governa, i que comporta com a futur, sobretot en temes com la privacitat. 

Davant d’aquesta problemàtica, no ens planteja cap solució definitiva, sinó que ens parla de dos elements que considera imprescindibles. El primer respon a la seva visió ideal de la relació entre professorat i tecnologia. En visiona un professorat reflexiu, que es sent segur amb la tecnologia i que està prou format per a adaptar-se a diferents plataformes i incorporar la tecnologia de manera equilibrada i crítica. D’altra banda, tal com l’experiència de l’entitat ha demostrat, la garantia per aconseguir un impacte real en termes d’equitat implica vincular a la comunitat en el procés. Aquesta perspectiva de xarxa comunitària farà que arribis en un primer moment a les famílies que necessiten aquest suport, i alhora, permetrà tenir les seves necessitats al centre. 

Com a part del seu llegat, ens comenta que, durant els últims vint-i-cinc anys han treballat de manera directa amb aproximadament 40.000 docents, només al Regne Unit. En paraules de la Sarah, si cada professor pot estar ensenyant a 25 estudiants per classe, això voldria dir un impacte indirecte aproximat d’un milió d’estudiants. Entre els projectes duts a terme, en voldríem destacar alguns de referència que ens indiquen certs camins a seguir a favor de l’equitat digital. 

Per tal d’organitzar els coneixements i competències digitals necessàries, van desenvolupar un currículum per la incorporació efectiva de les tecnologies computacionals a l’aula. Juntament amb aquest, oferien suport i instrucció al professorat, amb qui tenen disponibles tant formació com consultoria. També incloïen tallers per l’alumnat i kits tecnològics per les classes.

Formació al professorat, direccions i altres educadors/es per incorporar la pedagogia Blended Learning als seus processos d’ensenyança-aprenentatge. En aquest sentit, aquesta pedagogia cerca la combinació efectiva d’activitats tant dins com fora de l’aula on s’utilitzin les tecnologies digitals (el que podem conèixer com a escola híbrida). A més, el contingut d’aquestes formacions s’enfocaria també en la provisió de recursos que puguin ser adaptables al context de cada centre i comunitat. 

A través dels centres educatius, arribaven a persones dins de les comunitats que tinguessin les habilitats computacionals suficients per a donar suport a altres persones. Aquestes persones s’encarregaven de dirigir sessions a adults de la seva comunitat on poder desenvolupar aquestes habilitats, i es realitzaven en diversos espais com biblioteques, centres d’ocupació i de formació. El format peer to peer (aprenentatge entre iguals) permetia una major connexió entre formador i formant.

Capacitació al professorat enfocada en l’enteniment de les competències identificades com a necessàries per als futurs llocs de treball. Aquesta formació es fa connectant al professorat amb partners de la indústria digital i cultural de Londres. 

Posts relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible
    ';