En un món de màquines intel·ligents ple de canvis continuats, esdevinguts sovint de manera vertiginosa, segurament les incerteses ens commouen fent difícil trobar moments de serenitat i reflexió per donar resposta als grans interrogants que ens planteja aquesta realitat: Per què estimar el saber al segle XXI en un món de màquines intel·ligents? Per què cal aprendre al segle XXI? Per què necessitem formar-nos? Què necessita la nostra espècie per sobreviure en un món cada vegada més tecnificat? Què necessitem ensenyar i formar abraçant la inclusió i l’equitat? Què cal que protegim per les generacions del present i les que vindran? i un llarg etcètera d’interrogants que van més enllà d’aquest text escrit. 

És important subratllar, que en aquest segon tombant del segle XXI, el potencial humà necessita prioritzar metodologies específiques, estratègies psicopedagògiques i recursos tecnopedagògics que abracin experiències personalitzades que permetin promoure la col·laboració, la cooperació i la interacció entre disciplines, i que afavoreix la universalitat de l’educació de manera equitativa i sense excloure ningú. És en aquesta direcció que els pilars d’aprenentatge pel canvi educatiu, la construcció de patrons pedagògics per a l’aprenentatge i la tecnologia són fonamentals per dotar d’eines i recursos a l’alumnat que el permetin desenvolupar la pròpia creativitat per ésser radicalment humans en un món de màquines intel·ligents.

Tot plegat, ens interpel·la i ens convida a exposar i a compartir, des d’un compromís professional i personal, la necessitat vital d’apropar-nos a probables solucions i respostes que permetin promoure i desenvolupar metodologies i tècniques des d’un humanisme aixoplugat per un paraigua neurocientífic que despleguin la interdisciplinarietat, transdisciplinarietat i multidisciplinarietat; un tot holístic per afavorir espais on cadascú pugui arribar a la millor versió de si mateix abraçant la pròpia creativitat. Parlem d’oferir un ecosistema amb personalitat pròpia al servei de la formació, el benestar i el desenvolupament de les persones, perquè aquestes puguin desenvolupar la capacitat de pensar més enllà de les idees admeses, combinant de forma original coneixements ja adquirits creant tangibles que permeten desenvolupar i construir intangibles com el propi coneixement.

Encara més, aquest modest assaig vol ser el testimoni viu d’una realitat on l’alumnat se li ofereix la possibilitat d’identificar problemes reals, per trobar solucions reals i conduir el seu propi aprenentatge. També pretén ser el reflexa d’una ferma convicció ètica alineada amb els drets humans vers la necessitat de promoure aquest tipus d’entorns de creativitat on es fomenti la curiositat, l’anàlisi personalitzada, l’intercanvi d’idees, el treball en equip, les solucions a partir de l’assaig-error; d’espais on es poden prendre riscos sense por i a aprendre del fracàs; i d’entorns on les persones (-petites o grans!) poden crear allò que s’imaginen des dels propis talents naturals. Des d’aquestes línies també es vol exposar i defensar la necessitat d’uns principis, deures i drets d’un compromís ètic compartit i que focalitza la mirada en promoure i encomanar en el possible aquells valors que teixeixen el respecte i la responsabilitat d’una societat pacífica, inclusiva, justa i considerada.

Els nous reptes planetaris doncs, d’una societat interconnectada com la nostra, conviden a enfilar l’agulla per teixir noves oportunitats i possibilitats psicopedagògiques des de l’equitat digital i la inclusió educativa: personalització de l’educació; col·laboració entre educands i preceptors; compromís en la creació d’experiències d’ensenyament i aprenentatge que abracin el benestar de l’ésser humà; flexibilitat i facilitat a l’accés de la formació de les persones, etc. per això, convé subratllar, que ens trobem davant d’unes oportunitats socioeducatives que també ens han d’animar i comprometre a superar els grans desafiaments, i a acollir nous marcs psicoeducatius previstos en un conjunt de principis fonamentals i dimensions que ja inclouen la IA; i que necessiten de la creativitat com a clau de volta en aquesta nova era digital. 

És en aquests context on promoure la creativitat permet que l’acte educatiu es converteixi en un divertiment intel·lectual, que estimula i motiva a la persona a ser protagonista del propi aprenentatge. Dit d’un altra manera, cal afavorir el procés creatiu de cadascú, perquè se li permeti desenvolupar la capacitat de saber veure alternatives i possibilitats. És a dir, cal potenciar la mirada oberta i flexible que neix de l’habilitat, de l’elaboració, de la sensibilitat per captar, i de la capacitat per redefinir. 

En aquesta direcció, i atès que la creativitat ja s’entén com una habilitat laboral al segle XXI, perquè comporta un valor afegit per a les persones en un món on l’AI s’obre pas, són fonamentals espais d’educació i coeducació on es promoguin un ventall ampli d’activitats encaminades a desenvolupar la capacitat de pensar obertament i de manera possibilista, on la persona se li permeti preguntar, buscar referents, intuir conseqüències, emprar estris i objectes de manera imaginativa vers el canvi, la millora i la innovació. 

Encara més, si es compren i s’accepta que la creativitat és un el procés iteratiu o repetitiu de connectar, explorar i transformar el món de maneres noves i significatives, es posarà en valor les possibilitats reals d’espais on s’estimulin respostes espontànies, hàbils, àgils, originals, úniques, sorprenents, enginyoses, diverses, plenes de detalls, perquè les idees vagin més enllà d’unes formulacions i es puguin executar en la mesura que sigui possible. 

Dit d’una altra manera, en un món tecnificat les realitats com les descrites dins un marc on el coneixement està enxarxat, cal promoure la possibilitat real, des de la inclusió i l’equitat, que les persones puguin formular totes les respostes que se’ls acudeixen sense límits, i, un cop finalitzada la pluja d’idees compartida, co-elaborada o co-creada, es pugui escollir la que millor es consideri. És a dir, des de la llibertat individual i sense limitacions, cal permetre la possibilitat d’obrir un ecosistema personalitzat i irrenunciable on es pugui exposar qualsevol iniciativa amb l’objectiu de desenvolupar la capacitat creadora, promoure la recerca de noves solucions, desenvolupar el pensament reflexionat i fomentar la imaginació.

Dins d’aquest marc, es fa evident la necessitat de fomentar, desenvolupar i educar les habilitats socials i la intel·ligència emocional on també es gaudeixi de la possibilitat real de fer recerques d’alternatives lògiques, amb l’objectiu de fer-se preguntes i a respectar les dels altres, perquè és evident que cadascú ha de poder aportar quelcom de personal, valuós i innovador. La creativitat fomenta aquesta realitat compartida i afavoreix les aportacions originals com a mitjà per aconseguir un aprenentatge innovador, de solucions dels reptes que sorgeixen del propi dedins de cadascú. És doncs, des de la pròpia creativitat que la persona pot posar en valor els propis talents i cercar solucions a problemes que l’ajuden a descobrir a través de la pròpia experiència sabers, produint-se transferències positives durant el procés d’aprenentatge, en el qual els coneixements adquirits i retinguts en la memòria afavoreixen el desenvolupament de nous processos cognitius i enriqueixen continguts apresos; una realitat que permeten desenvolupar l’actiu natural de la pròpia intel·ligència en un món tecnificat on la IA ja està integrada.

Cal tornar a dir, que realitzar pluja d’idees i enumerar-les segons trets característics per elaborar, modificar, canviar i descobrir totes les possibilitats que se’ns ofereixen és fonamental, perquè l’alumnat pugui cercar en la realitat natural i cultural suggeriments per crear nous invents i descobrir noves possibilitats. La creativitat, doncs, cal que la puguem projectar a través de propostes, recursos i estratègies indistintament unint-ho a processos heurístics i didàctics d’experiència que han de permetre redescobrir la veritat on la persona pugui experimentar i realitzar per ella mateix processos creadors.

Finalment, cal assenyalar des de l’assessorament i l’orientació educativa, que en aquests moments, on hi ha el compromís de contribuir a l’assoliment de l’Agenda 2030 (ODS) , és evident que la branca del coneixement que abraça l’enginyeria, la informàtica i la programació pot esdevenir una opció prioritària per uns quants, però són les competències digitals les absolutament necessàries per a tothom en l’abordatge d’una realitat professional i personal. És en aquesta direcció que la creativitat en un món de màquines intel·ligents permet maximitzar talents propis i desenvolupar competències i habilitats tecnològiques. També convé assenyalar que en aquesta segona dècada del segle XXI és des de la creativitat i els propis reptes que es pot desenvolupar pensament computacional, pensament crític i processos cognitius per resoldre els desafiaments que la realitat ens planteja a cadascú. La capacitat de crear doncs, és fonamental per emprendre des de les professions actuals, i encara més en el món laboral que es projecte en el futur immediat; per això cal dissenyar, crear i promoure iniciatives des de l’equitat, perquè des de qualsevol espai socioeducatiu tothom quedi inclòs i se’n puguin beneficiar d’aquesta nova era digital.