Arran dels acords signats al Consens de Beijing, s’han desenvolupat nous marcs reguladors per al desenvolupament responsable i ètic de la tecnologia amb suport d’IA i el seu ús en el camp educatiu, un entorn sensible amb característiques pròpies en què cal tenir en compte que no es vulnerin els drets de la infància alhora que s’afavoreix la potencialitat que pot aportar aquesta tecnologia a partir d’un enfocament educatiu inclusiu, equitatiu i que potenciï l’aprenentatge al llarg de la vida.

A partir d’aquestes recomanacions, la UNICEF (2021), amb l’objectiu de posar l’accent en els drets de la infància, ofereix una guia amb orientacions de polítiques públiques per garantir la protecció de la infància davant l’ús de la IA al voltant d’aquests tres requisits:

1. Protecció. La infància ha d’estar protegida davant de qualsevol repercussió nociva i/o discriminatòria dels sistemes d’IA i ha de poder-hi interactuar de manera segura.
2. Prestació. Les oportunitats que els sistemes d’IA ofereixen als infants de totes les edats i de tots els orígens s’han d’aprofitar plenament sempre que (i això és fonamental) sigui adient fer servir sistemes d’IA.
3. Participació. Garantir la participació implica que als infants se’ls ofereixi capacitat d’acció i l’oportunitat de modelar els sistemes d’IA, com també de prendre decisions informades sobre el seu ús i sobre les repercussions que pot tenir en la seva vida.

El Consell d’Europa (2021) reconeix els sectors educatiu, cultural i visual com a “sectors especialment sensibles, amb gran transcendència en l’establiment dels drets i els valors d’una societat”, raó per la qual, a través d’una resolució del Parlament Europeu, ofereix un seguit de recomanacions per a aquests tres sectors. Al decàleg següent presentem un resum de les relacionades amb l’ús d’IA en l’educació:

1. La IA és un instrument al servei de les persones i d’interès general que ofereix oportunitats per donar resposta als principals reptes de l’educació.
2. El marc educatiu ha d’aprofitar les oportunitats de la IA des d’una perspectiva d’implementació que garanteixi els drets fonamentals.
3. Els algoritmes i la IA han d’integrar els principis ètics des del procés de disseny.
4. La IA pot i ha de promoure l’aprenentatge profund de qualitat, compatible, inclusiu i que respecti i protegeixi la igualtat de gènere, el multilingüisme i el diàleg intercultural.
5. Cal que es recullin dades fiables, amb seguretat, sistematització i transferibilitat, sense que la privacitat en quedi afectada.
6. L’adquisició de competències digitals de tota la ciutadania és condició prèvia per a la transformació digital en benefici de tothom. 
7. Els beneficis de la implementació de la IA no depenen exclusivament de la tecnologia, sinó de l’ús pedagògic que siguin capaços d’implementar els docents. 
8. No s’ha d’emprar la IA en detriment de l’educació presencial, a fi de potenciar el desenvolupament social de l’alumnat i les capacitats cooperatives.
9. Els estats membres han de dur a terme una inversió en equipament digital a les escoles que garanteixi la igualtat d’oportunitats en la implementació de la IA en educació.
10. Las diligències adoptades per a la reducció de biaixos i per evitar la discriminació de col·lectius en el desenvolupament i la cura de la implementació de la IA van encaminades a afavorir el progrés tecnològic en aquest sector.

Els documents més actualitzats del Consell d’Europa, publicats a finals de l’any 2022, són l’informe ARTIFICIAL INTELLIGENCE AND EDUCATION. A critical view through the lens of human rights, democracy and the rule of law, que examina l’ús de la IA en educació des del punt de vista dels drets de la infància, i l’informe Ethical guidelines on the use of artificial intelligence (AI) and data in teaching and learning for educators. Tots dos són de lectura molt recomanable per a totes les persones implicades en els processos educatius: decisors de polítiques públiques, líders educatius, docents i famílies.