El passat 28 de juny es va dur a terme el tercer Exploratori, com a part de les activitats que s’impulsen des del Laboratori d’Equitat Digital. En aquesta ocasió, el debat central de l’acte va girar entorn dels biaixos i la IA. 

Amb la moderadora Coral Regí, educadora i assessora en transformació educativa, van ressaltar la importància de l’acte en el marc del Dia de la Visibilitat LGTBIQ+. “Normalment, és un dia de celebració, però avui ha de ser una jornada de reflexió, perquè no vivim les mateixes realitats a tots els països i, com veiem, aquí tampoc”, va subratllar Coral. La Coral va assenyalar que “no és casualitat” que aquest dia es debati sobre els biaixos en la intel·ligència artificial (IA), amb l’objectiu de pensar en estratègies per detectar-los i reduir-los, com també quina és la influència que aquests tenen a l’educació.

Després de la presentació, Coral va obrir el diàleg amb les oradores Alba Lamas Prieto, enginyera de dades i professora de la UdL, i Marta Serra Barrera, filòsofa i activista feminista. La conversa va començar amb una pregunta orientada a com detectar i minimitzar aquestes situacions socials. “Ho podem fer, però primer cal entendre què és la IA i, quan descobrim que no és una caixa negra, hem d’entendre què hi ha al darrere”, va explicar l’enginyera. Va afegir també que cal la unitat per enfrontar els biaixos, ja que la tecnologia és una eina que ens ha d’ajudar les persones i, consegüentment, també a dins les aules. 

Per ser capaços de detectar aquests biaixos de la IA que s’empra a l’aula i per afrontar els reptes que implica la tecnologia a l’educació i per al personal docent, Marta va indicar que cal tenir espais de diàleg  i reflexió. Segons la filòsofa, la tecnologia ja es troba incorporada dins l’educació, per exemple, a través de la virtualitat i encara queda molt més camí, però per això, potser “És moment de replantejar-se el saber, el com entenem les coses”, va afirmar. “Cal que ens ajuntem per fer projectes multidisciplinaris perquè entenem totes les perspectives, i actuem en comunitat. Aquí hi ha el canvi”, va tancar.

En una nova instància de diàleg, liderada per Coral, les oradores es van esplaiar sobre la incorporació de la intel·ligència artificial a l’educació i les possibilitats de desenvolupar-la dins l’aula sense estereotips.

L’Alba va puntualitzar sobre el mecanisme de funcionament dels algoritmes que, com va explicar, es configuren per mostrar contingut a les persones usuàries segons els gustos. Segons l’enginyera, és el mateix en el cas de l’alumnat i la generació d’aprenentatge personalitzat, encara que en aquest cas l’humà ha d’acompanyar la IA. Això implica, segons ella, que la intel·ligència artificial fa una orientació que ha de ser completada per la professora: “La màquina ens farà una recomanació i després el mestre ha de triar i prendre la decisió. La màquina ens ajuda, no té la raó absoluta.”

Per la seva banda, la Marta va complementar amb una proposta de canvi a la lògica de desenvolupament de la classe, com de l’avaluació. La filòsofa afirma que l’educació es pot orientar amb intel·ligència artificial, que el seu ús pot ser part del procés d’aprenentatge de l’alumnat, així com del cos docent, com una eina cap al desenvolupament d’habilitats per a l’explicació del que s’ha après. Per exemple, utilitza el ChatGPT i després “sigues tu la mestra, explica-m’ho ara que has arribat fins a aquesta informació”, va exemplificar.

Davant la pregunta d’on són les dones en la tecnologia i què poden aportar les dones tecnòlogues, l’Alba va ressaltar que és fonamental que dintre dels equips hi hagi diferents persones, és a dir, equips interdisciplinaris i diversos, que aportin diferents punts de vista. El seu exemple van ser les aplicacions de calendaris menstruals, afirmant que  li permeten “dubtar que ho hagi dissenyat un home”. “Per a una aplicació de professors no ho puc fer sense professors; és el mateix: una APP per a la societat, ha d’estar feta per tots els seus representants”, va afirmar l’enginyera.

Tot i això, consultada per com aconseguir que més dones s’interessin a ser tecnòlogues, la Marta va sostenir que les educadores són referents, però es torna dificultós exigir a les adolescents el que les adultes no fan. En aquest sentit, va incentivar buscar espais de reflexió, col·laborar i buscar persones que inspirin en tots els àmbits.

“Necessitem referents en tots els àmbits per fomentar la joventut”, va afegir l’Alba. “Que vegin que l’Alba és informàtica i és normal, surt amb amics i amigues, que no és un home amb barba i caputxa, això repercuteix a les nostres nenes”, va dir. Les informàtiques, segons la professional, són persones que ajuden la gent: no estan aïllades del món, les tecnologies d’ús comú estan programades per elles.

Abans de finalitzar el debat, a partir d’un qüestionament sobre l’algoritme de Google, l’Alba va assenyalar que “Google sembla que és una eina per a tothom, però no deixa de ser una empresa privada que té les seves preferències i objectius”. En coincidència, la Marta es va sumar dient que “aquest espai (Google)  és polític, tot és polític, Google i ChatGPT també ho són i l’ús que nosaltres en fem també ho és”. Tanmateix, va diferenciar que això no significa precisament que sigui partidari, ja que tots tenim una manera d’entre el món basat en les nostres experiències i el nostre pensament crític. I de fet, el pensament crític, va dir, “també és pensar això, que Google és una empresa privada”.

Per saber-ne més:

• Consulta en aquest enllaç la gravació del diàleg “Com aprenem sense biaixos?”

Abans de passar a l’espai de tallers, la Rosa Prats, professora de formació professional i membre activa d’iniciatives d’innovació educativa com Ciberespiral, va compartir amb tota l’audiència el projecte d’impuls de l’empoderament juvenil femení Technovation Girls.

Technovation Girls Catalonia és un concurs internacional de tecnologia i emprenedoria que cada any convida a nenes i adolescents entre 8-18 anys a crear una aplicació mòbil com a solució tecnològica a un problema social. Utilitzen la tecnologia com a mitjà per a aportar solucions a l’assetjament escolar, la sostenibilitat, la cura de les persones majors, entre d’altres. El procés d’ensenyament-aprenentatge de les més joves estarà acompanyat i guiat per una persona mentora.

Un cop finalitzat el debat inicial, es van oferir dos espais d’aprenentatge amb propostes reals d’aplicació de l’IA a l’aula. 

La primera de les propostes, va estar liderada per la Francina Sole-Mauri, qui va oferir diferents maneres d’aplicar l’IA a l’aula, oferint un ampli ventall de programaris amb els quals facilitar algunes tasques vinculades a la docència. Al llarg del taller, la Francina va posar en relleu com aquestes eines poden ajudar a afavorir l’atenció de la diversitat a l’aula o fomentar el pensament crític, tant entre l’alumnat com entre les docents, derivats de l’ús d’eines d’IA en educació. 

Per saber-ne més: 

• En aquest enllaç pots consultar la presentació de la Francina al seu taller Com utilitzem, i utilitzarem, la IA a l’aula? Visualitza aquí el reportatge fotogràfic corresponent a aquest taller.

Al segon taller, en Javier Badia, va fer una demostració pràctica dels usos de chatGPT per a la creació de situacions d’aprenentatge per part de les docents. Al llarg de la demostració, en Javier va identificar i propiciar una reflexió sobre els biaixos que s’anaven derivant de l’ús d’aquesta pràctica i va oferir diferents tàctiques i solucions perquè les docents participants poguessin generar les seves situacions d’aprenentatge personalitzades, lliures de biaixos vinculats al gènere, ètnies o lingüístics. 

Per saber-ne més: 

• En aquest enllaç pots consultar la presentació d’en Javier al seu taller Com podem dissenyar activitats d’aprenentatge utilitzant la IA? Visualitza aquí el reportatge fotogràfic corresponent a aquest taller.