“You’ve reached your daily limit” (has excedit el teu límit de temps diari). Després de 30 minuts de navegar per Instagram, a l’usuari que ha seleccionat l’opció de benestar digital li apareix aquest missatge informatiu. De cop i volta, comença a suar. Té por que l’aplicació s’apagui automàticament i no la pugui tornar a obrir fins al cap de 24 hores. “I tan sols són les 10 del matí! Què faré la resta del dia?”. Atemorit, clica a “Ok”, veient el buit davant seu.

Però no. Sorprenentment, pot continuar navegant sense cap mena d’inconvenient. Aquella pantalla era tan sols un anunci que només impressiona la primera vegada que el veus. Des de llavors, cada dia que li salta la mateixa frase, recorda lleugerament l’angoixa del primer dia i continua navegant, talment com si li hagués saltat un pop-up¹ publicitari qualsevol. Segurament desinstal·larà la funcionalitat, pensa. Però fins i tot li fa mandra seguir tot el reguitzell de passos de “benestar digital”. No recorda gaire bé ni com ho va activar. No és fàcil. Qualsevol usuari que vulgui activar l’avís ‘Take a break’ (pren un respir), necessita fins a cinc clics per fer-ho, navegant entremig de menús notablement confusos.

Si l’usuari és un menor d’edat i a l’hora d’obrir-se un perfil a la xarxa s’indica específicament que aquell compte es correspon a un adolescent, i es posa sota la supervisió d’un compte d’adult, la situació millora quant a control del límit horari. Així mateix, els continguts hi apareixen filtrats d’acord amb l’edat, i es pot regular un límit concret de temps de navegació. Per exemple, 30 minuts. Quan el menor arriba al límit establert i vol continuar navegant, ha de ser el progenitor qui li ho autoritzi.

Al febrer d’enguany, TikTok va establir que el límit de consum diari seria de 60 minuts per als menors de 18 anys, basant-se en investigacions acadèmiques i el consell del Digital Wellness Lab del Boston Children’s Hospital. I com passa amb Instagram, aquest límit també és ampliable.

Com a últim recurs per controlar l’ús diari de les xarxes socials, els propis sistemes operatius d’iPhone i d’Android també permeten configurar un temporitzador de connexió màxim. Quan l’usuari arriba a aquest límit, l’aplicació es torna grisa i no es pot tornar a obrir. Bé, sí. Eliminant tot seguit el topall establert prèviament.

I és que les grans empreses tecnològiques asseguren que miren d’implementar mesures per evitar que els seus usuaris joves estiguin permanentment enganxats a les seves aplicacions… però els números no acaben de quadrar. Segons l’estudi de la UNICEF a l’Estat espanyol “Impacto de la tecnología en la adolescencia. Relaciones, riesgos y oportunidades”, un 31,6% dels joves de 1r. i 2n. d’ESO “passa més de 5 hores diàries connectat a Internet un dia laborable qualsevol, xifra que puja al 49,6% durant el cap de setmana” (Andrade et al., 2021). El 98,5% està registrat a com a mínim a una xarxa social, i el 83,5%, a tres o més. La mitjana d’edat d’accés al primer mòbil a l’Estat espanyol se situa al llindar dels 11 anys, segons l’organisme especialitzat de l’ONU que treballa en favor de l’educació. El 94,8% dels adolescents disposa de telèfon mòbil amb connexió a Internet, i el 90,8% s’hi connecta diàriament. “La freqüència de connexió augment amb l’edat, encara que el 86,4% de les i els adolescents de 1r. i 2n. d’ESO es connecten tots els dies”, assevera l’organisme. 

En aquesta mateixa línia, l’associació que representa al sector de la publicitat i la comunicació digital a l’Estat, IAB Spain (Interactive Adverstising Bureau), analitza anualment el consum de xarxes socials. “La generació Z [joves nascuts entre mitjans dels anys 90 i el 2011] és la que realitza un major ús de xarxes socials: 6,5 xarxes de mitjana”, explica. La penetració de les xarxes entre els joves de 18 i 24 anys és pràcticament absoluta: 94%. Assevera que la generació Z és la que usa més xarxes socials, especialment TikTok, Twitter, Facebook i BeReal; en canvi, la generació per sota -Alpha, de 12 a 17 anys-, utilitza sobretot TikTok, Pinterest i BeReal. WhatsApp, Instagram i YouTube són les aplicacions més transversals a totes les franges d’edat.

Però… que un pre-adolescent d’11-12 anys s’estigui més de 5 hores al dia connectat a les xarxes socials… és realment negatiu? Un experiment amb 230 estudiants universitaris va demostrar que els qui havien limitat la seva exposició a les xarxes socials a 30 minuts diaris durant tan sols dues setmanes obtenien puntuacions significativament més baixes quant a ansietat, depressió i sentiment de solitud que no pas els qui havien mantingut els seus hàbits.

La pràctica totalitat d’aquestes xarxes socials són nord-americanes, a excepció de la xinesa Tik-Tok. Precisament el ‘Surgeon General’ dels Estats Units -equivalent a un Síndic de Greuges en matèria de salut pública- va emetre el maig d’enguany l’informe “Social Media and Youth Mental Health”, en què alerta: “Gairebé qualsevol adolescent a Amèrica usa xarxes socials, si bé encara no tenim prou evidències que siguin suficientment segures per a ells. Els nostres fills han esdevingut participants involuntaris d’un experiment de dècades de durada.” I hi afegeix: “Hi ha amplis indicadors que les xarxes socials poden tenir un risc profund de danyar la salut mental i el benestar dels nens i adolescents.”

El Surgeon General nord-americà no disposa de poder legislatiu per intervenir en aquesta problemàtica, però sí que els seus informes relatius a la salut pública acaben generant impacte. El 1964 ja va alertar que la nicotina als cigarrets era perjudicial per a la salut. L’informe va ser combatut amb ungles i dents per la gran indústria tabaquera.

Sigui com sigui, el mateix concepte de poca seguretat i d’experimentació ja és utilitzat des del 2021 pel psicòleg social nord-americà Jonathan Haidt, que alerta que “les xarxes socials estan causant danys reals a les adolescents”, en tant que les taxes de depressió, ansietat i autolesions entre les noies han anat augmentant sensiblement del 2010 ençà, “a mesura que les plataformes de xarxes socials han anat proliferant i expandint-se”. Haidt assenyala obertament Instagram, en tant que sotmet l’aparença física de les noies a mètriques d’allò més dures i als comentaris de la resta de la resta de la gent -coneguts o desconeguts. Així, assevera, unifica i intensifica tant la pitjor part dels rumors d’institut com de les revistes de moda femenina: “La toxicitat (d’Instagram) ve de la pròpia naturalesa d’una plataforma que les noies utilitzen per penjar fotografies seves i n’esperen judicis públics dels altres” (Haidt, 2021).

En aquest gran experiment que són les xarxes socials, hi ha adolescents que hi han perdut la vida. Especialment sonat va ser el suïcidi el 2021 de la jove francesa de 14 anys Dinah. Intel·ligent, atlètica, homosexual. Carn de canó a les xarxes socials de les suposades “amigues”. La seva mare no va dubtar llavors en assenyalar com a motiu del suïcidi l’assetjament que havia patit tant a classe com a les xarxes per part de les seves companyes: “Formulava una pregunta al grup de WhatsApp i ningú no responia. Em feia llegir les converses de les quals l’excloïen i em deia: ‘No tens pas la impressió que sóc invisible?”. La seva mare li va aconsellar sortir dels grups, però ella s’hi va negar, per por que llavors el grup servís per criticar-la encara més (L’Obs, 2021). El suïcidi va motivar una marxa blanca d’homenatge d’unes 1.400 persones a Mulhouse (Alt Rin), i la justícia francesa va acabar obrint una investigació. Finalment, un any després, va acabar determinant que el ciberassetjament no havia estat el motiu del suïcidi. També va eximir l’escola de qualsevol responsabilitat.

Haidt i la professora de Psicologia Jean Twenge han analitzat que les taxes de depressió i ansietat entre els i les joves del 2010 ençà s’han disparat. Si bé sense vincular-ho a les xarxes socials, a França també s’ha constatat amb xifres un augment de les tendències suïcides entre les noies adolescents i dones joves. Entre les adolescents de menys de 15 anys, el 2021 es va detectar un augment del 40% d’admissions a urgències per tendència suïcida que en els tres anys precedents (Libération, 2021). De la mateixa manera, a l’Estat espanyol també s’ha detectat un augment generalitzat de casos de suïcidi entre nois i noies del 32% (Pérez Diez, 2023). 

Ni les dades franceses ni les espanyoles no apunten les causes d’aquests augments. Malgrat això, l’empresa propietària d’Instagram, actualment anomenada Meta (en el seu moment, Facebook), seria conscient dels danys que causa entre els adolescents, segons una investigació feta pública pel Wall Street Journal el setembre del 2021. “El 32% de les adolescents que deien que se sentien malament amb el seu cos deien que Instagram les feia sentir pitjor”, asseverava la pròpia investigació interna de Facebook, basant-se en dades dels tres anys anteriors. L’estudi també determinava que entre els adolescents amb pensaments suïcides, un 13% dels usuaris britànics i un 6% dels usuaris nord-americans assenyalaven obertament Instagram.

En una línia argumentativa totalment contrària, també hi ha qui apunta que gent més introvertida pot trobar en les xarxes socials una via relacional que anteriorment no tenia. Però un estudi realitzat a 6.595 adolescents nord-americans d’entre 12 i 15 anys va detectar que els que passaven més de 3 hores diàries a les xarxes tenien el doble de risc d’experimentar mals resultats de salut mental, inclosos símptomes de depressió i ansietat. I si bé l’edat mínima requerida per registrar-se a les xarxes és de 13 anys, el Cirurgià General dels EUA constata que gairebé el 40% dels infants d’entre 8 i 12 anys ja les utilitzen. 

Més recentment, d’altres investigadors també han estudiat què va passar en el moment en què va néixer Facebook i es va expandir inicialment entre la comunitat universitària: “Van augmentar els símptomes de mala salut mental, especialment la depressió. També trobem que, entre els estudiants que es preveu que són els més susceptibles a les malalties mentals, la introducció de Facebook va provocar una major utilització dels serveis de salut mental. Finalment, trobem que, després de la introducció de Facebook, els estudiants eren més propensos a declarar haver experimentat deficiències en el rendiment acadèmic a conseqüència d’una mala salut mental. Evidències addicionals sobre mecanismes suggereixen que els resultats es deuen a què Facebook fomenta comparacions socials desfavorables.”

El febrer del 2022, Instagram va anunciar que enviaria notificacions als usuaris per advertir-los que porten massa temps a l’aplicació i recomanar-los que en surtin una estona. Però aquestes mesures van en contra de la pròpia naturalesa de l’aplicació. “Les xarxes socials sovint estan dissenyades per maximitzar la implicació de l’usuari, fet que té el potencial d’encoratjar-ne l’ús excessiu i la desregulació comportamental (…). Alguns investigadors creuen que l’exposició a les xarxes socials pot sobreestimular el centre de recompensa al cervell i, quan l’estimulació es torna excessiva, pot desencadenar comportaments comparables als de l’addicció” (Cirurgià General EUA, 2023).

Des de la pròpia indústria tecnològica també hi ha qui arriba a la mateixa conclusió. Ja el 2017 un seguit d’enginyers que van jugar un paper essencial en l’evolució de les xarxes -com el creador del botó ‘Like’ de Facebook, Justin Rosenstein, o el creador del mecanisme ‘pull-to-refresh’ Loren Brichter- ja explicaven obertament que havien optat per sortir d’aquesta “distopia” que conformen les xarxes socials, que definien com unes eines “dissenyades per captar la nostra atenció”. De fet, no dubtaven en qualificar el model de negoci de les grans tecnològiques com a “economia de l’atenció”, en tant que menys temps a l’aplicació vol dir menys temps per veure anuncis, menys temps per comprar i menys temps per ser monetitzats. Més recentment, l’ONG Center for Humane Technology -fundada per extreballadors de les grans tecnològiques preocupats pel seu impacte social- va produir l’àmpliament conegut documental de Netflix “The Social Dilemma”, en què exposen que els propis objectius de maximització d’ús que es fixen les xarxes són els que precisament van en contra de la possibilitat que estableixin mesures per frenar-la.

“Les xarxes socials es basen en un model econòmic propi d’addicció, estimulant els mecanismes cerebrals del plaer. Són veritables drogues davant les quals els nostres infants es troben desprotegits”, sosté amb contundència el filòsof Gaspard Koenig, que demana que l’edat mínima d’accés a les xarxes se situï als 16 anys. D’altres veus també apunten que aquesta hauria de ser l’edat mínima.

En tots els casos en què les titulars de les xarxes ofereixen eines per limitar-ne l’ús… la responsabilitat última sobre el temps de navegació acaba recaient en el propi adolescent, o en la seva família. Cap de les empreses no actuarà de cap manera si per exemple una noia d’11 anys es crea un compte d’adult. I no és incompatible comptar amb un perfil supervisat pels pares i un perfil ‘lliure’: “El 61,5% [dels adolescents] té diverses comptes o perfils dins d’una mateixa xarxa social” (Andrade et al., 2021). Les empreses tampoc no faran res si, un cop superat el límit horari, l’usuari va a la secció d’ajustos i l’amplia.

“Tota la càrrega de mitigar el risc de danys causats per les xarxes socials no es pot situar sobre les espatlles dels nens i les famílies”, apunta el ‘Surgeon General’ nord-americà. Les empreses, doncs, han d’assumir la seva responsabilitat, insinua.

De fet, l’extreballadora de Facebook Frances Haugen -que en el seu moment va denunciar les males pràctiques de l’empresa aportant tot de documentació interna- va comparèixer el 2021 en audiència pública al Senat i va comminar els polítics nord-americans a regular el sector. Des del seu punt de vista, Meta prioritza sistemàticament obtenir beneficis econòmics a implementar mesures de seguretat per als usuaris, ja sigui en l’àmbit del benestar emocional, ja sigui en l’àmbit de la desinformació, ja sigui en l’àmbit de la polarització social. “Anant per lliure, Facebook continuarà prenent decisions que van en contra del bé comú”, va sentenciar.

Però fins que no arribi aquest moment… què? D’una banda, pressió col·lectiva per aconseguir canvis. De l’altra, autoconsciència i autoregulació. Entre el primer informe sobre els efectes nocius dels cigarrets i la implementació de legislació efectiva per regular-los van passar més de 40 anys. Durant aquest període de temps, van ser milers els qui van viure en els propis pulmons l’experimentació de la indústria tabaquera. De la mateixa manera, ara també són milers els qui viuen en els propis cervells l’experimentació de la indústria tecnològica.

Davant de la magnitud dels reptes proposats, són famílies i docents es pregunten com encarar-los. L’Associació de Psicòlegs d’Amèrica ha formulat 10 recomanacions en matèria de benestar emocional entre adolescents. Sense entrar gaire a fons en mesures concretes, sí que recomana de manera genèrica limitar l’ús diari de les xarxes socials entre els joves, aconsella que els adults acompanyin els pre-adolescents (10-14 anys) en l’entrada a l’univers de les xarxes socials i sosté que haurien de rebre algun tipus d’entrenament per poder comprendre com es comporten les xarxes. L’ONG Mental Health America també formula una sèrie de consideracions envers la Generació Z en la mateixa línia.

En la línia de l’acció col·lectiva, entitats com la nord-americana 5Rights Foundation van promoure el 2021 la implementació de la llei coneguda com a California Age-Appropriate Design Code Act, finalment aprovada i que entrarà en efecte l’1 de juliol de 2024. Va inspirar-se en el britànic Children’s Code de 2020 promoguda pel Comissariat d’Informació (ICO), per bé que s’estima que tindrà un impacte molt superior, en tant que les grans tecnològiques tenen la seu a Califòrnia.

Ser conscients dels possibles riscos de les xarxes, sense acceptar acríticament els missatges de la pròpia indústria tecnològica, sembla ser el punt de suport sobre el qual ha de bascular l’aproximació a aquesta realitat. La llei britànica té clar que les xarxes utilitzen tècniques “per persuadir els joves de passar més temps utilitzant els serveis”, per “modular el contingut amb què interactuen” i “per adaptar els anuncis que veuen”. Per manipular-los, doncs. “Malgrat tots els beneficis que l’economia digital pot oferir als nens, actualment no estem creant un espai segur perquè aprenguin, explorin i juguin”, sentencia. Possiblement, no es tracti d’afirmacions que es facin virals. Però fumar també va ser molt popular en el seu moment, fins que se’n van constatar els efectes.