En l’actualitat, els canvis que es produeixen en el món educatiu ocorren a una gran velocitat, influenciats pels esdeveniments socials, polítics o culturals. No parlem ja de la tecnologia: per totes i tots és sabut que l’evolució dels dispositius tecnològics i digitals ocorre a una temporalització cada vegada més curta, amb grans implicacions per als i les usuàries. 

Per aquests motius, no és difícil esbrinar la importància que té conèixer els efectes de tots dos fenòmens en conjunt: en l’àmbit escolar, però també a escala estudiantil o docent, són múltiples els desafiaments i controvèrsies que la tecnologia educativa està plantejant per l’aprenentatge i l’educació de les generacions més joves. 

Aquest panorama ens interpel·la directament per posicionar-nos a favor de l’ús d’aquestes tecnologies o envers la seva radical desaparició. Però com qualsevol assumpte de gran importància que requereix una anàlisi detallada, hem d’examinar aquest fenomen d’una manera complexa, sense caure en respostes ràpides o polaritzades. 

La revolució de l’educació digital i tecnològica

Malgrat que l’educació per mitjans no presencials té un relatiu ampli recorregut, des de la massificació de l’ús dels ordinadors i internet a les cases a partir dels anys 90 es va produir una notable transformació d’aquesta mena d’ensenyament. Ara, les persones podien aprendre en qualsevol lloc, en qualsevol moment del dia, al seu ritme i sota les seves pròpies necessitats i circumstàncies. Sens dubte, es va obrir un horitzó per democratitzar l’ensenyament i així garantir el dret a l’educació de totes les persones, tal com declara la UNESCO. 

Un exemple clar, entre altres, és el de la Universitat Oberta de Catalunya. L’èxit d’aquesta universitat radica en com persones de tota Espanya, Llatinoamèrica i la resta del món, amb només una connexió a internet i un dispositiu electrònic, poden estudiar per obtenir un títol educatiu superior enllà on no existeixen les universitats presencials, les distàncies físiques dificulten l’assistència, o les circumstàncies professionals i/o familiars no permeten la presencialitat (la pandèmia de la COVID-19 o l’aparició dels nòmades digitals ens ho han recordat recentment). 

Addicionalment, l’entrada en l’àmbit educatiu de grans companyies tecnològiques com Google, Amazon o Meta (propietària de Facebook) ha dotat de grans mitjans, infraestructura i recursos per la creació de noves eines, tecnologies, plataformes i dispositius educatius; basats en els grans motors de cerca o en les bases de dades que totes tots coneixem i utilitzem diàriament.

La tecnologia educativa: bona o dolenta?

Però com ja ens anunciava el pensador Paul Virilio, tota creació tecnològica porta associada la creació d’un nou accident o risc. Igual que els atropellaments no existien fins a la creació dels cotxes, la revolució educativa digital i tecnològica també porta aparellada noves contingències que hem de tenir en compte i que ja han començat a ser analitzades per diferents experts i expertes.

Malgrat que la rapidesa d’aquesta revolució encara no permet albirar conclusions clares i definitives, aquests treballs apunten a almenys, tres aspectes a tenir en compte a l’hora d’implementar i usar tecnologies educatives:

1)     La datificació educativa: Convertir o traslladar tot el procés educatiu a un sistema digital, corre el risc que es perdin elements informals o d’aprenentatge que van més enllà d’una dada quantitativa mesurable i quantificable: les relacions entre estudiants i professorat; o els elements de progressió de l’aprenentatge que escapen al numèric són dos exemples.

2)     L’ús ètic de les dades: Malgrat que a la Unió Europea, la protecció de dades és un dret reconegut, l’ús ètic de les dades digitals no sempre és fàcil de rastrejar, a més de tractar-se d’un procés bastant opac. No diguem d’aquells països on aquest tipus de polítiques no existeixen. En aquest sentit, analitzar qui (persona o empresa) rep les dades educatives de l’estudiantat i què fa amb aquests, és una tasca prioritària per protegir la seva privacitat i evitar la reproducció de l’exclusió educativa.

3)     La gestió social dels i les més vulnerables: igual que aquestes tecnologies possibiliten la implementació d’un procés educatiu instantani, en qualsevol lloc del món; quan aquest procés és gestionat per una empresa privada amb finalitats lucratives, es pot veure alterat o compromès als interessos propis d’aquesta. Des de l’incentiu o el moldejament a certs coneixements, passant per la reproducció de determinats estereotips o valors en les i els estudiants. 

Recomanacions per educadors, pares i mares

Arribats a aquest punt, podem afirmar que la integració de la tecnologia en l’entorn educatiu és una tasca que requereix una col·laboració efectiva entre educadors i pares per garantir que els estudiants aprofitin al màxim els seus beneficis mentre es minimitzen els riscos.

En aquest sentit, mantenir la màxima transparència possible en el diàleg entre docents, estudiants i pares sobre l’ús de la tecnologia és un aspecte clau. El monitoratge i l’avaluació dels efectes i afectes que la tecnologia provoca en els estudiants ha d’estar contínuament damunt de la taula. Per a això, és necessari reconèixer la diversitat de trajectòries i experiències prèvies dels i les estudiants amb aquestes tecnologies, reconeixent les potencialitats que aquestes tecnologies pot brindar a cada persona en particular. 

D’altra banda, la conversa oberta i contínua amb l’escola per part dels pares i mares, així com la supervisió responsable i aprendre al costat d’ells i elles, facilitarà l’ús responsable i òptim de la tecnologia educativa per al seu aprenentatge.

En síntesi…

Podem argumentar que la tecnologia educativa, per se, no és bona ni dolenta, però tampoc és neutra: dependrà dels actors, institucions, empreses i altres processos educatius amb els quals es teixeixi i aliï, que el seu ús sigui positiu o tingui més inconvenients que avantatges. 

La constant reflexió sobre el seu ús i la complexització dels debats, així com la transparència comunicativa i l’acompanyament, resultaran claus per l’èxit de la tecnologia en l’àmbit educatiu.