Aquests dispositius estableixen connexions amb contingut, persones i serveis sense restriccions de temps i espai [1]. Aquest estat de permanent connectivitat planteja un repte important: com podem assolir un equilibri saludable entre estar connectats i desconnectar? O en altres paraules: com assolir el benestar digital a les nostres vides?

El concepte de Benestar Digital

Mentre que la connectivitat permanent ha comportat beneficis notoris, també s’ha associat amb interferències en la vida social, distraccions a la feina i l’estudi, i procrastinació. D’aquesta manera, el benestar digital es presenta com un delicat equilibri entre els beneficis que la permanent connectivitat aporta i els desafiaments que presenta. Aquesta dualitat es reflecteix en una paradoxa: mentre la connectivitat constant augmenta la nostra autonomia, simultàniament la desafia contínuament [1].

D’una banda, la connectivitat ens permet exercir els nostres rols socials, gestionar les nostres agendes i accedir a informació i serveis en qualsevol moment i lloc, cosa que resulta en una major autonomia. D’altra banda, aquesta mateixa connectivitat ens desafia en demanar la nostra atenció sense considerar la rellevància del lloc o activitat en què ens trobem. És a dir, aquesta paradoxa comporta un augment d’autonomia acompanyat d’una pèrdua de control de les nostres vides, cosa que es reflecteix en la relació ambivalent que tenim amb els dispositius mòbils.

Des d’aquesta perspectiva, el benestar digital pot ser entès com el resultat d’una relació complexa que es desenvolupa a cada moment entre la persona, el dispositiu i el context [2]. Aquesta concepció permet enfocar-se no només a l’absència de problemes, sinó també als beneficis derivats de la nostra relació amb la tecnologia mòbil [3]. Així, es considera l’ambivalència inherent en aquesta relació i es reconeix que el benestar digital es manifesta de manera diferent per a cada persona i en diferents moments de la vida.

Desafiaments del Benestar Digital

A nivell educatiu, el benestar digital es converteix en un element crucial per al desenvolupament acadèmic i personal dels estudiants. La integració responsable de les tecnologies mòbils a les aules ofereix oportunitats per enriquir l’experiència educativa, però també planteja desafiaments que cal abordar. Aquests desafiaments prenen més rellevància a l’entorn educatiu a causa de l’adolescència, una etapa de la vida que intensifica l’ambivalència en la paradoxa de la connectivitat permanent, accentuant la pèrdua de control. A més, se suma la desigualtat digital entre estudiants i les repercussions en la salut mental.

1. Els adolescents, en ple procés de maduració, enfronten dificultats per establir límits i respectar-los. Alguns estudiants poden perdre’s al món virtual i descuidar les seves responsabilitats acadèmiques i socials.
2. Les desigualtats digitals són evidents als centres educatius, on no tothom té el mateix accés a dispositius i connectivitat, ni el mateix suport social i familiar a l’hora de prendre les decisions adequades.

La crisi en la salut mental dels adolescents s’ha aguditzat en els darrers anys, o almenys se li ha parat més atenció. Encara que la investigació no presenta dades concloents, la comparació amb els altres de manera virtual, la por de perdre’s una cosa important, i la sensació d’estar sempre connectat poden generar estrès i ansietat, especialment en els adolescents vulnerables.

“Preparar el terreny” per enfrontar els desafiaments adequadament

Davant d’aquests i altres desafiaments, la solució varia segons l’enfocament que s’adopti en relació amb les tecnologies mòbils [4]. Algunes solucions es basen en el paradigma de desintoxicació (completa abstinència o teràpia cognitiva) o se centren en el dispositiu (silenciar el mòbil o treure les notificacions). Altres s’orienten a crear entorns propicis per a la presa de decisions adequades (desconnectar en moments i llocs específics o entrenaments de mindfulness).

La solució ideal hauria de ser una combinació d’aquests enfocaments, adaptada a cada individu i susceptible d’evolucionar amb el temps. En aquest context, el concepte de “preparar el terreny”, usat per Sherry Turkle [5] al seu llibre “En Defensa de la Conversa”, cobra rellevància. Aquest enfocament reconeix que no hi ha una solució única ni universal, però que és possible crear un terreny propici per a tots. Algunes de les idees que ella descriu per preparar aquest terreny inclouen:

1. Conrear espais sagrats. Tenir moments i llocs de desconnexió, no perquè el mòbil fa malament o perquè cal restringir el temps, sinó perquè hi ha persones, moments i llocs que mereixen una atenció completa de la nostra part.
2. Disminueix la velocitat. La tecnologia mòbil facilita i accelera la vida, però el temps hi juga un paper molt important en el desenvolupament de la persona. Ensenyar a disminuir la velocitat i cultivar moments de silenci i contemplació és de vital importància.
3. Busca els “no-miralls”. Les xarxes socials i els mòbils mostren les persones, institucions i circumstàncies que s’acomoden a cada “usuari”. Mostrar la riquesa de reconèixer i valorar el que és diferent afavorirà una educació enriquida.

Conclusió

Adoptar aquestes pautes en els diferents àmbits educatius és una tasca no només de professors, sinó de tota la comunitat estudiantil. Els pares i, per descomptat, els mateixos estudiants, tenen un paper especialment important a l’hora de preparar el terreny per assolir el benestar digital personal.