RP / Les biblioteques són importantíssimes. Són un lloc segur. Internet no ho és tant. La biblioteca permet democratitzar l’accés al coneixement, preservar el patrimoni oral i literari com un diàleg, però sobretot la biblioteca és una de les millors eines per a la inclusió i l’equitat. D’altra banda,  la biblioteca escolar és constructora de ciutadania quant al fet que democratitza el coneixement i l’accés a les bones fonts, a una capacitat crítica. 

La biblioteca desenvolupa plans d’alfabetització per a tota la comunitat educativa, amb aprenentatges formals i informals. Una de les seves majors riqueses és que des de la biblioteca es permet una organització que va més enllà de l’organització pròpia de l’aula. Et permet dur a terme activitats internivell i també et permet atreure els pares a un espai segur a l’escola que no és l’aula, on cap a la col·laboració.

Jo crec que és fonamental tenir clar que la biblioteca és un espai d’aprenentatge físic i digital a l’escola. Un espai en el qual la lectura, l’oralitat, la recerca, la creativitat, transformen la informació en coneixement. I aquest model de bibliolab converteix a les BE en espais creatius i inclusius d’aprenentatge, comunicació i sobretot en mitjans i informació, i això ho fa més distintiu en aquest moment en el segle XXI. 

Fins i tot, cal recordar que per al seu lloc, la biblioteca escolar és d’escola, no és una biblioteca pública a l’escola. Això és una cosa molt important perquè té unes característiques que la fan pròpia. La biblioteca escolar ha de donar resposta a tot el currículum escolar, als seus usuaris, que són les famílies, el professorat i els alumnes. Així, la biblioteca escolar està en la base de tota la resta del sistema bibliotecari, però té unes característiques que la fan pròpia, pels seus alumnes i perquè els fons han d’adequar-se al tipus d’alumnes que té. Per això, una biblioteca útil en contexts de transformacions ha de cuidar els seus fons, digitals i no digitals. 

RP/ El primer és ser conscient de la seva utilitat. Per això, ha de superar el model obsolet de la biblioteca escolar on el focus es posa exclusivament en la literatura, en l’animació lectora. La BE ha de ser multimodal, ha de ser un espai d’aprenentatge multidimensional. Però perquè això succeeixi, perquè la BE sigui un lloc segur, de creixement personal, de trobada, d’equitat, de consciència crítica, d’educació en mitjans, necessita el suport de l’administració educativa i necessita que us deixin complir la llei.

RP / És urgent i molt necessari que s’implementi el pla nacional de biblioteques escolars que es planteja en la LOMLOE. Un pla nacional en el qual hi hagi corresponsabilitat de les CCAA. 

També em sembla fonamental, que hi hagi més universitats on s’imparteix docència sobre BE com a espai d’aprenentatge, a les quals les BE s’entenen des d’aquest model. També penso que és important que s’ofereixin formacions contínues sobre BE. El Ministeri fins fa 4 o 5 anys tenia un curs de formació de BE molt bo. Aquest curs ha deixat d’existir. Però la formació permanent continua sent necessària. 

RP / Per a mi el més rellevant és l’educació enmig d’informació i això comporta tota la digitalització. Hi ha un currículum d’Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI) d’UNESCO que és del 2012 amb actualització en 2020, que estableix clarament que l’AMI convergeix les competències digitals i les competències informacionals, donant lloc a un únic tronc, que és l’alfabetització en els mitjans de la informació.

Nosaltres fem això a través dels projectes documentals interdisciplinaris, que és una eina d’educació en mitjans. El govern de Navarra en el 2012 va publicar un document anomenat projectes documentals integrats, que estableix les bases del perquè treballar per projectes documentals contextualitza l’aprenentatge perquè estàs treballant per projectes de caràcter interdisciplinari però posant l’accent en el tractament de la informació i qüestionant-la. Galícia va per la 10a edició en un concurs de treballs per projectes i té un apartat sobre això.

RP / Si tota l’escola ha de garantir l’equitat, la biblioteca més. A partir del 1986 vaig estar vinculada amb projectes d’educació compensatòria. Desenvolupem tallers amb la biblioteca pública, amb la població vulnerable. En l’àmbit de les necessitats educatives especials, sempre he enfocat el treball a partir de la biblioteca amb aquesta mena d’alumnat, tenint en compte l’accessibilitat, facilitant fons accessibles, lectura fàcil, audiollibres, fons accessibles. També amb propostes inclusives i col·laboratives i en el meu cas sempre he tingut com a ajudants de la BE alumnat amb necessitats. Les alternatives de bibliodiversitat que oferim intenten que aquest alumnat tingui moments de desconnexió. També hem prestat fons digitals des de la BE. 

RP / Jo crec que la biblioteca escolar és el pilar bàsic de la comprensió lectora a l’escola, en tant si enllacem la definició de comprensió lectora de PIRLS, segons la qual els lectors són capaços de construir significat a partir d’una varietat de textos, llegeixen per a aprendre i participar en comunitats de lectors i per al gaudi personal, tot això s’ofereix al model bibliolab. Ofereix textos en diferents formats, intervé molt a llegir per a aprendre, facilita la creació de comunitats lectores i escriptores. La comprensió lectora se sustenta des de la BE per la multimodalitat i per l’oportunitat d’oferir recursos per a llegir gaudint; la base de la lectura està en una bona BE.

RP / Per descomptat. Les BE poden fer importants aportacions a la digitalització dels centres. Poden donar suport a la implementació de mesures de seguretat i privacitat en compliment de la llei, contribuir al desenvolupament de programes d’alfabetització mediàtica i informacional, promoure la formació sobre drets d’autor, llicències, plagi i cites bibliogràfiques i contribuir a la creació d’una política que orienti a la creació de la utilització de contingut digital, definint criteris de qualitat d’ús i de garanties d’accés. 

A més d’això, el pla de digitalització que s’impulsi des de les BE ha de contemplar la bretxa d’accés, no sols referida als dispositius, sinó a la bretxa d’ús, a fi de promoure l’equitat. Cal també fomentar la consciència crítica, que ens ajudarà a ser resilients.

Però, la biblioteca és ambdues, un entorn físic i un digital. I per això, ha d’haver-hi moments per a desconnectar-se i cuidar la salut digital. No estaria de més que hi hagués un espai definit per a la desconnexió. És molt important que des de la BE oferim proposades de diversitat atractiva i que es tingui en compte la salut digital del nostre alumnat. 

RP / El fet de no tenir clar el model de bibliolab dificulta, per exemple, la participació dels coordinadors de TIC dels centres a la Biblioteca. Això, és una peça important. També la falta de temps per a la creació també és un impediment i un repte important. D’altra banda, una BE que té clara la seva funció en l’espai digital, també ha de tenir recursos digitals com Instagram, que cal actualitzar-lo. Finalment, també una manca que hi ha és la falta de formació per part del professorat. S’ha fet molta formació digital, però s’ha fet menys formació en educació digital i mitjans.

RP / El que és més important és que la BE és qüestió d’equip.  Això és el primer. Si una de les persones que lidera o que coordina aquest equip té un màster en biblioteconomia perfecte, però la transformació metodològica que comporta un projecte de biblioteca va més enllà dels elements biblioteconòmics. No sé quina eina informàtica s’usa a Catalunya, en la resta dels estats cataloguem amb AbiesWeb (menys a Galícia que es cataloguen amb Koha). Això és un element previ necessari, però no pot ser que el temps s’empra per a catalogació de fons sigui el cor de la biblioteca. Un equip ha de dinamitzar la biblioteca escolar de manera pedagògica.

El més rellevant és que hi hagi un equip, no sols de professors, sinó també incorporar a l’equip, alumnat, famílies i comunitat, facilita molt les coses. En secundària, em sembla important que llicenciats i professionals en biblioteconomia, puguin accedir a màster de professor, per així poder integrar-se a l’equip de biblioteca de l’institut. 

Per exemple, fa molts anys hi havia una iniciativa que els experts en biblioteconomia s’encarreguessin de la catalogació amb Abies Web que et permetia fer una catalogació col·laborativa amb la participació d’altres integrants de la comunitat educativa com estudiants, docents, famílies.

RP / És molt important començar per la transformació dels espais, l’estructura i de l’equipament, això facilitarà molt les coses. Després, és ineludible la formació del professorat i la comunitat educativa, les famílies i l’alumnat. Com més participació hi hagi de famílies, nens i conjunt del professorat, més garnaties que la proposta de BE s’assumeixi com a pròpia, i això serà garantia de continuïtat. En acabat, un altre aspecte important és l’adquisició de tota mena de fons: jocs, utensilis per a l’espai maker, TD, tecnologia física. 

Per exemple, a Galicia E-LBE plataforma ELBE2 de lectura digital i Eduteca que també està funcionant a les Balears tant amb els préstecs de llibres digitals com amb la generació de clubs de lectura. Per altra banda, a Extremadura està LIBRARIUM la plataforma de lectura digital més antiga de les tres. Però a més del préstec digital és molt important mantenir el préstec físic. Per això, crec que tenir bon fons literari és clau.

RP / El primer és que es compleixi la llei, que es posi en marxa el Pla Nacional de BE. En el 2019 a Galícia ens vam ajuntar a un grup d’experts i vam tenir unes jornades fantàstiques on es va desenvolupar un document, amb reptes per a la BE 2020. El primer repte és dotar d’estabilitat a les BE. Després, consolidar un model de BE com a espai educatiu a la mesura dels diferents centres. El tercer aspecte, que la BE sigui la mediadora en la lectura, en les múltiples possibilitats de lectura, i també en oralitat i comunicació de totes les àrees. I finalment, l’educació en mitjans i informació a les BE. A hores d’ara no podem deixar de plantejar-lo, l’escola té una comesa fonamental aquí, més enllà de la instrumentalització del digital. 

Tot això implica dotació econòmica. Vaig fer una proposta al Ministeri amb els fons Next Generation. Penso que no es pot deixar de plantejar un PERTE nacional de BE sense la col·laboració d’universitats, associacions, ONG… Hi ha una oportunitat extraordinària per a utilitzar aquest fons i establir a escala nacional un programa.

RP /A Galícia està la d’Outes, a càrrec Alicia Nimo que fa un treball impressionant. N’hi ha una altra a Vigo, en secundària i en primària on Mónica i Azún Carballo hi tenen un tàndem de formació per a un projecte en educació informativa. 

Després, a Astúries, la biblioteca del col·legi públic Breban de Manzano, IES La Fresneda i el projecte PROA en col·legi La Caritat, han fet una transformació important. Aquí els CRA són molt importants: CRA Alt Nalón, CRA de La Marina. En Gijón Evaristo Valle, Institut Leopoldo Alas Clarin Oviedo, col·legi de Noreña… hi ha uns quants exemples. Per altra banda, a les Balears tenim el CEIP Badies on he fet formacions. 

A Andalusia han fet molta formació del professorat i tenen una xarxa superpotent, on han posat accent aquí i no tant en digitalització. A Castella i Lleó  hi ha un grup de mestres a Albacete que fa anys que treballa en aquesta línia i fent transformacions en els seus centres. 

En resum, hi ha experiències puntuals en tot el territori, però una estructura armada i que porta temps tan potent com a Galícia, no trobaràs. Això ensenya que l’assessoria de BE és molt important, en aquest cas, la de Cristina Novoa que va ser la coordinadora i continua sent un referent intel·lectual de l’àmbit. A més, és un indispensable disposar de recursos econòmics, d’una infraestructura potent i comptar amb el suport de l’administració.

RP/ Simplement, animar-vos. A la base de la BE està l’equitat, la compensació de desigualtats del tipus que sigui es pal·lia molt des de les BE. Les BE són útils i capaces de transformar els centres, i hi ha realitats que permeten veure que això és possible.