Des de l’any 2019, al projecte BED vam constatar que hi havia un desequilibri entre el qual es feia a la biblioteca pública i el que es podria fer amb un canvi d’actitud i de mentalitat bibliotecària. La qüestió fonamental és que les biblioteques són més que llibres, són persones. I aquesta idea que pot semblar senzilla significa en realitat un canvi total del paradigma bibliotecari. 

Les biblioteques públiques hui, han d’assumir els nous reptes actuals: la revolució tecnològica, les noves demandes de participació ciutadana i el repte de la transició ecològica.  Des de l’inici del projecte BED hem volgut plantejar el debat, la discussió, però sobretot hem volgut tastar accions concretes que feren canviar els pensaments bibliotecaris ancorats en els processos de treball del segle passat.

Per aconseguir el nostre objectiu, hem treballat sobretot amb la ferramenta del laboratori ciutadà. Des de l’inici hem sigut conscients que la nostra feina no era tan sols la de conèixer l’opinió de la comunitat sinó també fer-la partícip del propi projecte de transformació bibliotecària.

Hem de dir que el treball no ha sigut senzill, és complex canviar les idees preconcebudes que existeixen al voltant de la biblioteca en general i la biblioteca pública en particular. I hem trobat molta resistència tant des de dins de la professió com des de la societat civil. Tabús com que la biblioteca pública és un contenidor de llibres no es tomben d’un dia cap a l’altre. I aquí on l’acord és total quan es parla d’animació lectora, al moment de veure més enllà, de pensar en l’aprenentatge mitjançant el fer, la cocreació o la col·lectivitat, les pors i les barreres creixen per tot arreu.

Però és només qüestió de temps, el format del llibre ha canviat de la mateixa manera que el suport de la informació ja no és el que era al segle XX. Tampoc són les mateixes les inquietuds i necessitats de la societat civil i per rematar estem immersos en una situació d’emergència climàtica. Per tant, hem de buscar noves formes de fer front a les noves situacions. 

Però, com?

Des de la BED sempre hem volgut començar pel més senzill. Per nosaltres la transformació comença per xicotets canvis, missatge modestos que provoquen la reflexió i transformacions profundes.

Per exemple, una de les propostes més «revolucionàries» que hem posat en marxa ha sigut la reubicació i reutilització del mobiliari. Llevar prestatgeries, obrir espais, permetre la mobilitat dels mobles segons les necessitats de la comunitat. Provocar l’aparició d’espais flexibles, multiús, ha sigut una acció molt simple que ha enviat un missatge totalment diferent i nou a la comunitat sobre l’ús de la biblioteca pública. La societat civil pot anar a la biblioteca a parlar, a comunicar-se, a trobar-se, a compartir inquietuds i resoldre-les conjuntament, a menjar, a beure, a fer soroll, a moure els mobles, la biblioteca pública, si la comunitat ho vol, es transforma en un espai segur de creació de comunitat, de cura entre persones i diàleg.

A més, des del projecte BED sempre hem treballat amb la idea de l’aprenentatge obert i accessible per tot professional bibliotecari o comunitat que vulgui canviar d’una manera factible la biblioteca pública. Al Manual BED es poden trobar tots els passos a fer per aconseguir la transformació bibliotecària, amb més o menys recursos, amb una metodologia concreta i amb unes indicacions molt clares.

Finalment, cal destacar que nosaltres també hem après amb tot aquest procés de transformació bibliotecària. Els diversos projectes que hem executat els últims anys ens han ensenyat que el camí de la transformació bibliotecària està per definir, que hi ha encara que fer un gran treball de sensibilització i comunicació amb els professionals i la comunitat. 

Per això, per nosaltres a més de la ferramenta del laboratori ciutadà, hem cregut molt important el disseny i la creació d’un moble multiús per la biblioteca on hem desenvolupat el nostre projecte (cada biblioteca, segons les necessitats de la seva comunitat construeix un: per cuinar, per escoltar música, per reparar aparells, etc.).

Aquest «moble», simbolitza el canvi, la transformació, explica d’una manera pràctica, perquè fa participar en la comunitat en el seu disseny i construcció, que a la biblioteca poden passar coses que mai havien imaginat i que la societat civil, amb les seves idees i necessitats, estan convidades a fer part d’eixe canvi donant la seva opinió i participant activament.

Per tant, per a nosaltres, el repte a futur és clar: que la biblioteca pertanya a la comunitat. Que siga ella, mitjançant la metodologia del laboratori ciutadà (o qualsevol altra), qui prengui el control dels continguts. En aquest model els bibliotecaris serem mediadors.

Per arribar a eixe fi, hem de fer un gran esforç de sensibilització. Hem d’explicar, obrir, crear, dialogar i jugar. I hem de repensar la professió, adaptar-la a les necessitats del nostre temps.

Per afrontar aquesta transformació hi ha dos limitacions fonamentals: l’aversió al canvi i la manca de finançament. Hem de ser valents i valentes per a convèncer els polítics i la societat civil que la inversió és ser una ferramenta important en la lluita per l’equitat entre les persones en general i dels xiquets en particular. Que biblioteques públiques transformades en espais comunitaris seran sense dubte eixe necessari pont entre l’aprenentatge formal dels centres educatius i l’aprenentatge informal i lúdic que pot oferir aquest nou tipus de biblioteca. Una biblioteca pública que compartirà continguts i objectius amb les biblioteques escolars, que a més permetrà reforçar la seva presència i importància a les escoles i instituts, creant una connexió entre elles que potenciarà la implicació de la societat civil en la formació reglada.

En definitiva, una biblioteca pública i unes biblioteques escolars fetes per i per a la comunitat.