DM / Tot té els seus pros i els seus contres i s’han d’avaluar. Jo crec que té les parts que sí que ho fa, perquè especialment empodera. Quan tu fas un petit projecte, surt bé i funciona, l’autoestima que t’està generant moltes persones no la troben a altres àmbits. En canvi, amb la tecnologia és molt diferent: jo tinc un somni i el fabrico. I aquesta autoestima que dóna al jovent, a la gent gran o a infants no té preu. La fabricació t’empodera perquè passes a ser inventor o creador. Per una altra part, ens agradi o no, el món va cap aquí. El món va a què tu t’hagis de fabricar, hagis de conèixer la tecnologia, les ofertes de feina que vindran des d’aquí… per tant, la part emprenedora, la part de realització i la realitzadora laboralment, hauran de passar per aquí. Com més eines tecnològiques coneguis i amb més àmbits d’expertesa et defensis, serà més fàcil aquesta adaptació al nou món.
A més, la bretxa digital, tal com la coneixem ara, encara no està superada. Ens passa molt que ens ve jovent que, ara que treballen molt amb tauletes i mòbils, no saben descomprimir un zip. Perquè en utilitzar el mòbil no estàs trencant la barrera digital, ans al contrari. Estàs emprant noves habilitats que són tan fàcils, que estàs oblidant com fer servir un ordinador i fer servir el doble clic. Moltes persones ja no fan servir l’ordinador, perquè es pensen que la tecnologia és un mòbil. Però un mòbil és una barrera d’usabilitat tan forta que fa que no coneguis altres coses. Per tant, la fabricació digital també et permet veure com funcionen les coses per darrere. Un mòbil ens ha allunyat, potser, de la informàtica; mentre que la fabricació digital, ens acosta.
També cal parlar de la part emprenedora, que és molt interessant. Que puguis crear la teva pròpia empresa fabricant això i que no necessitis ni depenguis d’altra gent, és molt potent. I la fabricació digital també et permet això.
I per últim, està la part més social, que és la comunitat. Els tallers dels dimecres (#DimecresFab1) estan molt bé, perquè normalment la gent a la qual li agrada tot aquest món tira bastant sola amb el suport de Youtube o d’internet. Llavors pensen “per què he de sortir jo de casa i compartir espai amb altres persones?”.
Al final, el factor social i el fet de socialitzar-nos ens costa cada cop més. I s’ha de fer molt bé des d’aquí perquè s’enganxin i vulguin venir. Però és cert que hi ha molts perfils que ens costa; per exemple, els dimecres ve gent especialitzada, els i les adolescents venen amb diferents motivacions, però que vingui jovent d’entre 19 i 30 anys ens costa moltíssim. Potser s’hi animen els que els hi agrada tot això, però costa molt. Això sí, quan passa és meravellós. Quan fa eclosió aquesta comunitat no té preu, i quan s’ajuden, col·laboren entre ells i elles, i l’espai va tirant sol és fantàstic. Però per arribar aquí, això s’ha d’alimentar i dinamitzar molt, i des de l’empresa tenim molta experiència en fer-ho. En venir del món dels Centres Cívics, del barri, estem molt més acostumats a això que altres espais que els hi manca el vessant social.