Article d’aprenentatges
CLARA GARCIA BLANCH
L’ús de la IA en l’àmbit educatiu ja no és una novetat tot i que encara es tracta d’una realitat difícil d’abordar. En primer lloc, perquè connecta amb debats pedagògics gens superficials i, en segon lloc, perquè si es vol fer bé suposa transformació, nous aprenentatges i sobretot implicació de tots els agents educatius dels infants i adolescents.
Els estudiants mereixen que els puguem oferir criteri propi, capacitat de resposta i bases metodològiques, i les famílies, un posicionament, un criteri i un rumb clars.
Però com fer-ho quan el context en el que es navega es modifica constantment, és amenaçant i a més a més ve acompanyat d’informacions contradictòries, i en ocasions fins i tot alarmants? Doncs com s’ha fet sempre: atrevint-nos a fer preguntes incòmodes per poder donar millors respostes.
En aquest article trobareu quines han estat aquestes preguntes que ens hem fet i les respostes que hem obtingut des del laboratori d’innovació educativa (Creixen Lab). Creixen Educació és una cooperativa de segon grau constituïda per les cooperatives Escola Sant Gervasi, Suara i Abacus que actualment gestiona tres escoles: Creixen Povill Olesa, Creixen Terrassa i Creixen Goar Viladecans.
En primer lloc us compartim les dades que tenim, fruit d’una mostra de 698 alumnes d’entre 10 i 18 anys i 102 professors i professores enquestats, així com les reflexions i aprenentatges als que ens han conduït:
“Que si li demano que em faci una foto, acabi a una xarxa social. També em preocupa que algun dia totes les converses es publiquin”
“La dependència que es pot arribar a tenir cap a ella, a més, sempre et dóna la raó quan li dius alguna cosa, cosa que no és gens bona en casos de persones molt influenciables o amb depressió.”
“Els riscos de que la gent no aprengui res per si sola.”
“Que no penses ja per tu mateix moltes vegades.”
D’aquestes dades en treiem les següents conclusions: els alumnes posen en valor el tracte humà dels seus professors i professores, hi compten i el consideren més expert que les eines d’IA, afirmen que la IA no podrà substituir mai el professor/a en:
“L’acompanyament emocional en el procés d’estudi i en la elecció de futur professional”
“La manera d’entendre i de saber si estic millor o pitjor, l’ajuda emocional”
“La manera de conèixer a l’alumne i ajudar en les seves necessitats no només acadèmiques”
Aquestes afirmacions ens fan pensar que ens toca donar encara més valor a aquesta vessant del tracte humà dins de l’aula i en la transmissió de sabers, ja que la gran majoria són conscients dels riscos i demanen a la comunitat educativa que els proporcioni eines per poder-hi fer front:
“M’agradaria que els meus professors i professores m’ajudessin a saber com fer servir la IA, fer millors preguntes (prompts), detectar notícies falses o imatges manipulades, entendre com la IA afectarà el meu futur.”
Per tant, és necessari introduir al currículum més aspectes en relació a pensament computacional, l’alfabetització mediàtica i la capacitat crítica.
El conjunt dels aprenentatges ens ensenya que no té cabuda un model d’implementació de la IA a les escoles que sigui parcelat, aïllat. La transformació ha de ser de tot l’ecosistema. I amb aquesta mirada, la incorporació de les famílies passa a ser un imperatiu.
Totes les passes que l’escola decideixi fer no serviran per avançar si no hi incloem a les famílies, que tenen un paper rellevant com acompanyants en l’ús de la IA dels seus fills i filles. Les famílies, junt amb l’escola i el grup d’iguals, són referents a partir dels quals els infants i adolescents construeixen el seu criteri propi a mesura que van creixent.
L’arribada de la IA no ho ha fet per àmbits d’actuació ni de forma parcelada, no es reserva espais lliures de la seva intervenció. I de la mateixa manera que no es pretén que el que es transmet a l’escola quedi totalment deslligat de la resta d’ecosistemes de l’infant, també en el cas de la IA, les bases de bon ús que es transmetin en un context, han de poder-se aplicar en la resta.
Molts dels grans models de llenguatge que hem vist que els estudiants fan servir, no en fomenten un ús crític, ni faciliten posar-hi límits, ni estimulen la reflexió i l’esforç per fer-ne un ús responsable que vetlli per mantenir l’exercici cognitiu.
Tots els espais de suport, comunicació i qüestionament que la família pugui proporcionar a l’infant, enfortiran la seva capacitat crítica i qüestionadora que previngui de la dependència vers la intel·ligència artificial.
Per on començar? En un món on tot es resol de pressa, on les respostes es troben amb massa facilitat, convé reprendre la pràctica del diàleg i la pregunta. Aprenguem dels infants més petits que quan comencen a descobrir el món no paren de preguntar-se per què, ja que és la millor pràctica a adoptar avui en dia per acompanyar els infants en l’ús de la IA.
En aquest darrer apartat de l’article volem compartir amb vosaltres, les famílies, algunes eines.
Es tracta de recuperar els clàssics: estima i afecte, límits clars i escolta lliure de judici.
Estima i afecte
L’amor connecta amb el benestar, amb els espais de gaudi compartits, de descoberta conjunta. Sabem que la soledat no desitjada en la infància i l’adolescència és una realitat, i els xats dels grans models de llenguatge programats per simular interaccions humanes, suposen un alt risc d’antropomofisme, l’atribució de característiques, emocions o comportaments humans a entitats no humanes.
Continuar sent referents del seu afecte i estima a mesura que es van fent grans és enfortir el vincle i la protecció, fet que proporciona a l’infant la confiança suficient per teixir noves xarxes de suport, a banda de continuar comptant amb la familiar, i facilita que si mai hi ha algun problema en relació a l’ús de la IA, l’infant sempre comptarà a casa amb un espai segur i genuïnament humà on compartir i demanar ajuda.
L’amor en família també ens porta a parlar del lleure en família, de passar-ho bé junts, de descobrir coses noves i d’alimentar la curiositat que ja de per sí tenen els infants:
Mantenir un infant curiós és prevenir que no s’apagui davant la sobrecàrrega d’informació que rebrà quan comenci a interactuar amb els entorns digitals, és entrenar el seu cervell per tal que sigui capaç d’identificar quan comença a patir el deute cognitiu fruit d’un excés de delegació a la IA d’alguns processos de pensament.
Normalment les famílies no tenen cap dubte a l’hora d’indicar als seus fills i filles, per exemple, a quina hora han de tornar a casa quan surten. El que he vist els darrers anys, és que quan es tracta d’oci online (xarxes socials, jocs en línia, programes d’IA, etc), molts adults es senten insegurs, com si en desconèixer el funcionament del joc, no poguessin posar-hi unes normes. La meva resposta és molt clara: Els experts en sentit comú, en capacitat de resoldre un conflicte, en detectar informacions falses, en prevenir situacions de risc…continueu sent vosaltres. Cal que les famílies us atreviu a agafar les regnes a l’hora de posar límits als usos digitals dels vostres fills i filles.
I de la mateixa manera que aquí vosaltres hi teniu una responsabilitat molt gran, també la té la resta de l’ecosistema de donar-vos suport, eines, informar-vos, etc. Si la família es sent segura, podrà marcar el límit d’una manera clara, transmetrà seguretat i serà molt més fàcil que l’infant compleixi amb allò que se li demana i vagi adquirint criteri propi en l’ús de la IA.
D’altra banda, a més de ser clars cal que els límits també siguin compartits i, a partir de certa edat, consensuats. És una pràctica molt enriquidora pactar junts com es farà servir la IA en cada cas. A continuació us proposem algunes preguntes obertes que podeu plantejar abans de començar a fer els deures, fins i tot podeu tenir les preguntes enganxades amb post its al chromebook! Si us hi heu fixat, els xats dels grans models de llenguatge d’IA sempre s’ofereixen a realitzar per tu la següent tasca, i la següent, i la següent…Si abans de començar pactem el límit d’ús que li delegarem, és més difícil caure en acabar delegant-li tot.
Abans de començar a fer els deures, establim:
Comunicació, interés genuí, mossegar-se la llengua i no opinar sempre, ser conseqüents i honestos i no tenir vergonya d’acollir l’error, de posar sobre la taula allò que ignorem i les pròpies experiències amb l’ús de la IA que estiguem tenint a casa, a la feina, etc. Moltes vegades preguntem a un infant o adolescent sobre la seva experiència i rebem evasives o monosíl·labs. Que no us preocupi, l’important és que les nostres ganes de conversar mai faltin, i tant se val el tema, l’estona, el moment, el lloc:
En temps de vincles inestables i sobresaturació informativa, les famílies hem de ser com uns “oients de guàrdia”, disposats a escoltar en qualsevol moment que hi hagi la necessitat de compartir.
Aquesta escolta activa lliure de judici té a veure també amb l’estima incondicional des de la que els infants necessiten ser guiats, la idea seria transmetre el missatge de: encara que facis tot el treball final copiat amb IA jo t’estimo igual. No li evitarem les conseqüències que això tingui i l’acompanyarem en que assumeix les responsabilitats dels seus errors, però en mantenir l’amor intacte, ens mantenim també com a fidels oients que no jutgen, i això farà que si mai hi ha alguna situació de risc, tinguin la tranquil·litat de recórrer a nosaltres.
La necessitat de compartir. La IA en l’educació serà compartida o no serà.
Cal incloure a tots els agents de la comunitat educativa i no només compartir els aprenentatges sinó també allò que desconeixem: no tinguem por de mostrar-nos dubitatius davant els infants i adolescents, transmetre que no tenim totes les respostes és normal i humà i una bona manera d’acompanyar en l’ús de la IA.
Si normalitzem i compartim el no-saber (no saber com començar la redacció, no saber com estudiar, no saber on comprobar la font d’informació, no saber el que m’estan preguntant…), sortim de la relació de dependència vers la IA i teixim noves xarxes de suport i aliança.
El text que es mostra a continuació ha estat traduït per una eina de traducció automàtica. És possible que hi hagi algunes errades producte de la traducció literal.
Les funcions de cerca i ordre solament funcionaran en l’idioma català.
Gràcies per la vostra comprensió.
