LM / Hi ha estimacions, com la de la consultora Gartner, que va dir que el 2022 el 50% de la informació publicada seria falsa, però no està tan clar. Un dels grans canvis del paradigma informatiu és que abans teníem molt marcat on eren les notícies, mentre que ara està més barrejat. Per exemple, les noves generacions tenen una visió del món molt influenciada per les xarxes socials, que alhora han fet multiplicar els espais de debat. El problema és que hi ha massa informació, i aquesta infoxicació fa que l’objectiu no és ser escèptic amb tot sinó crear canals de confiança per trobar la informació bona.

LM / Ara hi ha més consciència, però crec que aquest tema no té l’espai que hauria de tenir al currículum. Personalment, penso que hi hauria d’haver una matèria troncal d’alfabetització mediàtica informativa.

LM / És important explicar als alumnes, sobretot de l’ESO, com es genera la informació, el fet que no sempre l’emissor de la informació és qui es pensen, que sovint està esbiaixada i que es presenten fets per opinions. Aquest pensament crític s’ha de treballar per saber trobar la informació fiable. No els hem d’ensenyar a ser escèptics del tot, perquè si no poden acabar per no creure en res, sinó a construir canals de confiança i a trobar la informació ben feta, tant al periodisme com en altres espais, com pot ser la Viquipèdia, les pàgines dels centres de recerca o els divulgadors. 

LM / Personalment, crec que els pares i mares hem de tenir la humilitat de reeducar-nos i tornar a aprendre com fer servir la informació a internet. Fins i tot en espais professionals on esperaríem que una persona és capaç de reconèixer una font fiable i una que no, hem vist que no és així. Cal un bany d’humilitat, i també intentar no transmetre els nostres biaixos cognitius als nostres fills. És molt fàcil dir-los que el polític que no ens agrada menteix i que el que ens agrada no menteix.

LM / Perquè una democràcia no pot funcionar si no donem a tothom el mateix dret a la informació, tal com recullen els Objectius de Desenvolupament Sostenible. El risc és pensar que tenir accés a més informació és tenir més accés a informació, però això no és veritat, perquè hi ha informació que contamina i que fa que perdem temps, energia i confiança per saber realment quina és la bona i la contrastada. No saber reconèixer una informació de qualitat és el mateix que no tenir accés a cap informació. I des d’un punt de vista individual, la desinformació pot generar perills molt greus, com per exemple no vacunar-nos o les estafes online.

LM / Per una banda, ha creat més conscienciació en l’àmbit institucional i acadèmic, però, d’altra banda, hi ha hagut molta desinformació i s’ha agreujat la desconfiança en les institucions, fins al punt d’arribar a extrems de conspiracionisme molt greus. S’ha donat veu a teories absurdes sense capacitat de justificació, només barrejant fets i opinions. Així és com es crea la desinformació i es destrossen les bases de la convivència democràtica.

LM / Barrejar fets i opinió sempre ha funcionat. Potser qui hi ha al darrere no va a fer mal, però els joves no poden pensar que una persona a qui segueixen perquè juga molt bé als videojocs també en sabrà molt sobre canvi climàtic. L’educació mediàtica és necessària perquè hem de saber veure què hi ha al darrere d’un producte molt ben fet o un argument molt ben exposat.

LM / Amb el fact check polític es pot arribar a alguna conclusió basada en números i dades. En canvi, fer fact check de teories conspiracionistes és molt difícil perquè els discursos són tan amplis que els desmenteixes un a un i no acabaries mai. També ens trobem amb casos que no són verificables, com les opinions, i que el nostre impacte és molt limitat, perquè es requereix molt de temps per estar segurs d’una verificació i aquesta potser arriba quan la mentida ja s’ha fet viral.

LM / Hi ha xarxes internacionals formades per moltes organitzacions que treballem coordinadament. Qui es pensi que el fact checking són només quatre periodistes posant verdader i fals en uns continguts s’equivoca. Som un espai institucional, acadèmic i periodístic que vol suplir la necessitat de tornar a verificar continguts que ja havien circulat.

LM / La desinformació no desapareixerà. Ni la que generen les xarxes socials, ni la que generen els mitjans fent clickbait, ni la que generen els polítics dient mentides, ni la que generem tots fent un tuit que es viralitza i potser conté una afirmació falsa. Per això, cal entendre la desinformació i categoritzar-la des d’una perspectiva acadèmica, trobar solucions tecnològiques perquè no es puguin viralitzar informacions falses, i aconseguir també que les plataformes tecnològiques trobin un model de negoci que no impliqui tanta polarització ni emocions tan fortes. I també hi ha una altra part, que és la que a mi m’apassiona, que és l’educativa: hem d’assolir que les noves generacions siguin capaces de reconèixer una informació fiable sobre la qual puguin basar la seva opinió i raonar sobre un argument.