No obstant això, la tendència educativa de les últimes dècades ha canviat a memoritzar contingut i processos, no a aprendre fent. Els resultats són: adults que no saben aplicar aquest contingut o processos en el seu dia a dia i milions d’estudiants desmotivats que no veuen el benefici de l’educació.

La cultura maker en l’educació, el fer projectes, ha sorgit com una manera de tornar a fer i aprendre fent. No són idees noves, però és una nova manera d’implementar-les. Escoles a tot el món han obert salons amb impressores 3D, electrònics o robots. Entre FabLearn, Maker ED  i FabLab s’han entrenat a més de 55,000 mestres a nivell mundial. Milions d’estudiants han jugat amb Leds o dissenyat alguna cosa en Tinkercad i Scratch. Quins són els beneficis?, Són els mateixos beneficis per a todxs?, Com es dissenya l’experiència educativa perquè sigui per a todxs?

Amb l’ajuda de la meva co-fundadora Gabriela Calderon, muntem un pilot d’aquest programa a la Ciutat de Mèxic, amb participants de zones desateses convidats aleatòriament. Els nostres aliats van ser: Stanford University, una universitat privada Mexicana anomenada el Tecnològic de Monterrey i la preparatòria pública d’una zona desatesa anomenada Batxiller de Cuajimalpa. Stanford ens va donar suport amb el material de robòtica, el Tec de Monterrey amb les instal·lacions que van incloure: una màquina 3D, una talladora làser i un grup d’estudiants universitaris que entrenem perquè correguessin el programa a canvi d’usar aquesta experiència per a satisfer el seu requisit de servei social. La preparatòria Batxiller de Cuajimalpa ens va donar suport en proporcionar-nos el rang de nombres de matrícules que usem per a fer la selecció aleatòria i ens va ajudar a convidar a lxs estudiants seleccionats i als seus familiars perquè els expliquéssim el programa. El director de la preparatòria els va demanar a lxs estudiants assistir els dos primers dies al programa i si volien continuar després d’aquests dies era decisió de ellxs. 

“Molts estudiants van expressar que després del programa entenen “com funcionen les coses” o “com es fan les coses”, que ara veuen alguna cosa i pensen “això funciona amb alguna cosa que sé que és”. Trobem un grup de comentaris dels participants sobre com després del programa senten que poden construir idees noves o algunes que havien tingut en el passat.  Uns altres van esmentar coses com “No vaig pensar que podria fer-ho, però ara crec que puc”, un altre tipus de comentaris en aquest grup van ser sobre el difícil que pensaven que era aprendre el material i com el perceben ara. També eren comuns comentaris com “al principi no m’agradava, fins que vaig començar a practicar i ara m’adono que m’estic tornant bo”.

Després d’aquest pilot, Gabriela i jo co-fundem FabLabMex i durant els cinc anys que implementem els programes amb participants de zones desateses, convidats aleatòriament, sempre vam tenir aquests mateixos resultats.  Vaig aprendre que programes com aquest so per a todxs, encara per als qui no els agrada la tecnologia o fer projectes, perquè se’ls dona espai als participants perquè trobin la seva veu, aprenen a col·laborar, a veure el món mal·leable, a entendre com estan dissenyades les coses i per a què serveix aprendre. Vaig entendre que aquests programes canvien com es perceben els joves a ellxs mateixs, el valor li donen a saber i el que poden aconseguir amb les seves carreres. I em vaig adonar que implementar aquests programes no és gens fàcil, però els beneficis són moltíssims. Aquests programes generen oportunitats educatives de qualitat perquè:

1. Generen una necessitat real per a aprendre.
2. Donen significat al fet d’aprendre.
3. Motiven a l’estudiant.
4. Fan que les idees, la tecnologia i el coneixement siguin de lxs estudiants no de les persones que van construir un currículum.
5. Promouen experiències que d’una altra manera no tindrien aquestes poblacions i sense les quals és impossible imaginar-se com a creadors de la narrativa que es dissenya en el seu entorn.
6. Els mostra el que poden crear, els problemes que poden resoldre i el potencial que tenen

La meva següent pregunta era com integrar aquestes experiències a les escoles que necessiten empoderar als seus estudiants i motivar-los? Vaig tenir l’oportunitat de descobrir la resposta en el Beam Center, NYC. El Beam Center és un lloc màgic on niñxs i joves construïen col·laborativament calidoscopios de 12 metros i pots motoritzats per una roda de hàmster. Em va intrigar molt la idea de crear programes on el resultat anessin projectes públics, multidisciplinaris, grans, i que només es poguessin produir en equip.

Vaig crear un programa de desenvolupament professional perquè mestres d’escoles amb poblacions desateses usaran la creació d’aquesta mena de projectes: col·laboratius, grans, públics,  semi-oberts i amb tecnologia per a aprofundir en els temes que ensenyaven. Després de quatre iteracions i moltíssim esforç, aconseguim crear un desenvolupament professional que es pot implementar en escoles públiques i que ha ajudat a centenars de mestres a implementar projectes que ressalten el potencial de més de 10,000 estudiants.

Alguns dels obstacles van ser:

1. Poca oferta en desenvolupament professional que ajudi a *lxs *maestrxs a implementar projectes amb els seus estudiants, o que els ajudi a utilitzar tecnologia amb finalitats creatius  a les seves aules.
2. Poc suport en la part administrativa de l’escola per a iterar en aquesta nova manera d’ensenyar.
3. Cap reconeixement acadèmic formalitzat que doni valor administratiu a l’aprenentatge reeixit en els projectes (eportfolios, transcript d’aquestes habilitats, etc).
4. Cap temps extra perquè lxs mestres poguessin planejar els projectes.
5. Poca organització administrativa per a coordinar col·laboració entre mestres.
6. Falta de fons en materials.

El que funciona:

1. Tenir almenys quatre mestres en cases escola que vulguin generar capacitat per a aprendre per projectes.
2. Crear un pla a cinc anys per escola amb eixos administratius, acadèmics, estudiantils, i comunitaris.
3. Amplificar el que ja saben fer els mestres: teixir, treballar en fusta, coure, etc.
4. Amplificar el que ja saben fer els estudiants i la seva comunitat.
5. Resoldre els obstacles abans descrits.

Hem tingut molts projectes boníssims (veure vídeo) i molts estudiants que van sobresortir a nivell nacional. La nostra participant Sofia, una migrant que va participar en el nostre programa d’astronomia i va construir juntament amb altres estudiants un dom geodèsic on es mapean les estrelles, va ser convidada a la nit d’astronomia a la Casa Blanca i va ajudar el President Barak Obama a utilitzar un telescopi. Sofia ara està acabant els seus estudis universitaris.