Crònica

BiblioTech, l’oportunitat de reimaginar les biblioteques escolars

MERCEDES BLANCO / Sociòloga i docent

El 14 de novembre, la Fundació Bofill va celebrar la primera trobada dels centres educatius que participen en el pilot de Bibliotech. Un projecte per contribuir a revitalitzar l’ideari col·lectiu entorn les biblioteques escolars, reivindicant el seu rol imprescindible d’equitat i transformació educativa.

En el vídeo pots recuperar la gravació de tots els espais de la jornada d’activació del projecte Bibliotech.

Si vols saber-ne més d’aquest projecte, els seus reptes i fer servir les situacions d’aprenentatge de la formació disponibles en obert pots consultar la pàgina web Bibliotech.

 

La llei d’educació 12/2009 estableix que tota escola pública ha de disposar d’una biblioteca degudament dotada de recursos bibliogràfics, tecnològics i humans. No obstant això, només el 58% dels centres públics disposen d’una biblioteca escolar, quan el 2015 eren el 79%

Davant d’aquesta situació, és necessari dotar a les biblioteques escolars de recursos educatius, d’aprenentatge i lectura perquè puguin oferir serveis de qualitat, i acomplir el seu rol com a agent indispensable per garantir l’accés universal al coneixement.

El projecte BiblioTech, presentat el passat 14 de novembre al HUB Social, aposta a oferir eines perquè les biblioteques escolars puguin respondre als reptes als quals s’enfronten avui dia, els propis de la societat i l’alumnat del segle XXI.  

Aquesta primera jornada d’activació va comptar amb la participació de docents, directors i bibliotecaris dels 15 centres públics catalans involucrats en aquest pilot. Centres compromesos amb el repte de reactivar i potenciar les seves biblioteques. Tots van arribar amb el desig d’experimentar i repensar, en xarxa, com enriquir les biblioteques escolars, promovent experiències vibrants d’aprenentatge i impulsant estratègies d’equitat digital.

Només el 58% dels centres públis disposen d’una biblioteca escolar, quan el 2015 eren el 79%.

La jornada va començar de la mà d’Héctor Gardó, Director d’Equitat Digital de la Fundació Bofill, qui va obrir una finestra d’exploració de casos i projectes on biblioteques públiques i escolars s’estan repensant en clau d’equitat, passió per la lectura i incorporació amb seny de les tecnologies digitals. 

També va ressaltar que a Catalunya “no comencem de zero; ja tenim biblioteques escolars, ja tenim projectes, ja estem hi ha iniciatives pioneres de com treure el màxim profit de les biblioteques escolars”. I per continuar amb aquest camí, va plantejar la necessitat de superar els “bibliomites” i reconvertir les biblioteques en “espais de vida”.

Amb aquest objectiu la Marta Alfonsea, coordinadora del projecte, va convidar a les escoles participants i als seus impulsors a co-construir el model de canvi de Bibliotech. Però no ho faran sols, comptaran amb l’acompanyament intensiu d’especialistes en biblioteques escolars, referents tecnològics i altres docents compromesos amb aquest repte. Alhora, en el marc de la convocatòria Impuls Digital, tots els docents participants acreditaran el nivell B2 de Competència Digital Docent. 

Ara bé, sabem que els anys de manca de recursos i temps, requereix una aposta decidida per garantir la qualitat de les biblioteques escolars. Per això, el projecte incorpora un paquet de benvinguda per a cada escola participant: un kit pedagògic amb situacions d’aprenentatge especialment pensades per a les biblioteques escolars, un kit literari amb una col·lecció de llibres imprescindibles a qualsevol BiblioTech, i també, un kit tecnològic vinculat a l’itinerari triat per cada escolar (MAKER-STEAM o bé, MEDIA-CRÍTIC). 

Tots aquests recursos tenen com fi oferir eines perquè les escoles puguin treballar de manera autònoma i col·laborativament amb tota la comunitat per garantir que assoleixen els objectius del pilot d’una manera sostenible. 

Després de la presentació dels coms i els perquès del projecte, la Carme Fenoll, directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la UPC i l’Azucena Vazquez, directora de transformació digital d’Escuela 21 ens van aportar la seva opinió entorn de la pregunta: Per què cal reimaginar les biblioteques escolars?

Carme Fenoll va destacar el luxe que tenim a Catalunya amb una de les millors xarxes de biblioteques públiques del Món, la biblioteca Gabriel García Marquez. Però ens recorda, amb pesar, que per contrast tenim les biblioteques escolars poc dotades i treballades. Com a país, creu que tenim el potencial i el deure d’anar més enllà, i que ambdós sistemes siguin referents i estiguin connectats.

Projectes com Bibliotech, que posen en el centre del debat públic el lloc de les biblioteques escolars en el segle XXI, són claus per impulsar aquest canvi. Però perquè aquesta transformació sigui possible és necessari comptar amb personal capacitat i amb dedicació exclusiva al desenvolupament de les biblioteques escolars, continua dient. 

Estirant aquest fil, l’Azucena Vázquez plantejava que aquest repte també inclou la incorporació de l’alfabetització mediàtica i informacional com a objectius de les biblioteques escolars. Va explicar que, avui, aquestes noves alfabetitzacions no poden quedar fora de l’escola i tampoc de la biblioteca perquè “si no es fa en l’espai on estan totes els infants, que és l’escola, acabarem depenent de les famílies i només podran fer-ho les famílies que puguin, sàpiguen, vulguin o una combinació les anteriors”.  

Precisament, un factor clau per fer possible aquesta transformació és el lideratge col·lectiu, perquè l’escola sola, no pot fer un canvi sistèmic. Totes dues van apuntar a la necessitat de lideratges distribuïts als centres perquè els processos de canvi que es generin siguin sostenibles. En aquest sentit, Vázquez va emfatitzar que “s’ha de treballar amb les famílies i amb altres actors de la societat, així com l’administració pública també ha de donar recursos, formació, acompanyament, models, referents i temps perquè les escoles tinguin l’oportunitat de fer-ho bé, per fer una incorporació amb sentit”.

Finalment, per tancar la taula rodona, la Carme Fenoll va entomar una de les qüestions més controvertides i rellevant: Qui ha de liderar la biblioteca escolar?

En un món ideal, va exposar, tota escola hauria de tenir l’equip docent i professionals bibliotecaris, però a curt termini no és realista. Per tant, confia molt més en el fet que els equips docents i els mestres, es puguin formar i tinguin més hores, temps i recursos per fer aquestes formacions que els dotin d’unes bases fermes, sobre les quals desplegar la transformació de les biblioteques escolars.

Després d’aquesta taula, amb noves preguntes, inquietuds i plens de ganes de pensar i reimaginar les seves biblioteques, els participants de l’acte d’activació es van endinsar en diferents tallers d’experimentació per a descobrir activitats educatives a realitzar a les biblioteques escolars , per començar a sentir de primera mà el canvi que és possible en els seus centres. 

Aquestes experiències, dinamitzades amb quatre col·laboradors del projecte, van combinar eines analògiques i digitals per dotar als representants de les escoles participants, inspiració i noves idees per a reinventar les seves biblioteques escolars amb els recursos que es donen els kits i la seva imaginació.  

  • Make and Learn, experts en contingut educatiu digital que apropen les disciplines STEAM als centres educatius, van oferir dues experiències. Una, en la qual van utilitzar materials de robòtica per crear històries i els seus personatges, i l’altre, utilitzant una placa electrònica vinculada a la relatoria d’històries.
  • Per altra banda, Verificat, una associació sense ànim de lucre compromesa amb la  lluita contra la desinformació i la manipulació a internet, va proposar dues experiències per aprofitar la IA i eines digitals per captar l’atenció dels alumnes i ensenyar a contrastar informació. 
  • També, Vull Aprendre, una associació de mestres, que entre altres coses, incorporen les tecnologies i la divulgació a través dels pòdcasts per fer d’altaveu de transformació educativa, va dinamitzar dues experiències, en les quals va invitar a crear plàsticament i digitalment amb realitat augmentada i stop-motion, animacions i llibres per impulsar la imaginació des de les biblioteques.
  • Finalment, Tàndem, especialistes en literatura Infantil i Juvenil i mediació literària, van portar a terme dues experiències per impulsar el plaer de la lectura i la curiositat per aprendre des de les biblioteques, donant eines per fer una bona selecció de catàleg i per fer una bona anàlisi amb els infants.

En finalitzar les experiències, eren latents les noves idees, l’entusiasme i l’energia per començar a traslladar les propostes i continuar reimaginant els 15 models de biblioteques escolars dels centres del projecte BiblioTech.

Per fer-ho, acompanyarem als centres educatius per compartir coneixements i orientacions, fent de nexe amb l’ecosistema d’experts i donant resposta a les necessitats que vagin sorgint. Continuarem consolidant aliances amb el seu territori que els permetin seguir sumant possibilitats i recursos. En aquesta fase, es garantirà transferir bé els objectius i dotar de les estratègies perquè els equips motors dels 15 centres estiguin al capdavant, liderant la transformació de les seves biblioteques escolars en sincronia amb el seu projecte educatiu de centre. 

Si vols aprendre més sobre el repte de repensar el món de la lectura i les biblioteques en clau digital, tafaneja les aportacions fetes per referents al laboratori d’equitat digital. 

Posts relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible