Benestar Digital i digitalització pel benestar
Un aspecte destacat dins de les propostes presentades a la HackB va ser l’adaptació a la ràpida transformació digital que està experimentant la nostra societat. Aquest enfocament es va centrar especialment en dos pilars fonamentals: el benestar digital i la digitalització pel benestar. El benestar digital es refereix a promoure un ús equilibrat, saludable i beneficiós de les tecnologies, abordant la importància d’una relació positiva amb els dispositius i plataformes digitals. D’altra banda, la digitalització pel benestar implica l’ús de tecnologies i eines digitals per a la identificació i resolució de problemes en àrees com la salut i el benestar social. En aquest context, s’ha buscat explorar i proposar solucions innovadores que integren la transformació digital per millorar la qualitat de vida i el benestar col·lectiu, posant èmfasi en l’ús intel·ligent i responsable de la tecnologia per al bé comú.
En el context de la solitud involuntària entre les persones sense llar, en relació amb les tecnologies digitals, es va identificar com a objectiu principal l’ús de les xarxes socials com a mitjà per fomentar la integració social d’aquest col·lectiu. Malgrat que les solucions prioritzaven les interaccions personals i presencials, també es considerava important la utilització de plataformes de missatgeria instantània i altres eines digitals per facilitar la inserció d’aquestes persones. Així, es posava un fort èmfasi en l’educació per promoure un ús responsable i efectiu de les xarxes socials entre aquest grup social, reconeixent-ne el potencial com a eina per a la seva inclusió social.
El tema sobre les conseqüències negatives de l’ús de les xarxes socials es relaciona directament amb l’objectiu de promoure un benestar digital. No només es tractava d’assolir un ús equilibrat i beneficiós de la tecnologia, sinó també de sensibilitzar i informar sobre els possibles problemes socials i personals derivats d’un ús inadequat a llarg termini. Les solucions proposades en aquest àmbit es centraven principalment en eines digitals com aplicacions i jocs destinats a educar sobre els perills d’un ús irresponsable de les xarxes socials, destacant la importància de fomentar una utilització conscient i responsable de les tecnologies per evitar repercussions negatives en la salut i les relacions personals.
En el context dels joves com agents de transformació en l’àmbit de l’educació i la salut sexual, les iniciatives digitals van tenir un paper rellevant. Entre aquestes propostes, es van concebre aplicacions educatives interactives i plataformes en línia que ofereixen informació precisa i recursos pràctics sobre educació sexual adaptada a diferents edats i etapes de desenvolupament. Aquestes eines digitals busquen fomentar el coneixement sobre el consentiment, les relacions saludables i la distinció entre la realitat i la ficció presentada en el porno. Al mateix temps, es va posar èmfasi en el desenvolupament d’eines de filtració d’accessos a contingut inapropiat per edat, com a mesura de protecció per als joves.
En relació amb la detecció de senyals i l’ajuda en el suïcidi juvenil, les propostes presentades van posar l’èmfasi en la sensibilització sobre la importància de la detecció precoç de conductes suïcides entre els joves. Tot i que l’ús inadequat de les xarxes socials i altres eines digitals pot generar problemes personals o d’autoestima que poden conduir a comportaments suïcides, les solucions plantejades en aquest context no es van centrar en aquesta problemàtica. En canvi, es va posar una gran importància en l’enfocament de la digitalització pel benestar. Per tant, es van proposar diverses eines tecnològiques per prevenir i detectar possibles senyals de comportaments suïcides, com ara xats amb intel·ligència artificial, mapes neuronals d’interaccions en entorns educatius o experiències immersives i exposicions per abordar la sensibilització entorn de la temàtica del suïcidi.
Després d’explorar les temàtiques rellevants a la HackB, és evident que la intersecció entre educació i digitalització és fonamental per abordar els problemes mèdics de manera interdisciplinària. La integració d’eines tecnològiques amb una educació adequada i completa s’ha destacat com a element clau per afrontar problemàtiques complexes, des de l’educació sexual i la salut mental fins a la prevenció del suïcidi i la integració social de col·lectius vulnerables. La digitalització pel benestar i la promoció d’un ús responsable de les tecnologies són aspectes crucials que complementen la importància de l’educació en la prevenció, detecció i tractament de problemes de salut. Aquesta simbiosi entre educació i tecnologia demostra ser essencial per oferir solucions integradores i multidisciplinàries davant dels reptes mèdics contemporanis.
