Què passarà aquest estiu amb el benestar dels infants, especialment amb aquells que no tindran oportunitat de fer activitats de lleure durant aquest estiu i, en comptes, es posaran davant d’una pantalla? Què passarà amb aquells que no tindran un acompanyament pautat? Es poden anticipar quines conseqüències pot tenir això pel benestar dels infants catalans? – amb aquesta bateria de preguntes va concloure la seva intervenció, buscant introduir el diàleg al voltant de com evitar els riscos i potenciar els beneficis de la bretxa digital en època estival, més enllà dels murs de l’escola. 

L’exposició a les pantalles, la gran preocupació

Des de fa pràcticament dos o tres anys —va explicar l’educadora i assessora en transformació educativa, Coral Regí— el tema de l’exposició dels infants a les pantalles ha estat central. “Ho vinculem a una baixada del rendiment acadèmic i a problemes de salut mental. Hi ha una preocupació realment gran sobre l’ús dels dispositius i de les xarxes socials”, va assenyalar Regí.

També va explicar que en els Exploratoris s’ha treballat amb la idea que “no és tan important el nombre d’hores que els nois i noies passen davant les pantalles, sinó com educar en l’ús saludable dels dispositius digitals. En aquesta línia, és molt important escoltar, sense alarmismes, a les persones expertes, les comunitats educatives, les famílies i, sobretot, als alumnes”. Sobre aquest punt, va afirmar que “ens encanta parlar d’ells, però els escoltem molt poc. I la seva capacitat de diagnosi del que passa és molt rellevant”.

Cal aturar-nos —va dir l’educadora— i reflexionar: “Després d’aquest curs de prohibicions dels mòbils a l’escola, arriben les vacances i el moment del lleure. Com haurien de gestionar les famílies l’accés a les pantalles durant aquest temps? Quin espai han de tenir els mòbils? Quin ús hem de promoure i com ho podem treballar? Quina estratègia pot servir més: la prohibició, la regulació, l’educació en el bon ús?”.

Prohibició, regulació o educació en el bon ús?

“Des de sempre, ens han dit que ens relaxem quan tenim una pantalla davant, ja sigui fent scroll al mòbil, veient una sèrie o jugant a un joc. Aquí tenim un equívoc que hauríem de desfer”, va plantejar Anna Ramis, mare, mestra i pedagoga que, conjuntament amb un grup interdisciplinari de professionals, va publicar un manifest sobre l’ús de les pantalles per promoure un desenvolupament saludable en la primera infància (de 0 a 6 anys).

Un altre equívoc que cal problematitzar —va indicar l’experta— és que l’única responsabilitat dels infants i joves és anar a l’escola, esforçar-se i aprovar i que, per tant, les vacances són un moment de zero responsabilitats. “La seva responsabilitat no és només anar al centre educatiu, sinó també ajudar a la convivència a casa, en tots els sentits. Les vacances no són una barra lliure per relaxar-se”, va dir Ramis. A més, durant les vacances, “ens desquadrem de tot allò que és rutina, contenció i pautes. Tenir zero rutines i pautes és un descontrol psicològic, tant per als infants com per als adolescents”.

Què hauríem de fer? “Regular l’ús dels dispositius. L’objectiu és fer-ne un bon ús limitant el temps i els excessos“, va proposar l’experta, i va explicar que, per això, és fonamental donar recursos i eines a les famílies, “perquè tinguin alternatives i sàpiguen com regular l’ús. No només el temps que passen davant de la pantalla, sinó també en quins moments ho fan“.

Els adults tenim moltes coses a fer, perquè “som les figures de referència, els influencers naturals per als infants i adolescents”, va explicar José Ramón Ubieto, psicoanalista i professor de la UOC. “Crec que una de les coses que ens toca fer és ajudar a construir un relat sobre l’ús de la tecnologia“, va apuntar.

El problema —va observar Ubieto— és que la tecnologia avança tan ràpidament que “La indústria va generar el seu relat propi, ens va explicar quin paper tindria això en les nostres vides, dient-nos que serien fàcils, còmodes i gratuïtes. Però res és gratis a la vida”. L’expert va insistir que el primer deure que tenim és crear un discurs que ens ajudi a relacionar-nos amb la tecnologia de manera saludable, sense renunciar a principis com la privacitat, el respecte i la diversitat, els quals es veuen compromesos en un entorn d’anonimat, impunitat i homogeneïtzació, com el que proporcionen les xarxes socials.

És essencial que els adults generem aquest discurs per acompanyar els joves, perquè ells no només utilitzen la tecnologia per jugar, sinó que també busquen respostes a preguntes vitals, va assegurar Ubieto: “Els adolescents busquen respostes a qüestions, com qui són, què desitgen o si val la pena viure”. Aquests temes són fonamentals per a la seva identitat i benestar, i les solucions simples com la prohibició no són efectives. “No podem posar-nos d’esquena a la tecnologia. Vivim en un món digital i no podem prohibir-lo, sinó establir normes de convivència per a aquest món”, va concloure l’expert.

Quatre estratègies d’implementació col·lectiva: Desconnexió, alfabetització, lectura compartida i activitats presencials

“Som els adults els que no només els hi donem els objectes, sinó que els ensenyem a gaudir i trobar satisfacció en ells“, va coincidir Ramón Ubieto i va assegurar: “No podem esperar que facin el que nosaltres no fem. La solució comença per nosaltres”.

L’expert va suggerir quatre estratègies que poden ser útils. La primera d’elles, la desconnexió. “Hem de fer plans de desconnexió, hem de dedicar menys hores, perquè el principal impacte del món digital en les nostres vides és el segrest de l’atenció. Això, en nens petits, suposa una pèrdua d’habilitats socials i cognitives”, va indicar. Per a Ubieto, un pla digital familiar també és una molt bona idea.

També va coincidir amb Ramis en què “aquesta desconnexió digital ha de ser col·lectiva. No és un assumpte individual. És necessari que hi hagi regulacions, però també que existeixi un pacte social consensuat i inclusiu, per tal que no es produeixi una bretxa de desconnexió entre els que poden desconnectar i els que no, que és una cosa que ja comencem a observar”.

En aquest sentit, l’expert es va preguntar: “Què farà aquest 60% de nens que a l’estiu no podrà fer activitats de lleure?”. En investigacions en les quals ell va participar al Carmel i a Sarrià-Sant Gervasi, on es va estudiar infants de la mateixa edat, “la resposta és clara: al Carmel utilitzen el doble d’hores que a Sarrià-Sant Gervasi els mòbils”. 

La segona estratègia és l’alfabetització digital. “No n’hi ha prou només amb utilitzar menys els mòbils, cal saber utilitzar-los. Hi ha una fórmula que podríem explorar, on els menors mateixos tinguin una participació activa, que es diu el peer mentoring, que es refereix a una tutoria entre iguals“. La tercera estratègia és la lectura compartida i l’última és fomentar les activitats presencials, per oferir alternatives més enllà de les xarxes socials. Com a mares i pares, és important acompanyar-los de forma activa. “La presència física no és suficient. Presència, atenció i desig és un trípode que no podem evitar”, va assegurar.

A aquestes estratègies, s’han de sumar polítiques socials públiques compensatòries. “No pot ser que el 60% dels nens no tinguin activitats durant les vacances. Calen centres oberts, fundacions de lleure, llocs on un nen no es vegi desemparat i condemnat a les pantalles perquè algú no li dona l’oportunitat“, va dir l’expert.

Davant d’una digitalització inevitable, solucions compartides, col·lectives i reflexives

Anna Ramis va subratllar la importància d’arribar a les famílies que no solen participar en xerrades i activitats escolars, per sensibilitzar-les sobre l’ús de pantalles. Ramis va indicar que aquestes famílies sovint tenen altres problemes més urgents, per la qual cosa els professionals han d’anar a trobar-les als llocs de treball, les places públiques o a les visites pediàtriques. Segons Ramis, “aquestes famílies ens han de trobar i ens han de trobar amb aquest discurs que no confronta amb elles, sinó que posa en relleu els drets dels infants”.

A més, Ramis va defensar que la comunitat ha d’apropar-se a aquestes famílies oferint solucions pràctiques i empàtiques com, per exemple, amb els punts Òmnia. També, va proposar involucrar els infants i adolescents en la sensibilització digital, perquè “són una capa molt més sensible de la societat”.

Durant el torn de preguntes, es va plantejar la preocupació pels riscos associats a l’increment de dispositius digitals als centres educatius. Es va debatre sobre la necessitat d’una reflexió compartida entre docents i famílies per definir què significa la digitalització en l’educació i fomentar un ús educatiu i responsable. També es va mencionar l’impacte de la pandèmia en confondre la competència digital amb la mera digitalització de les escoles, i la necessitat de trobar un equilibri en l’ús de la tecnologia.

A més, es va insistir en la necessitat de promoure polítiques públiques per abordar la bretxa digital que afecta les famílies vulnerables i es va posar èmfasi en la importància de reforçar l’autoestima parental, ja que molts pares se senten desbordats per la tecnologia. Finalment, es va destacar la importància de no trencar el vincle de l’afecte i la presència, recordant que “educar és estar, és estimar, és estar al costat” per garantir el creixement saludable dels infants, en un món cada vegada més digitalitzat.

Davant d’una digitalització inevitable, solucions compartides, col·lectives i reflexives

Anna Ramis va subratllar la importància d’arribar a les famílies que no solen participar en xerrades i activitats escolars, per sensibilitzar-les sobre l’ús de pantalles. Ramis va indicar que aquestes famílies sovint tenen altres problemes més urgents, per la qual cosa els professionals han d’anar a trobar-les als llocs de treball, les places públiques o a les visites pediàtriques. Segons Ramis, “aquestes famílies ens han de trobar i ens han de trobar amb aquest discurs que no confronta amb elles, sinó que posa en relleu els drets dels infants”.

A més, Ramis va defensar que la comunitat ha d’apropar-se a aquestes famílies oferint solucions pràctiques i empàtiques com, per exemple, amb els punts Òmnia. També, va proposar involucrar els infants i adolescents en la sensibilització digital, perquè “són una capa molt més sensible de la societat”.

Durant el torn de preguntes, es va plantejar la preocupació pels riscos associats a l’increment de dispositius digitals als centres educatius. Es va debatre sobre la necessitat d’una reflexió compartida entre docents i famílies per definir què significa la digitalització en l’educació i fomentar un ús educatiu i responsable. També es va mencionar l’impacte de la pandèmia en confondre la competència digital amb la mera digitalització de les escoles, i la necessitat de trobar un equilibri en l’ús de la tecnologia.

A més, es va insistir en la necessitat de promoure polítiques públiques per abordar la bretxa digital que afecta les famílies vulnerables i es va posar èmfasi en la importància de reforçar l’autoestima parental, ja que molts pares se senten desbordats per la tecnologia. Finalment, es va destacar la importància de no trencar el vincle de l’afecte i la presència, recordant que “educar és estar, és estimar, és estar al costat” per garantir el creixement saludable dels infants, en un món cada vegada més digitalitzat.

Aprenent a consumir continguts a internet

Finalment, vam conèixer l’estratègia de l’aliança entre l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, la Fundación Aprender a Mirar, i la Fundació Nous Cims, amb la seva proposta educativa WeKo. El seu objectiu és promoure i prevenir el bon ús de les tecnologies en el temps d’oci entre les comunitats educatives de primària.