ED / Què vol dir això, Gisela?

GN / Hi ha un índex, que es diu Índex de Gini, que mesura la igualtat d’oportunitats per la renda de les famílies d’una ciutat. Viladecans és la ciutat amb més igualtat d’Espanya, de les ciutats de la nostra mida. Nosaltres som 67.000 habitants i això varia amb una gran ciutat.

Treballem amb indicadors i estem convençuts que la nostra estratègia de ciutat ha ajudat al fet que les famílies tinguin aquesta igualtat molt més real que altres ciutats, perquè existeix una política activa en aquest sentit.

ED / Com arribeu a tota la ciutadania, inclús amb aquelles persones a les quals l’accés és més difícil per tota aquesta bretxa digital existent?

JB / Arribem amb coordinació amb tothom. Per exemple, quan parlem d’aules d’informàtica o espais on nosaltres treballem la tecnologia, tenim capil·laritat en els equipaments municipals (casals, ateneus…). També contactem amb les entitats que tenen problemes per fer la seva pàgina web i els ajudem a fer-la. O ens posem en contacte amb casals d’avis i fem tallers de telèfons intel·ligents, perquè com sovint no saben com funcionen, els donem suport per configurar-lo, els ensenyem el seu ús, etc.

Per una altra banda, també estem coordinats amb les persones de Serveis Socials i quan hi ha infants que tenen dificultats per poder tenir un dispositiu a casa per poder seguir el curs escolar, a nosaltres ens arriba aquesta necessitat i la cobrim: els fem arribar una tauleta o un Chromebook. També ens coordinem amb les escoles per detectar necessitats.

CLARA MORENO (CM) / Respecte a la coordinació amb el professorat, cal dir que des de sempre les escoles han estat molt vinculades als projectes que hem fet i sempre hem tingut molt bona resposta per part d’elles en tot allò que nosaltres els hi oferim. Això passa bàsicament perquè comencem a relacionar-nos amb un “què necessiteu?”, i a partir d’aquí veiem què podem crear. Això fa que realment es vinculin amb molts projectes i formacions per a mestres i docents que nosaltres oferim. Evidentment, sempre hi haurà persones que no vindran mai, però això passa a tot arreu. 

Ens coordinem també amb el CRP (Centre de Recursos Pedagògics) del Baix Llobregat, rebem les necessitats a través d’ells i els cursos que oferim estan certificats pel CRP. 

Per una altra banda, també ajudem als centres si entren en el Pla STEMcat i mirem què necessiten, com es poden desenvolupar els projecte, i els acompanyem en tota aquesta actualització i digitalització en tots els nivells: sigui amb l’alumnat o amb els i les mestres. La coordinació que tenim amb les escoles és molt estreta i constant, i no només pel que fa a la digitalització sinó en tot, i això facilita molt el fet de poder entrar i acompanyar-los en el que necessiten. 

GN / Al final, hem configurat la part educativa nosaltres i tenim tant contacte, que la detecció de situacions de vulnerabilitat és molt ràpida gràcies a la capil·laritat. Però també tenim una part de la ciutadania que són famílies que no tenen infants i no tenim aquesta manera d’entrar, per tant, estem desplegant una estratègia de ciutat per crear la figura de “connectors comunitaris”: de manera professional, des dels serveis públics; i també de manera voluntària, des d’entitats. El nostre objectiu com a ciutat és que ningú de Viladecans que necessiti un recurs públic es quedi sense ell, que puguin arribar a tot arreu i, per això, el desplegament que fem des de tots els departaments és molt gran: fem trucades i anem casa per casa a fer detecció. Actualment, amb el projecte “A Porta” podem analitzar i fer detecció de necessitats del que passa a les llars de les famílies que no s’adrecen als serveis públics. A més, fa uns mesos vam aprovar el primer pla contra la solitud no desitjada, i tenim un seguit d’eines per arribar a les persones que no tenen xarxa social i que tenen una necessitat en tota la seva magnitud.

ED / Quant a estratègia entenc que us coordineu amb la Generalitat, l’Ajuntament, les escoles, els espais públics… Com gestioneu tot això? I també m’agradaria que m’expliquéssiu una mica quin pressupost hi ha al darrere? Les activitats que oferiu són gratuïtes o només ho són per alguns col·lectius?

GN / La Fundació Ciutat de Viladecans funciona com un departament més de l’Ajuntament, té el seu pressupost municipal, tot i que en Joan ara donarà més detalls.

A Viladecans nosaltres treballem amb aquesta eina perquè ens dona versatilitat per fer coses, per això la majoria de diners són municipals. Però també cal tenir en compte la figura d’en Joan, que és clau perquè l’estratègia que duem a terme sigui exitosa. Ell és el gerent de la Fundació, té formació en tecnologia i ve del món educatiu i de la formació; per tant, no és casual que tot això funcioni, sinó que en Joan té la capacitat de desenvolupar els projectes tan estratègics que la ciutat té assignats a la Fundació, i alguns que no són de la Fundació, però també treballen conjuntament.

JB / Sobre la Fundació, tenim l’equip executor de les nostres intervencions en l’àmbit ciutadà i escola, que som 4 persones. Quatre tecnòlegs amb perfils molt diferents que ens complementem: una persona ve del disseny, una altra és pedagoga, tenim un enginyer de telecomunicacions i una persona que ve del món dels Cicles Formatius d’Informàtica, però molt lligat en temes d’electrònica. Per exemple, tenim en Marc Font que és qui desenvolupa els tallers, intervé amb les escoles i treballa amb la ciutadania a través d’un FabLab que tenim.

Realment no tenim final: el 2002 fèiem alfabetització digital i ara estem fent fabricació digital amb la ciutadania, treballant amb impressores 3D, talladores làser i sempre a l’aguait de les noves tendències per apropar-les a la ciutadania.

Qui dirigeix això en idees i gestió som la Clara i jo, però de manera molt coordinada i treballant transversalment amb tots els tècnics del Departament d’Educació. Per exemple, quan hi ha temes relacionats amb secundària, parlem amb el referent de secundària del Departament i fem els projectes de manera conjunta.

Així que pel que fa al personal som 6: els 4 de front office i nosaltres dos (la Clara i jo) amb coordinació amb el Departament d’Educació i l’Ajuntament.

Respecte al finançament, més del 90% ve dels fons municipals, però els tallers sí que els cobrem amb una quota de 20 € al trimestre. Que és un cost baix, més aviat simbòlic, perquè ens va passar que quan tot era gratuït la gent no ho valorava i qualsevol excusa els hi servia per no assistir. Llavors ens trobàvem que constituíem grups d’unes 10 o 13 persones, i al cap de tres setmanes només n’assitien 3. Per tant, és un preu simbòlic que no té res a veure amb la viabilitat de la Fundació.

ED / Em podeu explicar algunes activitats que creieu que ajuden a reduir l’esquerda digital entre els més vulnerables i el que no?
JB / Potser la més representativa és aquesta que hem detallat al principi: l’alumnat de famílies vulnerables que té dificultats per disposar d’un dispositiu, nosaltres el cobrim amb l’estoc que tenim, o si tenen dificultats amb el punt de connexió, nosaltres ho anem resolent. Són necessitats que Serveis Socials ha de verificar i autentificar, juntament amb l’escola. 

CM/ Nosaltres podem rebre aquestes necessitats detectades tant des dels mateixos centres educatius com des de Serveis Socials. Llavors en coordinem amb els centres i amb Serveis Socials per valorar la necessitat, ja que no tenim recursos il·limitats i normalment els dispositius es deixen durant tot el curs escolar. A més, es fa un seguiment des de Serveis Socials per veure si es fa un bon ús, si s’està cuidant, si és d’utilitat, etc.

ED / Què feu per empoderar a la persona en aquesta eina?

CM/ Aquesta és una altra de les activitats que fem. Nosaltres fem el seguiment molt concret de l’alumnat, però també teníem uns cursos de capacitats per a les famílies que, per la pandèmia es van aturar i ara estem intentant reprendre’ls. Aquests cursos estaven dirigits a les famílies amb la finalitat de poder acompanyar als infants en l’educació digital: els explicàvem què és un Classroom, com podien veure els deures, com podien gravar vídeos, quines aplicacions s’utilitzen a l’escola i com es pot accedir a elles per veure les notificacions… Eren cursos de diferents nivells, amb un aforament bastant reduït (entre 10 i 20 persones) i, com sabíem de quines escoles procedien les famílies, podíem enfocar i personalitzar més el curs segons la situació de l’escola. Per exemple, podíem personalitzar la formació segons el programari que feien servir de comunicació bidireccional, de gestió d’assistències o de la logística del dia a dia al centre, perquè poguessin saber com funciona l’aplicació. 

Tot això ho fèiem en coordinació amb les escoles, els hi demanàvem quines eren les necessitats de capacitació digital que tenien les seves famílies i a partir d’aquí configuraven aquests cursos més personalitzats acord a les seves necessitats per acompanyar als seus infants en el recorregut acadèmic digital.

JB / Una altra activitat que fem són els Tallers Smartphone amb la gent gran. Normalment, fem tallers amb grups d’entre 6 o 8 persones i és una formació molt personalitzada. Els tallers els organitzem amb els instituts, que tenen una assignatura que es diu Servei Comunitari i, sota la supervisió d’un dels formadors de la Fundació, és l’alumnat de tercer i quart de la E.S.O qui imparteix els tallers.

Cada taller són unes 8 hores, aproximadament. L’alumnat primer rep una formació nostra de dues hores per després poder implementar els tallers amb el suport del nostre formador.

Amb aquest projecte treballem diferents coses: per una banda, socialitzem la tecnologia del que és un Smartphone a les persones que, en principi, tenen més dificultat; a més, ho fem de manera col·lectiva amb joves d’entre 14 i 16 anys, creant aquest vincle intergeneracional entre gent jove i gent gran. 

GN/ Pensa també que fa quinze anys que duem a terme aquesta estratègia. Fa quinze anys ja formàvem digitalment a l’alumnat dels centres de Viladecans i, per tant, hem fet un acompanyament personalitzat perquè desenvolupin les seves eines tecnològiques; hem format a docents de la ciutat; hem fet jornades amb ells… 

ED / Quan em parleu d’escoles i centres, són públics, privats, concertats?

GN/ Tots. A Viladecans no tenim centres privats, però tot el que fem ho oferim a tots els centres siguin de la titularitat que siguin.

ED / Llavors, tenint en compte la vostra trajectòria i el vostre present, quin és el repte que teniu?

GN/ El tenim definit. En plena pandèmia vam redactar i vam fer tota la planificació ciutadana de l’Agenda 20-30 i de les missions que treballarà la ciutat. Segurament seran dues, una s’està acabant de fer; però l’altra és abandonament escolar zero l’any 2030; i tota la gent nascuda el 2014 amb estudis postobligatoris. Aquesta és la nostra missió i estem configurant tots els nostres agents en aquesta missió, perquè tenim molt clar que ho aconseguirem. Tenim molt definits els nostres reptes; i malgrat que sabem que no tenim un pressupost infinit, posarem tot el que tinguem al nostre abast per assolir-ho, perquè la prioritat de l’Ajuntament de Viladecans és l’educació.

ED /És un molt bon repte aquest. Ja per acabar, quin paper creieu que juga la digitalització en aquest abandonament zero que teniu projectat?

GN/ El món actualment és tecnològic, i qualsevol persona (i més una criatura) si no és competent en matèria tecnològica, no tindrà feina ni cap mena d’oportunitat al món que s’està construint. Per tant, per nosaltres, l’èxit educatiu – que és el nostre objectiu diari – no té sentit sense aquesta part tecnològica, que forma part del nostre dia a dia. Nosaltres treballem amb les tendències del futur: de la mateixa manera que vam començar amb l’alfabetització digital, ara estem amb construcció 3D i, segurament, d’aquí a uns mesos estarem amb temes de realitat augmentada a les aules. Són tendències imparables i qui no sigui competent en aquestes, possiblement no gaudirà de les mateixes oportunitats laborals de qualitat que la resta.

JB / A més, voldria afegir que també estem analitzant com introduir tot el tema d’intel·ligència artificial a les aules; però encara és un procés en fase d’estudi perquè ho volem fer bé.