El mot ‘maker’, prové del verb en anglès ‘to make’, que vol dir ‘fer’, ja que la base del moviment maker és la pràctica i l’aprenentatge en acció. Aquest moviment s’inspira en la cultura DIY (Do It Yourself), que promou que les persones, expertes o no en un àmbit o una tècnica, construeixin els seus propis dispositius i converteixin les seves idees en una realitat. Si traslladem aquesta idea a l’educació, una metodologia activa com la de “fes-ho tu mateix” o “aprendre fent” (learning by doing), facilita el desenvolupament de la creativitat, la col·laboració, el pensament crític i la iniciativa de l’alumnat, i alhora l’ubica en el centre del seu procés d’aprenentatge.

En aquest article veurem l’impacte de l’educació maker en l’alumnat d’escoles i instituts de màxima complexitat i diverses maneres per introduir-la a les aules a partir de la implicació de tot el claustre i la col·laboració d’entitats del territori. En primer lloc, parlem sobre l’accés a l’educació maker i com alhora aquesta ajuda a democratitzar el coneixement.

En aquest article veurem l’impacte de l’educació maker en l’alumnat d’escoles i instituts de màxima complexitat i diverses maneres per introduir-la a les aules a partir de la implicació de tot el claustre i la col·laboració d’entitats del territori. En primer lloc, parlem sobre l’accés a l’educació maker i com alhora aquesta ajuda a democratitzar el coneixement.

Darrerament, la paraula “inclusivitat” és candent en el món educatiu. I és que volem, o més ben dit, necessitem un sistema educatiu accessible i adaptable per a tothom perquè sigui quin sigui l’origen de l’alumnat o les seves capacitats d’aprenentatge, permeti reduir l’abandonament escolar en edats primerenques. D’igual manera passa en el món digital. Cal establir certs mecanismes i pràctiques perquè el conjunt de la nostra societat tingui igualtat d’oportunitats per accedir i utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquesta fi té un nom, equitat digital.

El moviment maker pot contribuir a l’equitat digital, ja que promou l’ús de tecnologies obertes i de baix cost, cosa que facilita que qualsevol persona pugui accedir i fer-se propis aquests recursos. Això pot ajudar a reduir les barreres d’accés a les TIC i a promoure l’ús de tecnologies més accessibles i inclusives.

A més, el moviment maker promou l’ús de laboratoris de fabricació o espais maker on les persones tenen accés a eines i materials per a la creació de projectes. Això pot ser especialment útil per a aquelles persones que no disposen de recursos o eines per a la creació de projectes tecnològics a casa seva o a la seva escola. Tant és així que moltes escoles estan apostant per aquesta línia de treball centre i hi desenvolupen a poc a poc el seu propi espai per a poder dur a terme projectes amb aquest enfocament. De fet, el projecte FAIG del Departament d’Educació va en aquesta línia. Però igualment, a Catalunya també existeix un bon teixit d’espais que afavoreixen aquest tipus d’aprenentatge fora dels centres. Per exemple, existeix la xarxa d’Ateneus de Fabricació de Barcelona, el Fab Casa del Mig i altres espais maker de caràcter municipal que permeten l’accés a qualsevol centre educatiu o persona de les rodalies amb interès en el desenvolupament de projectes amb aquest tipus d’eines i tecnologies, així com un gran ventall de laboratoris de fabricació d’iniciativa privada amb una gran predisposició per a contribuir en el creixement de l’ús i el coneixement del món maker i digital. 

En aquests espais s’hi realitzen activitats relacionades amb l’educació maker tant en horari lectiu com no lectiu en format extraescolar, que forma part també de l’educació, en aquest cas no formal, de les persones que hi participen. Però és cert que és en l’horari lectiu on realment es pot crear un major impacte en infants i joves sense importar el seu gènere o la seva predisposició per aquest àmbit. I és a partir de la realització d’experiències educatives, involucrant diverses tecnologies i la resolució de diferents problemes d’una manera creativa i que per a ells i elles siguin significatius, quan aconseguim realment despertar un interès cap a aquest món i fer-los entendre que això també pot ser per a ells i elles.

A l’Institut La Sínia de Parets del Vallès, per exemple, l’alumnat aprèn des del primer curs a utilitzar eines i entorns de disseny i programació. L’objectiu és que quan es trobin davant dels diferents reptes que se’ls hi plantegen durant les franges de projectes STEAM que disposa el centre de 4 hores i mitja a la setmana de 1r a 3r, l’alumnat sigui capaç de pensar i decidir per ells i elles mateixes quin és el recurs, màquina, sensor o actuador més adequat per poder resoldre-ho. Aquest fet, que no és gens senzill d’aconseguir i requereix un professorat i espais flexibles, genera a l’alumnat una capacitat d’autonomia, pensament crític i reducció de por a l’error molt interessant a escala pedagògica, demostrant així el potencial d’aquest tipus d’educació a les aules.

Un altre cas és el de l’Escola Joan Miró de Canovelles, que disposa d’un espai maker dins del centre amb les portes sempre obertes, perquè de la mateixa manera que a la Sínia, aquest alumnat de primària, una vegada ha tingut l’ocasió de conèixer les diferents eines i recursos que pot oferir un espai com aquest, les té en compte a l’hora de preparar una presentació o la creació d’una maqueta per a qualsevol mena de projecte, sense necessitat que sigui de l’àmbit cientificotecnològic. Perquè sabem que el fet que l’alumnat estigui motivat i faci quelcom perquè ho ha escollit ell o ella, no per imposició, i el fet d’aprendre fent, encara que sigui amb les mans i sense recursos molt sofisticats, ajuda a generar l’aprenentatge profund que busquem com a docents, ja que aquella experiència que viuran la recordaran.

5 consells per introduir l’educació maker a qualsevol aula

Acabem aquest article amb 5 consells per a escoles i instituts que vulguin introduir l’educació maker a les seves aules:

1. Començar amb projectes senzills (step-by-step): triar projectes amb materials i eines fàcils d’utilitzar, així el professorat pot familiaritzar-se amb les eines i tècniques de fabricació progressivament abans de passar a projectes més complexos.
2. Fer servir tutorials en línia (sharing is caring): un dels trets característics del món maker és la seva comunitat i capacitat de divulgació. Existeixen molts tutorials i guies en línia que poden ajudar a entendre com funcionen les eines i com completar projectes específics.
3. Unir-se a un grup de maker (Together strong): Unir-se a un grup de maker local o en línia pot ser una gran manera de connectar amb altres persones interessades en la fabricació i aprendre junts.
4. Experimentar amb diferents materials i eines (Success through testing): hi ha molts tipus diferents de materials i eines disponibles per a la fabricació, cada un amb les seves pròpies característiques i avantatges. Experimentar amb diferents materials i eines pot ajudar a descobrir quins són els més adequats per a cada projecte.
5. No tenir por a fracassar (Embrace failure as a path to success): Aprendre a fer coses no sempre serà fàcil i és normal cometre errors. Però aquestes errades són una part important de l’aprenentatge. Com a docents no hem de tenir por al fracàs ni a no tenir la resposta a tot, cal transmetre a l’alumnat aquesta capacitat d’autosuperació i entusiasme per aprendre plegats i continuar-ho intentant. La gestió de la frustració és clau.