La tecnologia media les nostres interaccions i activitats quotidianes, a tal punt que a vegades estem més vinculats al món digital que a la realitat. L’escola no és aliena a aquest fenomen, tensant moltes vegades els seus usos i sentits quan no estan regulats o promouen la vulnerabilització de certs grups. Per tant, les eines digitals han d’estar al servei de l’educació, posicionant-se com un suport i recurs en la formació integral. Aquesta és una premissa clara, compartida per moltes persones, però continua sent un ideal que costa concretar. I és que les bretxes socials i econòmiques s’intercepten amb el món digital i educatiu, cristal·litzant així barreres i obstacles per aquells grups de persones més vulnerabilizats.

Com es converteix una eina digital en un suport educatiu davant contextos de desigualtat i exclusió? Els entorns digitals són espais que habitem i que prenen força, però la seva mera existència i accés no promou l’equitat. Hem de posicionar-los a favor d’una perspectiva de justícia socioeducativa, que proporcioni una altra experiència educativa personalitzada i pertinent a interessos i necessitats de les comunitats educatives. Potenciant així una cultura inclusiva, participativa i amb impacte social també des del digital. 

Com fer-ho? Igual que en els entorns físics, hi ha elements de disseny, de contingut i suport basals per potenciar les eines digitals. Parlem del vincle, el diàleg, el treball personalitzat i la flexibilització/adequació curricular com a canals d’acció i transformació. Des d’aquí que parlarem de la digitalització, com aquella resposta que busca gestionar i sistematitzar pràctiques en l’espai digital que promoguin l’educació per tots i totes i atenguin els mecanismes d’exclusió. El seu major poder resideix en el fet que, donades les constants revolucions tecnològiques, se’ns obren múltiples oportunitats per la seva exploració i desenvolupament. Ara, recalquem que no existeix una recepta perfecta o màgica per resoldre les problemàtiques que avui ens preocupen. L’escenari digital no escapa a aquesta premissa, per tant, sempre serà un desafiament contextualitzar la digitalització a la nostra realitat.

Des d’una perspectiva de justícia social, proposem quatre lineaments de digitaliz-acció per atendre l’exclusió socioeducativa i la desvinculació amb els processos d’aprenentatges: 1) Dret Educatiu, 2) Inclusió, 3) Flexibilització curricular i 4) Cuidats.

L’educació és un dret. Quan emergeixen problemes d’accés o permanència en el sistema educatiu, la tecnologia es converteix en una eina que pot permetre un espai de trobada i de continuïtat de l’aprenentatge, però també, de pertinença amb la comunitat educativa. Sigui per un espai limitat o extens en el temps, la digitalització de recursos d’aprenentatges, d’activitats, de comunicació amb els i les estudiants es poden dur a terme mitjançant les plataformes virtuals que existeixen a disposició, considerant xarxes socials com a plataformes digitals de LMS. Hem de construir espais presencials i virtuals, que acompanyin als i les estudiants en el seu procés d’aprenentatge, guiant-los en la seva formació, en particular en la cerca, generació de continguts i consum d’aquests.

S’ha d’assegurar que els entorns virtuals promoguin la inclusió i el benestar de tots i totes. L’accés als dispositius digitals s’ha de proporcionar, amb recursos protegits per això, considerant espais, horaris, dispositius, etc. Però ha de tenir normes d’allò que és permès, dels valors que promou, i de les accions que es puguin dur a terme. Ha de parar esment a la diversitat dels seus estudiants, considerant els diferents orígens i identitats socials, culturals, racials, lingüístics de les persones, en què puguin trobar referents que els motivin a l’aprenentatge. Un altre facilitador és que en la virtualitat, es poden considerar diferents ritmes i estils d’aprenentatge, donant suport a la continuïtat de les diverses trajectòries educatives. Aquí, la noció de comunitat pren més sentit, ja que permet que tots i totes les actores de la comunitat educativa contribueixin a la seva formació i protecció.

L’aprenentatge és clau, però davant processos d’exclusió i de desigualtat, on s’han elaborat experiències que han allunyat l’escola, les estratègies s’han de diversificar. És aquí on la flexibilització curricular es converteix en un pont que busca relligar i transformar experiències negatives sobre el procés d’aprenentatge, pedagogizant la digitalització. Acudir a recursos tecnològics que dotin de nous significats i sentits els processos formatius, és una solució. La cerca de material, la recerca, l’experimentació i la generació de continguts que responguin a les exigències del currículum i als sabers s’esperen poder conquistar mitjançant els nous entorns digitals i virtuals. Així també, la ludificació, els recursos gràfics, l’ús de la intel·ligència artificial també es converteixen en accions i entorns que poden estar acollint nous sabers. El més important és gestionar-ho i posar-ho a la disposició de l’acte pedagògic i d’aprenentatge.

Finalment, però no menys rellevant, trobem una lògica de cura. La tecnologia i la virtualitat han d’humanitzar-se i promoure un bon tracte entre les diverses persones que componen la comunitat educativa. Així també ha d’implementar un acompanyament personalitzat a estudiants. No només estem parlant del seguiment de l’assistència, notes i comportaments que estan sistematitzats i que en general tenen una lògica punitiva i de control. Estem posicionant-nos des d’una lògica de justícia social que busca rellevar la participació, el reconeixement a les persones, el diàleg i la cura.

Aquestes accions proporcionen informació sobre el procés formatiu dels i les estudiants, coneixent les seves realitats i necessitats a considerar per lliurar els suports pertinents que protegeixin el seu dret educatiu. Però sobretot proporcionen una sèrie de recursos pedagògics i vinculessis que poden estar a disposició per facilitar i enfortir una experiència d’aprenentatge. És així que la digitalització facilita la construcció d’un espai virtual acollidor i potenciador de transformacions socials, revertint processos complexos d’exclusió i abandonament educatiu.