Experiència

Desconnecta’t, Comunitat Sadako

JOSEP MARIA VIVES ROVIRA I ALEIX LLOP ALTÉS // Docents de l’escola Sadako

La escola Sadako presenta un exemple de com el lligam de base entre famílies, alumnes i docents pot obrir processos de reflexió i anàlisi que derivin en la presa de decisions per a un ús conscient i responsable de la tecnologia.

L’escola Sadako només es pot entendre des del lligam entre les famílies que van triar-nos per a la formació dels seus fills, els i les alumnes, que són la vida de l’escola, i l’equip docent. Aquests tres eixos vertebradors són els que conformen la comunitat d’aprenentatge que defineix Sadako. Mantenim i cuidem aquest vincle amb la confiança que obtenim des de la participació, que ha de ser tan clara i transparent com sigui possible. Per això, hem dissenyat estructures de participació tant per a famílies com per a alumnes: les assemblees trimestrals d’alumnes als diferents cicles de l’escola, les Juntes de delegats, l’AFA, la creació de comissions compostes per famílies, mestres i alumnes, la representació dels cursos en la figura dels pares i mares tutors, o la inclusió de les famílies en processos pedagògics que es duen a terme a l’escola, entre d’altres.

En el camp de la tecnologia, com en altres àmbits, aquest lligam de base ens ha permès, sortosament, establir processos de reflexió i anàlisi que han derivat en la presa de decisions d’un pes específic significatiu, com la creació i difusió de la plataforma Desconnect@’ t.

Des de fa aproximadament uns quinze anys, la tecnologia ha estat present en el disseny dels processos d’aprenentatge a l’escola Sadako. El curs 2009-2010 l’escola s’adhereix al Programa 1×1 que engega la Generalitat de Catalunya. L’important d’aquell moment, però, no va ser la introducció de les eines tecnològiques per se, ni de bon tros, sinó que fou el punt de partida per reflexionar i repensar des de la base la metodologia i els processos d’aprenentatge que volem oferir al nostre alumnat. S’estableix, doncs, a l’escola, en tant que comunitat d’aprenentatge, un debat pedagògic intens i fructífer que derivarà en canvis molt significatius que comencen a dibuixar l’escola Sadako que coneixem ara. 

La situació ens condueix a reflexionar sobre el modelatge i la manera de gestionar el bon ús dels aparells. Com hem apuntat, no podem obviar les famílies, les quals reclamen que hi hagi el necessari punt de trobada per explicitar l’argumentari que fonamenta la introducció de la tecnologia a l’escola.  

Després d’un temps, decidim substituir l’ordinador per la tauleta. Aquesta ens aporta més opcions com a eina de treball. A tall d’exemple, ens ofereix la possibilitat d’expressió amb altres llenguatges (àudio i vídeo), la possibilitat de compartir fàcilment les tasques amb la resta de l’alumnat amb la projecció, entre altres recursos. L’alumnat a 3r i 4t d’EP pot fer ús de la tauleta per equips, fins que a 5è cadascú ja tindrà la seva. En aquell moment, pensem que a cinquè els alumnes ja tenen un grau de maduresa que els permet gestionar amb autonomia i responsabilitat la tauleta com a eina d’aprenentatge.

Aquesta decisió provoca una petita revolució, en el si de l’escola (formació de mestres, per tal que puguem acompanyar l’alumnat i aprofitar-ne tot el potencial en els dissenys dels processos d’aprenentatge) i també entre les famílies (gestió de la tauleta a casa).

A conseqüència de les converses amb les famílies i del debat amb els i les mestres, elaborem el Compromís dels Bons Usos de la Tecnologia. L’objectiu és unificar criteris entre escola, alumnes i famílies, no únicament vinculats al centre, sinó també en el context familiar. Incidim en la idea de modelatge i en la prevenció dels mals usos.  

En aquest context, ens trobem en un altre moment clau: l’arribada dels mòbils intel·ligents a mans, en primer lloc, dels adolescents de l’ESO i, no gaire més enllà, dels nens i nenes del cicle superior de primària. La situació ens emmena a haver de fer una nova aturada de reflexió, que deriva en la redacció d’un protocol de bon ús dels mòbils a l’escola, el qual hem  reestructurat en diverses ocasions a fi de cohesionar l’entesa entre famílies i alumnes

En el contacte amb les famílies, ens adonem que n’hi ha un bon gruix que mostren la preocupació davant de l’ús inadequat i abusiu que fan els seus fills del mòbil i l’accés prematur a les xarxes socials. Escoltem veus que demanen posar-se d’acord amb les famílies per fer un front comú davant d’aquest fet. I aquí l’Associació de Famílies de l’escola, l’AFA, hi té un paper fonamental. 

Tot aquest procés cristal·litza en un punt d’inflexió clau el curs passat: es crea la plataforma Desconnect@t, a la qual hem fet referència. Hi plantegem tres objectius de base: crear comunitat per unificar criteris, vetllar pel bon modelatge a casa i a l’escola i, sobretot, ajornar tant com puguem l’edat en què es lliuri el mòbil intel·ligent als joves, de manera que es normalitzi que un jove no en tingui fins als 16 anys. Vinculat amb els objectius de la plataforma, el curs 2022-2023, a escola es va prendre la decisió que els mòbils no entressin a les aules. Al matí es guarden en unes caixes que es deixen en custòdia a la secretaria de l’escola i a la tarda es van a buscar i per retornar-los als nois i noies. 

A tall de conclusió, totes les decisions preses a l’escola es fan tenint present el benestar dels i les alumnes, com no pot ser d’altra manera. I en el camp de la tecnologia, sens dubte, l’objectiu també és aquest. Com hem apuntat, seguim apostant per les eines tecnològiques com a catalitzadores de processos d’aprenentatge, en fer alumnes competents en aquest àmbit. Entenem la tecnologia com una eina de treball pedagògic que no podem desvincular del present i del món en què vivim, viuen i viuran els i les nostres alumnes. I a través de l’ús d’aquestes eines en el camí de l’aprenentatge, volem que siguin conscients dels riscos que un ús abusiu i indiscriminat d’aquestes eines pot comportar. D’aquesta manera, pretenem que siguin capaços d’autoregular-se per fer-ne un ús adequat i racional. 

Ara estem transitant per un camí que ben segur que no és planer, però tenim la sort que no l’estem fent sols, sinó juntament amb tota la comunitat.  Des de la convicció que ens ofereix un dels lemes que ens guia en el nostre dia a dia, Si ho podem somiar, ho podem fer, continuarem ajudant a construir els fonaments de la societat que volem, començant pel context on podem incidir de manera més directa, la nostra escola.

Posts relacionats

Participa

    Accepto que es tractin les meves dades per atendre la sol·licitud d'informació*Accepto que es tractin les meves dades per rebre el butlletí (opcional)

    Missatge enviat correctament.
    Hem enviat una còpia al correu electrònic que ens has facilitat
    Et respondrem tant aviat com sigui possible