Fa uns dies vaig veure un vídeo a les xarxes socials que em va recordar l’error que cometem sovint quan discutim sobre la utilitat de la tecnologia en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Un home anava carregat amb totxos i un altre, en veure’l apurat, se li apropava i li donava un carretó. Agraït per l’ajut, el primer col·locava les totxanes sobre el carretó i s’acomiadava del seu auxiliador. A continuació, però, aixecava carretó i totxanes a pes, i continuava el seu camí, ara amb major dificultat. 

Si bé aquest gag és clarament una exageració que frega l’humor absurd, de vegades la nostra relació amb la tecnologia pot dur-nos a situacions en què, en comptes de facilitar-nos assolir els nostres propòsits (motiu pel qual la utilitzem), més aviat ens els complica. Però, en ocasions, com en el vídeo, el problema pot radicar en el fet que plantegem utilitzar la tecnologia per seguir fent exactament el mateix que fèiem sense ella.

En aquest sentit, en educació resulta essencial parar atenció a les característiques específiques de les eines tecnològiques que tenim a disposició i a l’ús que en fem. I és que la recerca ens mostra de manera consistent que els beneficis de la tecnologia educativa, en comparació a les alternatives «no tecnològiques», depenen dels detalls concrets dels instruments i aplicacions que es fan servir. Cal, doncs, remarcar que no tota l’oferta tecnològica educativa té les característiques o la qualitat suficient perquè suposi un valor afegit als processos d’ensenyament i aprenentatge, i que no tots els usos que se’n fan proporcionen resultats millors que treballar sense tecnologia.

El cas dels continguts digitals que substitueixen els llibres de text potser seria un dels exemples més paradigmàtics. La majoria dels materials educatius digitals que s’ofereixen a les escoles no presenten les propietats que farien d’aquests recursos una eina molt més profitosa que un llibre de text en paper. En poques paraules, sovint els continguts es limiten a ser una versió digital d’un llibre imprès, amb un disseny diferent (o no), alguns enllaços i alguns recursos audiovisuals que pretenen justificar-ne la diferenciació. Davant de materials així, certament, és millor quedar-se amb la versió en paper, atès que ens permet fer el mateix amb menys complicacions. De fet, les complicacions afegides de fer servir dispositius a classe (incidències tècniques, bateries, possibles distraccions, etc.) haurien de veure’s compensades, amb escreix, per uns beneficis inassolibles o molt difícils d’assolir sense tecnologia. 

Si els materials educatius estan destinats únicament a ser llegits (val a dir que la lectura és una forma molt important d’aprendre), allò millor és un llibre en paper. Ara bé, si el que es desitja és promoure un aprenentatge actiu, que porti l’alumne a pensar sobre el que aprèn, a aplicar-ho i a implicar-se en donar-hi significat, aleshores la tecnologia pot resultar de gran ajuda, sempre i quan ens proporcioni les eines adequades.

Precisament, la recerca educativa assenyala que els continguts digitals tenen molt més potencial didàctic que el llibre de paper; però, és clar, només si els materials digitals en particular realment aprofiten les virtuts de l’entorn. Això és així si:

• Tenen una gran riquesa multimèdia que va més enllà de les imatges i textos que pot suportar el paper: nombrosos vídeos i animacions de qualitat que faciliten la comprensió de conceptes i processos per mitjà de la seva visualització, o que ajuden a plantejar contextos i situacions d’aprenentatge d’una forma més engrescadora que altres formats.
• Inclouen eines interactives, com simuladors o jocs interactius, que permeten experimentar, indagar i aprendre d’una manera activa, fins i tot simulant situacions reals que d’una altra manera seria molt difícil o impossible portar a l’aula.
• Proporcionen feedback a l’estudiant sobre els seus assoliments, ja siguin correccions o indicacions sobre com abordar una activitat que li genera dificultats. El feedback és un dels factors més rellevants en qualsevol procés d’aprenentatge, i les eines digitals poden complementar significativament el feedback que poden oferir els docents i poden facilitar una pràctica tan important per aprendre com és l’autoavaluació.
• Proporcionen als docents informació exhaustiva i acurada sobre l’activitat i l’assoliment dels alumnes, per poder prendre decisions sobre on posar la seva atenció, com intervenir o com adaptar la seqüència d’aprenentatge (és a dir, per facilitar l’avaluació formativa). Amb recursos no tecnològics, la majoria d’aquesta informació (qui ha fet les activitats, amb quin assoliment, amb quants intents, etc.) no arriba als docents i passa desapercebuda.
• Faciliten propostes, entorns i eines de treball actiu i cooperatiu, en què la tecnologia s’aprofita com eina de creació o com a instrument per a la resolució de problemes, com ho és per a molts professionals en l’actualitat.
• Permeten atendre a la diversitat personalitzant les seqüències didàctiques i les activitats que s’adrecen als alumnes, així com l’avaluació i, en el seu cas, la qualificació.

Altres avantatges dels materials educatius digitals també poden ser:

• L’accés a múltiples idiomes per a alumnes nouvinguts.
• Eines de lectura en veu alta per a alumnes invidents o ús de zoom per a alumnes amb dificultats visuals.
• Eines integrades, com ara diccionaris i glossaris, que s’activen clicant en aquelles paraules que generen confusió.

Per això, a l’hora de decidir on val la pena fer servir la tecnologia a l’escola i, en concret, quan té sentit substituir uns llibres de text convencionals per un material digital i quan no, és essencial que els equips docents i directius sàpiguen distingir entre aquells materials que aportaran valor al seu projecte educatiu perquè compten amb aquelles característiques que la recerca atribueix als programes que proporcionen millors resultats.

Per altra banda, aquest exemple sobre els materials didàctics digitals ens permet apreciar que, quan es debat sobre el valor de la tecnologia en educació, s’ha de vigilar de no caure en generalitzacions que posen al mateix sac eines i usos ben diferents. Podem afirmar que la tecnologia sigui perjudicial o beneficiosa per a l’aprenentatge? És evident que la resposta serà un gran i contundent “depèn”.